Set lletres, una al mig i una pregunta que es repeteix cada dia: quantes paraules hi pots trobar? Aquesta és la premissa del Paraulògic, el joc de paraules creat per Rodamots a finals de 2021 que proposa als jugadors trobar totes les combinacions possibles a partir d’un rusc de lletres. N’hi ha una que és obligatòria, les paraules han de tenir com a mínim tres lletres i el sistema les valida d’acord amb el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

La mecànica és senzilla, però el fenomen que ha generat és molt més gran. Hi ha qui hi juga mentre esmorza, qui intenta arribar al paó abans d’anar a dormir i qui només necessita trobar unes quantes paraules per donar el repte per acabat. Cadascú té la seva manera de jugar i el seu propi objectiu.

Des del gener de 2022, gairebé tres milions d’usuaris únics han jugat al Paraulògic, que actualment manté una mitjana de 90.000 jugadors únics diaris i supera els 375.000 usuaris únics mensuals. Cinc anys després del seu naixement, el que podia semblar una moda passatgera s’ha convertit en un fenomen consolidat al voltant de la llengua catalana.

El Paraulògic ha atret gairebé tres milions d’usuaris únics des del gener de 2022 i manté 90.000 jugadors diaris. 

I aquest octubre, la comunitat torna a sortir de la pantalla. La tercera Lliga del Paraulògic ja està en marxa i avui, 1 d’octubre, entra en la seva segona fase. La competició s’allargarà fins al 28 de novembre i culminarà amb una gran final presencial a Barcelona.

Un joc amb un repte per a cadascú

El funcionament del Paraulògic és una de les claus de la seva popularitat. Cada dia, el joc presenta un rusc amb diverses lletres i una lletra central que s’ha d’incloure obligatòriament en totes les paraules.

A mesura que el jugador introdueix les seves propostes, el sistema indica si són vàlides, comptabilitza les paraules trobades i mostra les que encara queden pendents. També atorga una puntuació en funció dels encerts.

Però el joc no imposa una única manera d’arribar al final. “Per jugar-hi no cal arribar al final. Cadascú troba el seu repte i la seva manera de jugar”, explica Assumpció Maresma, fundadora de VilaWeb, entitat que té els drets en exclusiva de distribució del joc.

El joc creat per Rodamots proposa cada dia un rusc de lletres i valida les paraules segons el DIEC. 

Hi ha qui es conforma amb arribar al cigne, qui busca el mussol i qui cada dia intenta assolir el mític paó. També hi ha jugadors que només fan els Tuttis, altres que juguen individualment i després comparteixen les paraules i persones que prefereixen afrontar el rusc completament soles.

“La competició està plantejada d’una manera amable. Hi pots jugar de maneres diferents”, assenyala Maresma. Aquesta flexibilitat ha fet que el joc pugui formar part de la rutina de persones amb perfils i edats molt diferents.

De fenomen passatger a hàbit diari

El Paraulògic va començar a finals de 2021 i ràpidament es va expandir pel boca-orella. En el moment de màxima popularitat va arribar a superar els 200.000 jugadors, però el joc ha aconseguit mantenir una comunitat molt nombrosa amb el pas dels anys. “Fa cinc anys el Paraulògic es va expandir amb el boca-orella. Va ser un autèntic fenomen popular”, recorda Maresma.

Avui, 90.000 persones hi juguen de mitjana cada dia i l’acumulació mensual supera els 375.000 usuaris únics. El joc també compta amb més de 19.000 usuaris registrats.

Per a Maresma, una part important de l’èxit és que els jugadors han convertit el joc en una cosa pròpia: “Al cap de cinc anys, que encara n’hi juguin 90.000, veure que la gent se l’ha fet seu i l’ha convertit en una cosa pròpia és una satisfacció.”

“El Paraulògic dibuixa un país viu interconnectat per la llengua i les ganes de ser.” – Assumpció Maresma, fundadora de VilaWeb.

VilaWeb té els drets en exclusiva de distribució del joc i el posa a disposició dels usuaris a través del seu web i d’una aplicació específica.

L’ecosistema també ha crescut al seu voltant. VilaWeb s’hi va sumar per donar estabilitat al projecte i posteriorment ha incorporat altres jocs lingüístics, com Mot-li, de Jordi Palou; Minimots, de Pau Vidal, i Que sé Jo, de Jordi Badia. També s’han creat la Lliga Escolar del Paraulògic, llibres i quaderns vinculats al joc.

El català com a joc, no com a lliçó

Una de les particularitats del Paraulògic és que permet jugar amb la llengua sense plantejar-la com una activitat educativa. El vocabulari, l’ortografia i el coneixement de les paraules formen part del repte, però l’objectiu immediat és simplement jugar.

Maresma recupera una reflexió de Jordi Badia que, segons ella, resumeix aquesta dimensió: “El Paraulògic és una avinentesa perfecta per a consolidar els coneixements ortogràfics i gramaticals i ampliar vocabulari, però, que sobretot, és un revulsiu perquè fa de la llengua un motiu de gaudi i de comunicació social.”

El Paraulògic ha convertit el joc amb les paraules en un hàbit diari i en un espai de dinamització del català. 

El joc ha creat així un hàbit diari al voltant del català. “De moment ha creat un hàbit diari, que dona satisfacció a molta gent”, explica Maresma.

I aquest hàbit no és exclusiu dels catalanoparlants habituals. La fundadora de VilaWeb assegura que coneix persones que no són catalanes i que juguen cada dia al Paraulògic. “S’han enamorat del català a través del joc”, afirma.

