La comunicació és un element inherent als humans. Parlar, xerrar, dialogar, discutir, debatre, divulgar, informar… tenim una allau de verbs relacionats amb què i com comuniquem. Ara, amb les xarxes socials, els missatges s’han d’adaptar a un nou canal més massiu i que té el gran repte de generar continguts entretinguts, atractius i cridaners. I de qualsevol temàtica, fins i tot d’educació. Perquè “unir vídeos i educació no és avorrit”, tal com defensa Pau Font, qui es defineix com docent, motivador, comunicador, productor i aficionat als videojocs i la tecnologia. Té una cinquantena de vídeos pedagògics i amb consells diversos al seu canal de YouTube, des d’on intenta “mostrar que amb el vídeo també es pot educar”. Amb ell parlem de l’aterratge sobtat de les classes digitals en plena pandèmia i reflexionem sobre un sistema educatiu que té dificultats per adaptar-se als nous formats i als interessos d’uns joves nadius digitals.

La pandèmia va obligar a innovar durant el confinament, però ha generat un canvi real?

La covid-19 va ser un moment de trastorn, de recórrer a les videotrucades, a les classes en línia... però per innovar, necessites tranquil·litat, i ara no ho tenim. Quan innoves, t’equivoques molt, i el problema és que no deixem que en l’educació hi hagi error. A més a més, l’error i l’èxit en educació no es veu el mateix any, sinó amb el temps. Pateixes molt perquè les famílies no ho entenen. També hi ha un altre drama: els docents són persones, i com a persones, tenen por. Un professor de física que fa 30 anys que dona classe i té el seu sou, dir-li ara que hi haurà un canvi, es treballarà per projectes i per grups, i que treballarà com una mena de coach, l’espanta molt.

La digitalització a les aules ha passat per introduir ordinadors, tauletes i recursos materials tecnològics. Falta treball sobre els continguts?

S’ha de treballar en tot alhora. Es diu molt que el currículum no acompanya i que falta formació tecnològica dels mestres per estar a l’altura dels alumnes. La generació Z i els millennials tenen una tauleta o un mòbil a les mans des que van néixer, són hàbils amb la tecnologia, però un cop els traiem la velocitat dels dits, el coneixement de la tecnologia és molt baix. La generació dels boomers vam aprendre informàtica perquè no n’hi havia, i els nanos d’ara saben usar el mòbil, però no saben fer anar un Word o enviar un e-mail, ho han d’aprendre. Per tant, s’han d’adaptar els continguts i deixar de banda tanta teoria, incloure nous mètodes i motivar el professorat a buscar eines i alternatives que capti l’alumnat i els motivi en la seva feina el dia a dia. Ha de sortir de dins seu donar-li la volta als continguts per fer divertida una classe, però sobretot han de saber que, en el fons, els seus alumnes no en saben tant de tecnologia.

"Un cop traiem la velocitat dels dits al joves, el coneixement de la tecnologia és molt baix"

Caldria treballar sobre els coneixements de tecnologia ja als graus d’Educació?

La formació de professors s’hauria de canviar i fer una selecció diferent. Hi ha gent que no serveix de professor, seria bo fent estadístiques i informes, però no ho és donant classe. Aprendre continguts és fàcil, el problema és ser una persona a l’altura de les circumstàncies en un món tan canviant com l’actual, és a dir, hem de donar importància a les softskills. I entre elles, la creativitat. He conegut un professor que fa classe amb l’Assassin’s Creed per parlar de la Revolució Francesa. Mostra escenaris del joc com places on passaven fets i té l’atenció dels xavals. El currículum deia que expliqués la Revolució Francesa i ho fa. Cal treballar l’actuació, pensar com sorprendre el públic i evitar caure en la rutina. Un altre drama laboral és que s’assenyala qui ho fa diferent, ho hem de superar i premiar els que s’atreveixen a buscar nous mètodes per arribar a les noves generacions. La sorpresa que tenen els joves amb els youtubers és que aquests fan servir la part pallassa i gamberra. Un professor ha d’usar aquest to d’atraure, picar el jove. L’escola sempre ha tret les ganes d’aprendre. Aprendre pot ser divertit, i no entenc perquè s’ha fet tan formal i seriós.

En canvi, després es prohibeix l’ús de mòbils a les aules. És una mesura per desconeixement?

La innovació no és tecnològica, és metodològica. No és portar mòbils o portàtils, que està bé que s’introdueixin com a eines pedagògiques, però el repte és reformular la metodologia educativa. Algun professor els utilitza algun dia per fer la gràcia, però no ho torna a fer. Només cal veure que els joves fan vídeos per YouTube a casa amb mòbils d’última generació i càmeres que són com màquines, però a les aules tenim càmeres de 4:3. Estem obsolets. Per això i perquè a les escoles encara s’usen intranets, bolígrafs i llapis. L’entorn del professorat no és tecnològic. La pandèmia ha anat bé per obrir els ulls, han après a base de cops, però ha posat de manifest la mancança de coneixement d’eines tecnològiques dels docents. Per poder utilitzar adequadament un mòbil o una tauleta, i canviar la metodologia, s’han d’actualitzar.

Els falta formació, però també motivació?

Ara han d’aprendre tecnologia, eines comunicatives i com canviar les classes respecte fa 10 anys o 20 perquè els xavals es quedin al programa com si fossin audiència. Si ho fan, i veuen que capten l’atenció dels joves, ja tindran la motivació que necessiten.

