La tecnologia, en la seva essència, és neutral. No té biaixos, no té mirades ni usos concrets, sinó que són les persones que la creen les que afegeixen aquesta capa. Aquesta és la idea que la directora executiva de l’Institut Català de les Dones, Èlia Soriano Costa, intenta incloure en un discurs que sovint parla de biaixos, però no de canvis socials. “Ja hem creat tecnologia que reprodueix els estereotips de gènere”, alerta en una entrevista a MetaData. L’administració pública i el sector privat s’han posat les piles per atraure una mirada més diversa als seus equips, des de paritat de gènere fins a igualtat racial i de classe, fet que, per a Soriano, ja té resultats: “Hi ha més dones al món tecnològic i els biaixos es van corregint, però hem d’incidir socialment per canviar l’estructura i evitar que es reprodueixin en la tecnologia”. Un posicionament que avalen les dades de l’informe Dones en les TIC, el qual desgrana les diferències entre els comportaments de les dones i els homes amb davant els dispositius electrònics i serveis digitals.

L’estudi presenta dades del 2020. Hi ha poca informació actualitzada o no es dona prou importància a la bretxa de gènere per monitorar-la?

Quan tanquem un dossier, hem estat treballant en ell un any abans, per això potser hi ha dades més noves que les nostres. Sempre hi ha un decalatge, per això estem treballant en un projecte amb dades obertes. També hi ha la limitació de fins a on podem anar. Dades com les matriculacions dels estudis en ciències i tecnologia, que són de les universitats i estan actualitzades, les podem agafar. Però després tenim l’àmbit privat, que és on no podem entrar. Les empreses han de tenir un pla d’igualtat, han de publicar les dades dels equips directius, però no estan obligades a demostrar res del que està passant per sota. Anem molt a buscar dades de la Seguretat Social, també, però no tenim detalls. Encara costa molt introduir la variable del gènere en l’entorn d’empreses i laboral. Quan parlem de dades d’atur, la gent pregunta perquè hem de recollir la dada de gènere perquè es considera que no aporta res, però a nosaltres sí que ens dona informació. Tot el que ja es pot recollir, ho estudiem, però després hem d’anar fent negociacions a l’empresa privada perquè a nosaltres ens és essencial per fer polítiques a nivell de país.

Precisament la falta de dades també dificulta la implantació de millores efectives.

Exactament. Sí que tenim el pla d’igualtat com a obligatori per a les companyies de més de 50 persones, que ve regulat pel Departament d’Empresa i Treball. Hi ha uns mínims en els consells de direcció regulats per llei, però no és suficient. Ens falta informació per millorar la situació de les dones que es troben en càrrecs inferiors. Sense les dades, no sabem quines condicions tenen, en quins entorns treballen i quin és la seva relació amb la tecnologia. Les empreses liderades per dones sí que col·laboren i faciliten la informació.

La falta de dades impacta ja en la infància?

Pràcticament, arrosseguem els estereotips des que la canalla neix. Es poden trobar diversos estudis de l’entorn educatiu que afirmen que es ja es nota en les decisions que prenen els infants a partir de l’educació primària. S’està fent molt per fomentar les vocacions STEAM des d’aquesta etapa en noies en una col·laboració entre els departaments d’Educació, Igualtat i empresa. Volem que es creïn referents, que vegin que tenen opcions en aquestes carreres, però els canvis són lents. Estem treballant molt en el currículum educatiu perquè les empreses que fan els materials per a les escoles incloguin referents femenins. Som molt a les beceroles encara. Tot canvi que es fa en educació triga 10 anys a tenir incidència.

“Hem de visibilitzar les dones tecnòlogues del dia a dia, no només dones concretes de fa anys”

Però ja s’està posant molt èmfasi a mostrar referents. No s’ha notat ni una mica de canvi?

Ja estem veient comportaments que donen pistes que les coses s’estan capgirant, el problema és escalar-ho. Comencen a pujar el nombre de nenes que rient les branques del batxillerat de ciència i tecnologia, com també les noies que trien carreres tecnològiques. El problema ve quan s’escala a la universitat, als doctorats, a la recerca, a posicions de lideratge... hi ha un embut perquè encara no hem arribat a aquest punt. Aquí interseccionen moltes coses: estereotips, seguretat de les dones en elles mateixes, seguretat en l’entorn laboral, conciliació... Fa poc hem presentat un estudi sobre el sector l’esport on veiem que hi ha un 50% de dones que el practiquen. En l’àmbit laboral, el 60% es dedica a la docència, però només un 12% són entrenadores.