Quan una comunitat digital surt al carrer

La Lliga del Paraulògic va néixer el 2023 precisament per portar aquesta comunitat més enllà de la pantalla. La proposta manté l’essència competitiva del joc, però afegeix trobades presencials i una dimensió territorial. Les dues primeres edicions van reunir més de 7.000 participants la primera i més de 8.000 la segona.

La tercera edició manté el format de quatre fases: dues en línia i dues presencials. La primera fase es va disputar entre el 21 i el 23 de setembre a escala comarcal. Ara, l’1 d’octubre, comença la segona fase, de caràcter regional i amb una dificultat creixent. Els participants disposen de quinze minuts el primer dia, deu el segon i cinc el tercer.

En totes dues fases, els usuaris registrats reben un rusc especial, diferent del rusc diari. De les fases en línia en sortiran 195 classificats, que accediran a les cinc semifinals presencials.

Cinc ciutats, una mateixa comunitat

Les semifinals se celebraran el 17 d’octubre a Perpinyà, el 24 d’octubre a Andorra, el 31 d’octubre a València, el 7 de novembre a Palma i el 14 de novembre a Barcelona.

D’aquestes proves en sortiran 70 finalistes, que competiran en la gran final del 28 de novembre al Teatre Poliorama de Barcelona, en una jornada oberta al públic.

La tercera Lliga del Paraulògic ja està en marxa i combina dues fases en línia amb cinc semifinals presencials. 

Les proves estaran conduïdes pel filòleg, traductor i escriptor Pau Vidal, i cada semifinal tindrà un rusc diferent per evitar possibles filtracions.

Per Maresma, aquesta dimensió territorial no és un element secundari de la competició. “Recórrer tot el país de dalt a baix forma part de l’ADN del joc”, assegura.

La Lliga permet participar-hi des de qualsevol punt dels Països Catalans i també des de l’exterior. Els participants poden escollir la comarca amb què tenen més vinculació. “La gent que juga al Paraulògic des de tants indrets diferents dibuixa un país viu interconnectat per la llengua i les ganes de ser”, afirma Maresma.

Reconèixer-se en l’altre

La Lliga continua sent una competició individual, però la trobada entre jugadors és una part central de l’experiència.

Per a Maresma, el valor de les jornades presencials està també en poder posar cara a les persones que fins aleshores només formaven part d’una comunitat digital.“És molt agraït reconèixer-te en l’altre i les trobades del Paraulògic són això i passar-ho bé”, explica.

La tercera Lliga del Paraulògic recorrerà cinc ciutats dels Països Catalans abans de la gran final a Barcelona. 

La competició transforma així un costum habitualment solitari en una experiència compartida. “Jugar al Paraulògic és gratificant, però fer-ho en grup encara ho és més”, assegura.

I és precisament aquesta descoberta la que, segons Maresma, explica bona part del sentit de la Lliga: adonar-se que aquell costum que molts jugadors practiquen sols, mentre esmorzen o abans d’anar a dormir, també forma part de la vida quotidiana de milers de persones. “La gent s’adona que aquell costum que practica cada dia, sovint en solitari, a l’hora d’esmorzar o abans d’anar a dormir, hi ha molta més gent que el té”, comenta.

Paraules que creen vincles

Amb el temps, el Paraulògic també ha generat històries que van més enllà del joc. 

Maresma recorda el cas de dues amigues de Perpinyà que es relacionaven en francès i que, gràcies al Paraulògic, van descobrir que totes dues parlaven català. Des d’aleshores, explica, es relacionen en aquesta llengua. “Hi ha moltes històries precioses”, afirma.

També explica el cas d’una jugadora que cada dia publica a Instagram una història amb el Tutti corresponent. Són exemples d’una comunitat que ha anat desenvolupant els seus propis rituals al voltant del joc.

“Fan falta més espais on el català es pugui fer servir amb normalitat”

Per a Maresma, l’èxit del Paraulògic també diu alguna cosa sobre la situació del català a internet. “Ens diu que fan falta més espais on el català es pugui fer servir amb normalitat”, defensa.

La seva experiència amb el joc li confirma que existeix una comunitat disposada a utilitzar la llengua quan troba espais atractius per fer-ho.

“Quan tu fas qualsevol activitat, sempre té èxit. El Paraulògic és tot el contrari. Convida la gent a fer servir el català, encara que no el parlin”, afirma.

El Paraulògic ha generat una comunitat que va més enllà del joc i converteix el català en una pràctica quotidiana. 

Aquesta normalització, segons Maresma, no passa només per crear serveis específics en català, sinó per utilitzar-lo de manera habitual en els espais digitals que ja formen part del dia a dia. “El més important, tant al carrer com digitalment, és fer-lo servir sempre”, comenta Maresca.

En aquest sentit, posa com a exemple els grups de WhatsApp, on mantenir el català pot acabar fent que el grup adopti majoritàriament aquesta llengua.

Cinc anys i encara camí per recórrer

El Paraulògic ha passat en cinc anys de ser un joc de paraules a convertir-se en una comunitat amb gairebé tres milions d’usuaris, 90.000 jugadors diaris, competicions territorials, trobades presencials i un ecosistema propi de projectes.

Però Maresma considera que encara queda recorregut: “El Paraulògic encara té espai per créixer i agafar noves formes”.

Quan va començar, ningú no podia preveure que aquell rusc de lletres acabaria generant llibres, una Lliga o una comunitat de milions de persones. “El Paraulògic té vida pròpia i fa camí”, conclou.

Cinc anys després, potser el secret continua sent el mateix: un rusc que cada dia convida a buscar paraules, però que ha acabat trobant-ne una de molt més gran —comunitat— per explicar tot el que ha crescut al seu voltant.

La vostra prova prèmium s'ha acabat