Un grup de professors de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG) ha publicat la guia Del guix al xip: l’ús de la intel·ligència artificial a les aules, que pretén ser una mena de manual perquè els docents introdueixin les eines basades en algoritmes amb coneixement. “En tenim moltes a l’abast, però no sabem el nom de totes ni què fan, i això ens fa perdre’ns en un horitzó on sembla que només hi hagi ChatGPT”, alerta el coautor del llibre José Antonio Donaire. Publicat en obert, compara eines com Gemini, Copilot o Claude, però també Canva, Prezi o Pictory AI, que fa temps que són al mercat de forma menys mediàtica. I és que l’objectiu principal és corregir l’error comès fins al moment “d’adaptar la tecnologia sense ser-ne crítics i de forma automàtica”, assenyala, “hem volgut fer la tasca d’investigar per concloure quines plataformes són adequades para cada tasca i reflexionar sobre com ens pot complementar sense perdre la nostra essència com a docents i com a alumnes”.

Aviseu que aquesta guia no és un llibre tecnològic, sinó pedagògic. És un aclariment perquè pensem poc en l'abast social real que té la intel·ligència artificial?

Sí, perquè som en una fase inicial i pensem molt en les aplicacions, però és important pensar en aplicacions en els camps de les socials, les ciències... de molts camps diversos i cal donar-hi valor. Aquesta guia és important perquè la IA pot ser utilitzada en moltes activitats diverses i crèiem que era important tenir unes pautes que en fes preocupar-nos per l'àmbit pedagògic, per l'impacte que pot tenir i com ser-ne crítics.

La principal por a voltant de la IA és la destrucció de llocs de feina. També ho és en el sector educatiu?

Hi ha una doble por. Per una banda, que la IA substitueixi els docents, que pugui fer la correcció, la preparació d'exercicis i de materials docents molt millor que no pas una persona. Per l'altra, que s'utilitzi per a la resolució de problemes d'exercicis de treball i que desapareguin moltes de les activitats que ara tenen els estudiants. I, certament, alguns dels aspectes són certs. Pot modificar algunes de les activitats dels professors i dels docents, però dubto molt que en aquests moments hi hagi les condicions perquè la IA substitueixi els mestres i professors. Tot això té moltes cares, no només és la restricció de coneixement, sinó també l'empatia, la capacitat d'adaptar-se a les necessitats específiques d'un estudiant, el treball en equip, conèixer la dinàmica de classe... encara som molt lluny de què la tecnologia els pugui suplir. Per tant, la nostra proposta és una altra: que la IA s'adapti i s'incorpori a l'aula, que entri a formar part de la seva dinàmica. Per tant, seria com un professor amplia que et dona és més capacitats, més recursos per millorar la teva tasca, però sempre sota la supervisió del docent.

"La IA seria com un professor amplia que et dona és més capacitats, més recursos per millorar la teva tasca, però sempre sota la supervisió del docent"

S'han anat introduint dispositius a les aules sense canviar el sistema pedagògic?

Sí, exactament. Nosaltres diem que les golfes de les aules són plenes d'enginys tecnològics com pissarres electròniques, elements interactius, realitat augmentada i altres peces que, en principi, venien a canviar el sistema i la forma com expliquem. Però la realitat és que han acabat sent simples elements que no han modificat la forma com ensenyem, sinó que s'han introduït amb la mateixa lògica de fer les classes com fins ara. La docència, simplement, ha afegit una capa de tecnologia sense canvis. Probablement, la IA ens està removent i fent repensar algunes de les claus de la docència per incorporar elements que modifiquin la forma d'ensenyar.

Tot i el context, defenseu que no es pot ser aliè a la tecnologia a l’aula. Com valoreu la limitació dels dispositius que s’està demanant?

