La Generalitat llançarà el 20 de març a les tres de la matinada el primernanosatèl·lit a l'espai desenvolupat per la start-up catalana Sateliot i fabricat per Open Cosmos. L’enlairament es farà des de la base de Baikonur, al Kazakhstan, i permetrà oferir serveis de connectivitat global d’internet de les coses a tot el territori català després d’un primer període de prova. A finals del 2021 o prinicipis del 2022, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública preveu posar en òrbita un segon dispositiu del mateix fabricant, segons ha anunciat el conseller Jordi Puigneró en l’acte de signatura dels contractes entre l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que licita els dos projectes en nom del Govern, i les dues empreses ajudicatàries.

L'objectiu d'aquest dispositiu serà permetre la comunicació i l'obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. En aquest sentit, el conseller delegat de Sateliot, Jaume Sampere, ha recordat que la cobertura actual només arriba al 10% de la superfície i ha parlat de la "revolució" que representarà "donar connexió de forma global".

Recerca i canvi climàtic

Inicialment el nanosatèl·lit, que es licita per 574.000 euros i consta de tres unitats, donarà servei a la Generalitat i no s'obrirà a l'usuari final. Tot i això, la conselleria explica que les dades seran explotades en un primer moment pels departaments de la Generalitat amb la voluntat, a posteriori, de facilitar-les a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses.

El primer dispositiu donarà servei a la Generalitat i a la recerca, i el segon es destinarà a captar dades per combatre el canvi climàtic

El segon nanosatèl·lit no sortirà a l'espai fins a finals del 2021 o inicis del 2022. Amb un pressupost d'1,7 milions d'euros, es dedicarà a l'observació de la Terra i proporcionarà informació per prevenir catàstrofes i lluitar contra el canvi climàtic. En aquest cas, serà un dispositiu de sis unitats, que permetrà obtenir imatges des de l'espai en diferents bandes espectrals per a l'estudi del territori.

Les dades obtingudes per ambdós nanosatèl·lits aportaran informació cabdal per millorar i fer més eficient la gestió de l’aigua, la protecció de la natura, la prevenció de desastres naturals i d’incendis forestals i altres mesures per lluitar i incidir contra l’acceleració del canvi climàtic.

La gestió i el control dels nanosatèl·lits es farà a través d’un sistema establert a l’estació terrestre de control ubicada a l’Observatori Astronòmic del Montsec, que es troba a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) i  que està gestionat per l'IEEC. Tal com ha apuntat el director de l’IECC, Ignasi Ribas, la fita és situar Catalunya com a productor de dades per cobrir tota la cadena de valor: “Des de la fabricació fins a l'operació, la descàrrega de dades i la generació de productes".

Una indústria incipient

Els representants de la indústria han valorat que la signatura de contractes per llançar els nanosatèl·lits són un "pas endavant" per posicionar Catalunya en el nou mercat i han recordat que hi ha investigadors catalans que fa anys que treballen amb aquest tipus de dispositius. En aquest sentit, el conseller delegat de Sateliot ha animat l'Estat i la Unió Europea a seguir “l'impuls" del Govern i apostar per aquesta indústria innovadora.

El sector crearà més de 1.200 llocs de treball a curt termini

Els dos llançaments s'inclouen dins l'estratègia New Espace, amb un pressupost de 18 milions en els tres anys vinents. Una quantitat "minsa" en comparació amb les inversions d'altres Estats, ha admès Puigneró, que ha dit que espera que encara que hi hagi canvi de govern, aquesta iniciativa continuï. S’espera que l'economia de l'espai creï 1.200 llocs de treball.