La Catosfera celebra aquest 2024 la seva 17a edició amb un ampli bagatge a les espatlles. La iniciativa va néixer com un espai de trobada per als blocaires catalans el 2008, quan ni Twitter, ni les plataformes de continguts en sota demanda, ni els hàbits de consum digital havien arrelat profundament a la societat. Per això, la seva essència i les activitats que any rere any han vertebrat les jornades són un reflex dels canvis que han portat internet i la tecnologia. L'entrada és gratuïta i només cal inscriure-s'hi prèviament. I si no s'hi pot assistir, també hi ha l'opció del seguiment a distància. "Però a nosaltres ens agrada trobar-nos. Volem que la gent vingui, es conegui, interactuï i, encara que estiguem parlant del digital i que això ens faci pensar en relacions a distància, les trobades personals continuen sent importants per fer comunitat", assenyala el seu director, Joan Camp i Fontcuberta, en una entrevista a MetaData. "Quan la gent es coneix, passen coses: munten webs, projectes i empreses. Això no passa perquè es faci la Catosfera, sinó perquè hem creat el context perquè els actors d'aquest ecosistema creixin", afegeix.

Com ha canviat la Catosfera en 17 anys?

Al principi, tot anava de blocs i persones que havien començat a tenir presència a internet. Les tres primeres edicions les va dirigir en Marc Vidal, jo vaig agafar el relleu en la quarta edició. Precisament, aquell any li vam posar el títol Del bloc al microbloc, perquè llavors hi havia una cosa nova que es deia Twitter i que havia canviat la manera d'entendre la presència a internet. A partir d'aquí, cada any hem anat modulant les novetats que oferia la xarxa, perquè avui ja no és el bloc o Twitter, sinó que són moltes més coses i entorns en els quals ha entrat internet.

I com ha vist canviar la percepció d’internet?

Internet va tenir uns anys d'entrada a la societat, però cada cop s'ha anat humanitzant més i és més fàcil de fer servir. Abans necessitaves un ordinador i havies de saber una mica sobre informàtica i comunicacions, i havies de fer una connexió que a un mòdem. A poc a poc, hem vist internet al mòbil, a la televisió, a la rentadora... I, per tant, cada cop el nombre de persones que fa servir internet és més gran i es fa servir de maneres diferents. Senzillament, internet ha calat en el gruix de la societat. Ha trigat els seus anys, però ara és en tots els àmbits. Per això, la Catosfera s'ha anat acotant cap a la comunicació, que és molt gran, però ja no és parlar d'internet, que avui ho és tot.

"Un dels grans reflexos de la inquietud digital catalana és que si mires qualsevol gran empresa d’internet, sempre hi trobes un català per allà al mig"

Les tres primeres edicions es van fer a Granollers; les següents, a Girona i aquí s'ha mantingut. Per què?

Quan vaig entrar a la Catosfera, Carles Puigdemont era l'alcalde de Girona. El coneixia de feia ja uns quants anys i sabia que tenia ganes d'organitzar-la a Girona. La disposició i l'oferiment de recursos tècnics, econòmics i d'espais era enorme. Granollers és la meva ciutat, però em va passar una mica el contrari, que costava negociar qualsevol cosa i no posaven molt amor al projecte. A més a més, a títol personal, sempre he tingut una relació estreta amb Girona: hi vaig estudiar, hi vaig viure, hi vaig treballar i hi tinc molts amics.

Eren dues visions contraposades sobre el món d'internet. Llavors encara es dubtava sobre el potencial que tenia?

Sí, però també hi havia un ajuntament a Granollers que feia la Catosfera per dir que feia coses d'internet i no haver de fer-ne cap més. En canvi, en Puigdemont sempre ha estat un avançat en aquests temes: era periodista, blocaire i un activista d'internet. Girona té unes eines clau allà, que són la Universitat de Girona i el Parc Científic i Tecnològic, i és una capital de demarcació amb una parada d'AVE i amb un aeroport. I ara, a més a més, la ciutat té el Modern, que és un espai per fer gravacions d'àudio i de vídeo, amb els seus cromes, els estudis i tot el que cal per a aquestes produccions i apostar per la creació de continguts digitals. També hi ha la gent d'El Foment, que hi estan apostant des de l'àmbit privat. A Catalunya, Barcelona és líder de tot, però hi ha ciutats que aposten per alguna cosa o altra. Sitges va apostar pel cinema; Vic, per la música; Tàrrega, pel teatre; Espinelves, pels avets; i Girona es va posicionar per internet i el món digital quan no hi havia ningú lluitant per això.

