La llengua catalana a internet era anecdòtica fa 16 anys. Va començar a guanyar presencia amb l’aparició del domini .cat, que va néixer el 2006 com el primer a descriure un àmbit cultural. Fins al moment, s’havien usat formes que feien referència a països o a temàtiques, com poden ser el .es per a Espanya i el .org per a organitzacions. El català va ser el primer cas al món a fer aquest pas i s’ha convertit, segons el president de la Fundació puntCAT, Genís Roca, “en una referència” per a tots els que van venir després.

Des del llançament del domini, s’ha assolit la xifra de 112.000 els webs que l’usen, però “no pot ser que aquesta sigui l’única eina per a la preservació de la nostra identitat”. Així ho ha defensat Roca a la Catosfera, on ha celebrat els avenços que ha fet la llengua en l’entorn digital alhora que ha alertat que queda molta feina per fer: “Cal un esforç estructurat de la societat i les administracions perquè les grans plataformes estiguin en català. No pot ser que hàgim de fer campanyes ciutadanes constantment per aconseguir-ho”.  

La digitalització dels serveis i l’ús de les dades ha permès que bufi un vent a favor de l’idioma: la personalització. Tal com ha apuntat Roca, els usuaris que volen consumir continguts en la seva llengua ho han de fer saber. “Necessito que identifiquin que jo consumeixo en català, i per això hem d’incidir en la cerca de continguts en català i no en castellà”, ha insistit, i ha posat com a exemple l’ús del català a la Viquipèdia catalana o en la configuració del sistema operatiu del mòbil.

Precisament la personalització és un dels arguments que va a favor de les llengües més minoritàries. Més seguidors no vol dir més persones que consumeixen assíduament els continguts d’un creador, és a dir, no és equivalent a qualitat. Així ho han defensat reiterativament col·lectius diversos que piquen pedra perquè l’ecosistema digital de Catalunya creixi, consideren que passar-se a altres opcions majoritàries com el castellà no pot ser un argument. “Si ho fas per audiència, fes-ho directament en anglès”, ha conclòs Roca, sumant-se a la causa.

Com usem internet?

Més enllà de la llengua, l’ús que en fem de la xarxa és un altre dels elements que mostra si la societat catalana és prou madura digitalment. La pandèmia ha permès parlar d’un accés massiu al teletreball, a les compres en línia i al consum de continguts. “Ha accelerat un canvi que es preveia per d’aquí a uns anys”, ha recordat la directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, Joana Barbany, “hi haurà coses que es quedaran i d’altres que no”.

Ho decidiran les persones, amb l’ús que continuïn fent dels hàbits aplicats durant el confinament, però el canvi ve decidit, en bona mesura, per la relació que estableixin les societats amb la tecnologia. “És la primera vegada que les innovacions incideixen alhora en el sistema productiu i en com ens comuniquem”, ha afegit el president de la Fundació puntCAT, “com a societat les abracem perquè tendim a l’eficiència i a la comunicació, i amb les tecnologies actuals es pot fer”. I és que qui no té un grup de WhatsApp per avisar que arribarà tard al dinar? És l’exemple quotidià que ha usat per il·lustrar com les hem integrat al dia a dia.

Un altre factor té a veure amb l’edat. Pe primera vegada, conviuen una diversitat de generacions que apliquen les tecnologies de manera diferent. Tot i això, Roca ha rebutjat usar els anys de cada persona com a element per definir si està digitalitzada o no: “La clau és en quina mena de problemes la usem”. “Els joves la fan servir per socialitzat i fer lleure, mentre que jo l’aplico per coses com analitzar la competència”, ha descrit. L’habilitat i capacitació és relativa, i ha deixat clar que depèn de com s’entén un problema i com s’han incorporat les eines digitals per solucionar-lo.