"L’entorn del professorat no és tecnològic"

Amb el confinament, vas crear Youtubers Docents per recollir vídeos educatius i ajudar els docents.

Volia incentivar que els professors fessin coses diferents. Durant la pandèmia podrien haver fet vídeos per motivar l’alumne. Alguns van fer vídeos de classes presencials, amb ells a la pissarra apuntant-hi coses, però no es veia res i se sentia fatal, amb l’eco, i ho van penjar pels seus alumnes. En veure això, em vaig adonar que faltava formació per fer vídeos i vaig fer unes píndoles amb consells. Vaig pensar que si alguns mestres veien que altres ho fan, els animaria i tindríem més docents que farien vídeos amb i sense pandèmia com a recurs educatiu. Vaig buscar canals i en vaig troba 300 llargs de parla catalana que formava altres. No havien de ser només gent d’escola, alguns donaven sessions de fotografia o ioga. Vaig fer la web per donar visibilitat a tot això i animar els que temen fer coses diferents. Al principi va tenir ressò, però amb el retorn a les aules, tot ha tornat a ser com abans. Ho vaig explicar també a Educació i Cultura per motivar un canvi, però ningú em va fer cas.

Per burocràcia o per falta de confiança en els nous canals?

Falta visió. La gent que forma Educació i Cultura són gent de la vella escola i costa parar l’atenció que cal als nous canals. Però no és culpa de l’administració pública només, els catalans també tenim culpa que aquestes iniciatives no tinguin sortida. Seguim els youtubers que parlen en castellà perquè n’hi ha més, i no apostem pel català. Cal invertir molts calés perquè els líders juvenils que parlen català tinguin èxit, els hem de donar el suport necessari perquè no pleguin i es passin al castellà. Hem d’ajudar-los també a què les marques es fixin en ells. No hi ha una fórmula màgica, però està clar que necessitem una altra generació que creixi amb youtubers referents que parlin en català. Però tornant al tema inicial: hi ha també massa burocràcia i els canvis en el sistema educatiu triguen massa a arribar.

"Cal invertir molts calés perquè els líders juvenils que parlen català tinguin èxit"

Estan empenyent més les iniciatives socials pel català a la xarxa que l’administració pública?

Tenim la Wikipedia en català, que està bé; i el Canal Malaia, que és una molt bona iniciativa, però no té suport econòmic. Si no paguem als líders juvenils de Catalunya perquè facin això, què hem de fer? Els hem d’ajudar a mantenir tota aquesta activitat perquè promoguin la llengua, creïn consciència sobre la vacunació, sobre el canvi climàtic... Els influenciadors es guanyen la vida amb aquesta feina, per això els hem de pagar si volem que reverteixi en la llengua.

La generació més jove encara és una generació de transició?

Totes les generacions són de transicions. El problema és que tot passa molt de pressa i no som conscients dels canvis i de l’obsolescència fins que ens fem grans. Ara tenim YouTube, Instagram i Twitch, però d’aquí a 5 anys no hi seran. Els que ara tenen 15 anys, d’aquí a 10 diran que res funcionava com l’Instagram; i així amb totes. No hi ha manera d’estar al dia. La tensió entre ser un ésser humà i estar al dia de la tecnologia és massa estressant.

Associem aquestes plataformes a l’oci. Si les integréssim a l’entorn laboral, estaríem més al dia?

Ens costa digerir tot això que estem vivint. No som més intel·ligents per tenir més informació perquè no podem digerir-la, per això deixem internet per passar l’estona. Un jove fastiguejat de l’institut i dels pares, se’n va buscar l’Ibai Llanos o vídeos de gent que cau, i passa l’estona sense preocupacions. Hem de parar, reflexionar sobre tot el que ens dona internet i les xarxes, i després podrem valorar com les utilitzem.

"La tensió entre ser un ésser humà i estar al dia de la tecnologia és massa estressant"

Tampoc tenim un volum elevat de vídeos amb continguts de qualitat. Els creadors se centren més en la quantitat que la qualitat.

És com la teleporqueria, que la pots mirar o no. Els joves ara només miren porqueries a internet, però jo també ho faria si tingués 15 anys. Ho hem d’entendre per crear els nostres Rubius i Ibais. Apostem per tres o quatre persones de debò i donem-los el suport necessari perquè es muntin escenaris com els que tenen ells i càmeres potents. No podem passar de fer-ho penós en una habitació a fer-ho TV3, que és el que tenim ara. Fem un concurs a escala catalana per trobar el millor youtuber de Catalunya i donem com a premi un equip de 4.000 euros perquè desenvolupi la seva feina. Hem d’incentivar-ho. Hi ha poques polítiques actives directes sobre jovent, llegua catalana i continguts digitals, només mirem si el català normatiu s’aplica als programes de televisió i al cinema. Això no és el que es porta avui. La cultura d’avui és a YouTube, Instagram i Twitch.

Un vídeo educatiu pot ser viral?

Si ens fixem en els codis visuals que usen els youtubers, sí. Si utilitzem aquests codis per generar continguts de qualitat, de la història de l’Imperi Romà, per exemple, captarem els joves. Necessitem formar aquestes generacions futures de mestres i professors perquè siguin referents, creatius i canviïn la metodologia a les aules. Potser també hauríem de crear una acadèmia per ensenyar llenguatge audiovisual i nous formats als que venen, futurs docents i futurs youtubers.