A banda de Puigdemont, abanderaven també la comunitat catalana noms com el de Josep Maria Ganyet o Saül Gordillo. Tenim avui perfils que tinguin la força que tenien en aquell moment?

Sí, però abans era una cosa molt personal. Hi tenim gent molt coneguda i eficaç, però un dels grans reflexos de la inquietud digital catalana és que si mires qualsevol gran empresa d’internet, sempre hi trobes un català per allà al mig, i en un càrrec bastant destacat. Potser és un clixé dir que Catalunya, especialment Barcelona, són el Silicon Valley europeu, però bona part de la crisi dels expats ve del fet que Barcelona sigui un lloc molt ben posicionat; s'hi viu bé, s'hi pot fer feina en remot i el 22@ ha creat un caldo de cultiu perquè sigui un dels llocs més desitjats pels tecnòlegs per treballar. Per tant, la internet catalana té noms: grans periodistes, grans músics i grans professionals que saben bolcar-se molt bé a internet. No podem parlar d'internet com una cosa al marge, sinó que absorbeix la globalitat i els catalans hi estem molt ben situats.

"La internet catalana té grans noms: grans periodistes, grans músics i grans professionals que saben bolcar-se molt bé a internet"

Tot i això, hi ha un moviment important per reivindicar la presència del català i la seva comunitat als canals digitals.
Perquè sempre hi ha marge de millora. Tot i que cal dir que a internet és on els catalans hem aconseguit majors victòries. Quan no hem hagut de passar per legislacions o pels poders fàctics espanyols, aconseguim victòries. En canvi, quan hem de passar per les vies tradicionals, ens costa molt més. La segona llengua de la Viquipèdia d'ús és el català. Catalunya té un domini .cat, que va revolucionar el món dels dominis, i a vegades s'explica poc la batalla que va suposar tenir el .cat en el seu dia i la implicació positiva que suposa avui anar pel món sent un .cat. És cert que el català està molt malament, però trobem més webs que tenen pàgines en català que no pas productes d'origen espanyol. És més fàcil aconseguir l'empatia d'una empresa de Califòrnia, del Japó o de Corea, que no pas d'un fabricant que està a Castella-la Manxa. Internet ha estat una bona eina mitjançant la qual el català s'ha aconseguit posicionar. Ara bé, estem en un moment de crisi? Sí, fa molts anys que hi som, tot i que som molt tossuts els catalanoparlants i aconseguim una forta presència amb els creadors de continguts, els pòdcasts, TikTok... Si internet fos un reflex de la vida real, estaríem millor del que realment estem. La realitat social del català és pitjor que la imatge que trobem a internet.

S'està potenciant la figura del creador de continguts en català, perquè ja de base hi ha bon material. Tenim una capacitat creativa destacada?

Més que creativitat, tenim inquietud i ho manifestem amb coses del moment. Ara fem vídeos, Reels, Stories, i fa cent anys, potser, amb el Modernisme. I si ara sortís una cosa nova, hi aniríem de cap. El fenomen del pòdcast, per exemple, és al·lucinant. Hi ha una quantitat bestial de pòdcasts perquè tenim ganes de fer i que les coses funcionin.

Però encara no hi ha prou confiança en el català i costa que les empreses hi vegin negoci.

Hi ha empreses que tenen compromís i hi ha empreses que no en tenen, perquè per tenir-lo, són rebutjades en altres llocs. Hi ha una societat espanyola que no tolera el catalanisme, i per això tenim empreses molt prudents a l'hora de manifestar el seu possible catalanisme, sigui lingüístic, sigui cultural, sigui quin sigui. Tot i així, comptem cada cop amb més empreses que, de manera desinhibida, mostren la seva catalanor. Però no sé si hi ha prou empresa privada per cobrir tota aquesta demanda de feina. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals està fent una feinada espectacular i està ajudant molt per aconseguir que tot això passi, però tampoc sé si hi ha prou sector privat per compensar allà on no arriba la CCMA. És una cosa en la qual hem de treballar.

"La realitat social del català és pitjor que la imatge que trobem a internet"

Un any més, la Catosfera aplega altres cites com el Future Fest o el SEO Day, què aporta anar de bracet?