Nosaltres pensem que sí. Per entendre-ho, podem pensar en Google. Els cercadors van arribar a la societat fa molt temps, però no els utilitzem de forma correcta, no sabem buscar bé. Hi ha eines i processos avançats que permeten optimitzar les cerques que no coneixem, i tampoc tenim una mirada crítica davant els resultats. Com que hem obviat aquest debat, el que han fet els estudiants és utilitzar-lo de forma compulsiva, sense tenir en compte criteris essencials, i moltes vegades s'incorporen en els treballs, en els exercicis i en la pràctica en general de forma equivocada, posant el mateix rang de valor a una notícia trobada en un mitjà qualsevol i el contingut d'una enciclopèdia o una web autoritzada. Aquí hem perdut la batalla i ens pot tornar a passar. La nostra tasca com a docents és assumir que hi ha elements tecnològics que entren a formar part de la vida quotidiana i tenir clar que hem d'ajudar a utilitzar de forma òptima les eines, i també a anticipar-nos als riscos que poden tenir. No hem pogut desgooglitzar els estudiants, així que hauríem d'intentar guanyar aquesta batalla a la IA.

Partint d'aquesta base amb l'experiència de Google, no és contraproduent afegir tantes tecnologies noves de forma accelerada?

S'ha de fer bé, evidentment. Si ara canviem completament l'aula, hi haurà riscos. Si ara imaginem una aula 100% adaptada al món de la IA, pot ser un entorn amb molts problemes. És una tecnologia que està molt al principi, no sabem ben bé com serà el seu grau de desenvolupament i tampoc tenim la destresa necessària per controlar-la amb total seguretat. No l'hem no l'hem provada prou com per saber quin són els problemes que pot generar. Per tant, ha d'haver-hi un principi de prudència i ha de funcionar amb sistemes de assaig error. De fet, el nostre manual intenta ser una aportació a aquest procés. El que voldríem seria que contribuís a que els docents intercanviïn informació i generar proves que demostrin que certs processos poden millorar amb la IA si es fa de forma controlada.

"No hem pogut ‘desgooglitzar’ els estudiants, així que hauríem d'intentar guanyar aquesta batalla a la IA"

Per tenir aquest grau de control, cal coneixement. En quina fase parteixen els docents?

Un dels avantatges que tenen les tecnologies és que estan dissenyades per a un públic generalista. Per tant, la barrera interna és molt petita, no calen grans coneixements tecnològics ni conceptuals per usar-les. Però sí que és cert que per a un ús intel·ligent i eficient, cal una certa formació. Probablement, és necessari que els docents ens formem primer per conèixer molt bé què hi ha al darrere d'una de les noves intel·ligències artificials, com funcionen, quin és el sistema per dins d'aquesta caixa negra que ens aporta respostes, aparentment, molt ben construïdes. En segon lloc, hem de conèixer molt bé els problemes, les limitacions, les qüestions ètiques, els biaixos... tenir una informació que permeti una utilització ètica de la intel·ligència artificial. Evidentment, això passa per una formació dels docents, però, en general, els docents ens estem permanentment formant.

A la guia repasseu diverses eines basades en IA que existeixen de fa temps, no les utilitzàvem suficient? ChatGPT ens ha fet veure el seu potencial?

Podria ser. Aquí el més important és tenir clar que utilitzar eines diferents ens dona més pluralitat, tot i que estem veient que tothom tendeix cap a una única: el ChatGPT. Utilitzar només aquesta té molts riscos, ja que perdem la capacitat de contrastar, ser crítics, veure els seus defectes... Utilitzar-ne diverses és més efectiu perquè tens una mirada molt més àmplia i, si hi ha qualsevol modificació, no depens només d'una empresa desenvolupadora, sinó que tens altres recursos per si, de cop i volta, aquesta eina et falla. A la guia hem repassat els recursos principals que hem trobat actualment al mercat: Gemini, ChatGPT, Llama de Meta... Gràcies a això, no som tan vulnerables davant una possible dependència d'una sola empresa.

El llibre esmenta el concepte dels rols a les aules, que és la capacitat de crear un personatge real o fictici que interactuï amb els alumnes de forma pedagògica. La IA té la capacitat d'adaptar-se al context de cada aula per oferir un coneixement adequat?