Això s’extrapola a les TIC amb empreses amb ràtios altes de dones, però ocupant càrrecs de gestió de persones, comunicació o administració.

Efectivament. Una de les coses que s’ha de fer molt, un cop has trobat les dones TIC en projectes TIC, és visibilitzar-les. Només així aconseguirem que les dones surtin d’aquestes feines en empreses tecnològiques que no són purament llocs relacionats amb la tecnologia. Per això tenim uns premis DonaTIC i es dona importància a les dates com el Dia de la Dona i la Nena en la ciència. No només volem que estudiïn i es graduïn, sinó que es reconegui què fan a la seva feina i es creïn referents. Hem de visibilitzar les dones del dia a dia, no només dones concretes de fa anys.

Com pot ajudar l’entorn familiar a trencar aquesta tendència?

Des de ben petits, en els jocs que fem ja generem derivacions. Quan les dones entren al món de la ciència i la tecnologia, ho fan amb les cures. Les dones pensen molt en salut i en veterinària perquè el sistema patriarcal ens diu que les dones han de tenir cura de la societat perquè la gent es desenvolupi en el sistema capitalista. Hem de trencar això des de l’escola bressol.

"Estem perpetuant els rols de gènere en el món de la tecnologia"

En l’estudi, mostreu també comportaments diferents durant l’adolescència i l’edat adulta amb la tecnologia. Entre els 10 i els 15 anys, les nenes disposen més del mòbil, per què?

El principal argument és l’ús que se’n fa. Els nois el tenen per jugar, per relacionar-se amb els companys... que és una cosa que ja els ve de petits, de jugar a videojocs i jugar plegats. Les nenes l’utilitzen més per comunicar-se, que ve més relacionat amb les cures i els entorns socials, que les atrauen més.

Les dades mostren que això es reprodueix en els adults. Les dones s’adrecen més digitalment a l’administració pública per la cura dels altres.

Exactament. Les dones consumeixen moltes apps per tenir cura dels altres, com treure certificats de dependència i de discapacitat. L’ús que en fan està associat a la vida diària, ja que per a elles la tecnologia és una eina que facilita els tràmits habituals. En canvi, els homes tendeixen a fer més consum d’informació sobre salut per a ells. Estem perpetuant els rols de gènere en el món de la tecnologia.

"Modificar els currículums o els llibres de text porta més feina que modificar les bases de dades de consulta en línia per crear referents i donar més visibilitat a les dones"

Un altre entorn estudiat és la participació política i social. Un cop més, les dones intervenen menys. També es reprodueixen els hàbits del dia a dia?

Es trasllada a l’entorn tecnològic el mateix tipus de participació que fem en l’entorn físic perquè no hem aconseguit trencar amb els estereotips que ens porten a moure’ns com ens movem. Les dones percebem que la nostra veu té menor incidència política, per això reproduïm el mateix comportament al món digital. El problema principal no és que creem tecnologia estereotipada, sinó que els usos també ho estan. Hem de canviar el rol de gènere establert a la societat perquè es transmeti en la tecnologia. Hem de tenir nenes que participin de la tecnologia per fabricar respostes que s’adaptin a les seves necessitats, però també hem de canviar els patrons. Una és catalitzadora de l’altra. La invenció de la rentadora també és ciència i tecnologia, la va inventar una dona per tenir un sistema per no perdre tant temps anant al riu per rentar la roba. No la va inventar un home perquè no perdia el temps fent-ho. Quan introduïm la mirada de la dona, és quan canviem. Si aconseguim canviar el sistema patriarcal, la tecnologia serà més amable.

Es planteja treure els mòbils de l’entorn escolar per altres motius, però reduir l’exposició de la canalla podria ajudar a no incentivar la diferència en els usos de la tecnologia?

Tancar les portes a la tecnologia no vol dir que al carrer no passi. Hem de donar recursos als alumnes perquè siguin crítics i detectin les situacions de desigualtats i estereotipades. Hem d’introduir la coeducació a les aules perquè siguin crítics. Modificar els currículums o els llibres de text escrits porta més feina que modificar les bases de dades de consulta en línia per crear referents i donar més visibilitat a les dones. El que promocionem per una banda, hem de vigilar que no restringeixi per una altra.