És una idea que tenia de feia anys i que va costar d'activar, però aquest any ha pres forma com volíem. La idea és que la Catosfera tingui la seva programació, però que a la vegada faci de paraigües d'altres coses vinculades a internet. No ens cal que sapiguem de tot, ens cal donar espai i sortida a altres entitats que saben molt del seu camp. El SEO Day és la principal trobada de gent dedicada al món del SEO en l'àmbit català. No és la primera edició que fem plegats, però aquest any serà més lluïda. Hi tenim també la gent de Geeks.cat, que és tot l'àmbit del programari lliure, que aquest any aprofiten el context de la Catosfera. També hi ha el Future Fest, que és una spin-off de la mateixa Catosfera, però amb vida pròpia, amb canals i web pròpia, i que pretén ser la trobada de creadors de continguts de l'àmbit catalanoparlant. Aquesta és la tercera edició que ho fem així, però en les dues primeres vam estar buscant el millor format, i aquest any sí que tenim un resultat que serà reproduïble per a les pròximes edicions. Així, estarem tot el cap de setmana amb prop de 50 creadors de continguts o influenciadors que participaran en activitats. I venen d'arreu dels Països Catalans. Tenim una bona colla del País Valencià i uns quants de Mallorca, tot i que la majoria són de Catalunya.

Les jornades també tenen un component pedagògic. Tenim generacions natives digitals, però saben utilitzar adequadament la tecnologia?

La tecnologia no és una cosa estàtica i potser ara en fas un ús molt responsable, però d'aquí a cinc anys, potser no ho estàs fent bé. L'any passat vam parlar de la intel·ligència artificial i els seus punts forts. Va venir en Josep Maria Ganyet, que és expert en intel·ligència artificial, amb en Mazoni, un músic català molt conegut, i a poc a poc van anar traient uns acords, uns arranjaments i unes lletres, i vam acabar fent una cançó sencera. Va ser una experiència molt bonica sorgida de l'ús de la tecnologia. Aquest any anem a l'altre costat: la part dolenta de la IA. Potser algú agafa un àudio teu i, a partir d'aquí, truca la teva mare fent-se passar per tu i li demana diners. Amb una mateixa tecnologia, hi ha usos molt diferents. El que hem de fer és estar en alerta permanent o, si més no, estar una mica atents a com estan evolucionant les coses. Per tant, hem de fer més pedagogia en aquest sentit. Al final, internet és una cosa molt recent i que està canviant-ho tot a escala global. Ens cal encara pair-ho i posar límits a algunes coses.

A banda d'IA, també heu parlat en altres edicions de ciberseguretat, de música... aquest any parleu d'alimentació. És un intent de fer explícit com la tecnologia ja és a tot arreu?

Sí. De fet, aquest és el missatge principal. Internet ens condiciona l'alimentació, perquè ens arriben continguts de nous menjars i receptes, de noves begudes, informació de coses que ja no podem prendre i que no sabíem, o al revés, d'altres que són bones per a la salut. Ens volem preguntar si la nostra cuina ja està influenciada per internet o si encara tirem del receptari de la mare i de la iaia.

"La tecnologia no és una cosa estàtica i potser ara en fas un ús molt responsable, però d'aquí a cinc anys, potser no ho estàs fent bé"

Reflexionar sense una hipòtesi prèvia de si és bo o no deixar-se portar per internet? La tendència és a tenir-ne una percepció negativa.

Això no va amb internet, sinó amb la vida. Sempre ens hem deixat portar, però sí que és cert que internet ho accentua. Hem de desitjar i aspirar a una societat altament formada i capacitada, amb una mirada crítica de les coses perquè sigui capaç de reconèixer les notícies falses i les mentides, o de detectar els correus falsos per robar-te dades.

Tenint en compte la ràpida evolució d'internet, el món digital i la tecnologia, com imagina la Catosfera d'aquí a 5 anys?

En la línia del que estem fent ara. Al principi, tocàvem temes molt diversos, doncs no en tocarem tants. Nosaltres ens centrarem en comunicació, mentre que altres actors se centraran en altres àmbits, però anirem plegats. Potser llavors tenim algun dia dedicat a parlar de núvols i de tempestes amb una hipotètica Associació de Meteoròlegs Digitals, o a parlar de posicionament web o de codi Linux. La voluntat és créixer amb aquesta diversificació per no haver-ho d'assumir tot nosaltres, sinó que només ho hàgim de coordinador perquè els altres aportin la seva expertesa. Els col·laboradors i patrocinadors també han de jugar un paper important, perquè sense ells res seria possible.