Les màquines s'equivoquen, perquè han acumulat els nostres errors. Les màquines no generen un pensament, sinó que el reprodueixen després de fer una síntesi de textos de la nostra tradició i interpretar-los. Per tant, recullen el món i la tradició d'un punt de vista, i això també inclou els nostres biaixos de gènere, ètnia, orientació sexual, religió... També són models probabilístics i cada sortida d'un model de llenguatge no és, en absolut, correcte. Moltes vegades, com que té la voluntat de respondre i de treure un resultat, donen una resposta i prou. Si no troben informació per donar-la, se la inventen. Per això, és molt important ensenyar el sistema, ensenyar els estudiants a tenir una voluntat crítica sempre amb un segon resultat, sinó com si fos una sortida que ha de ser contrastada. Hem d'ensenyar els estudiants a tenir les habilitats d'identificar les notícies falses i la informació falsa, que no és més que ensenyar a tenir una certa resistència crítica davant de qualsevol afirmació, saber també quines són les fonts fiables i tenir una actitud crítica.

Aquest és el perfil de l'estudiant cíborg que esmenteu?

Sí, és un estudiant que aprofita la intel·ligència artificial i està augmentant la seva capacitat, perquè pot generar més ràpidament una part d'un text, pot consultar més ràpidament una idea, pot entendre millor una idea que no ha captat a classe, pot dialogar amb un personatge... A classe vam fer l'experiment de crear un Joan Miró l'any 1942, quan tornava de l'exposició a Nova York. Era a París i un periodista l'entrevistava. Els estudiants han de fer l'esforç de documentar-se, de saber quina és l'obra i el context històric, però a partir d'aquell moment s'inicia una conversa. La IA prenia la forma de Joan Miró i donava unes respostes que era perfectament possible que fossin les que hauria donat aquest personatge. Això donava una capacitat de contextualització. Però el més important aquí és saber que els estudiants van utilitzar l'entorn digital per documentar-se, conèixer el moment i preparar les preguntes més encertades perquè l'entrevista anés bé i les respostes també fossin les adequades. Aquests estudiants tenen nous recursos que els ajuden a augmentar les seves capacitats.

"Defensem els espais detox com punts de resistència contra la possibilitat d'un cert monopoli i perquè les formes tradicionals encara mantenen una enorme capacitat pedagògica"

Defenseu aules digitalitzades de forma adequada, però també espais detox. Per què?

Defensem que qualsevol coneixement sigui dual. Dual vol dir ensenyar a fer-ho amb IA i sense IA. Amb IA, perquè aconsegueixes una velocitat molt elevada, més capacitats, resultats al moment i eficients; però sense IA també perquè entens com funciona i no ets depenent d'una eina. Si en el futur aquesta solució no funciona o el sistema monopolístic la fa tenir un cost inaccessible o de cop genera respostes que no són fiables, l'estudiant té la capacitat de desenvolupar l'activitat sense la tecnologia. Considerem aquests espais com punts de resistència contra la possibilitat d'un cert monopoli i perquè les formes tradicionals encara mantenen una enorme capacitat pedagògica. Aquí hi ha l'oralitat, el treball equip, les sortides de camp, utilitzar el paper i el llapis... Hem de deixar d'imaginar l'aula 3.0 com un conjunt de xarxes amb estudiants interconnectats per pensar en aules que saben jugar en aquestes dues dimensions complementàries i no oposades.

Per això demaneu que els centres educatius siguin centres de resistència.

Sí, però també perquè la IA serà el que nosaltres decidim que sigui. És una tecnologia per tenir un bon ús o un mal ús, són algoritmes que es poden utilitzar per a uns determinats fins o per a uns altres. Les universitats i els centres docents s'haurien de constituir en espais que generin un exèrcit de persones disposades a reclamar un ús ètic, eficient, intel·ligent i alternatiu de l'algoritme. No han de ser espais passius que utilitzin aquesta eina de forma automatitzada, sinó com si espais de resistència. Tots els autors i autores d'aquest document hem viscut la tradició del cyberpunk, aquesta idea que la tecnologia té un vessant preocupant que diu que, si no generem persones amb sentit crític i amb capacitat d'oposar-se a determinades línies vermelles, se'ns pot girar a la contra i pot tenir moltíssims problemes a nivell social, cultural i econòmic. Per tant, sí, prudentment, les aules han de ser una eina de resistència contra els abusos dels algoritmes.