Qivalis, la ‘stablecoin’ europea que desafia el domini del dòlar
El projecte, impulsat per una desena de bancs europeus, té com a un dels objectius principals incrementar el pes de l’euro en el món de les monedes digitals
Categories:
Qivalis és un projecte que ara per ara agrupa una desena de bancs europeus i que té com a objectiu llançar durant la segona meitat de l’any que ve una moneda digital, concretament, una stablecoin lligada a l’euro. El que busca aquesta moneda estable és permetre pagaments i liquidacions en pocs segons, amb baix cost i disponibles les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. També contempla transaccions transfrontereres i vol millorar la gestió de la cadena de subministrament i liquidació d’actius digitals com valors i criptomonedes. Ara per ara, els bancs que formen part del consorci són CaixaBank, BNP Paribas, ING, Banca Sella, Unicredit, KBC, Danske Bank, SEB i Raiffeisen Bank. De moment, resten a l’espera d’obtenir l’autorització i la supervisió del Banc Central dels Països Baixos, on han instal·lat la seu.
“Actualment, el procés amb el qual els bancs es liquiden les transferències internacionals dels seus clients és lent”, explica el professor agregat als Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Víctor Garcia-Font, “a més, pot portar errors manuals i requereix certs intermediaris, mentre que amb una moneda digital d’aquest estil administrada per les mateixes entitats bancàries suposo que busquen millorar aquest procés, ja que qualsevol liquidació es podria fer de forma immediata i sense altres intermediaris”. Altres avantatges que pot tenir aquesta aparició és la disponibilitat horària total i els contractes intel·ligents, que “permeten fer petits programes d’ordinador que s’executen automàticament i vinculin certs pagaments a l’acompliment de certes condicions”.
Garcia-Font: “El pes de l’euro en el món de les criptomonedes és gairebé nul i la majoria de monedes estables estan lligades al dòlar”
Els promotors de la iniciativa insisteixen que un dels objectius principals és incrementar el pes de l’euro en el món de les monedes digitals, que, segons recorda Garcia-Font, es troba per sota del dòlar: “El pes de l’euro en el món de les criptomonedes és gairebé nul. La majoria de monedes estables estan lligades al dòlar i les més populars són Tether i USDC”. Per aquest motiu, entén que “les entitats que impulsen Qivalis esperen que gran part dels usuaris europeus de criptomonedes estables en dòlars es passin a aquesta nova criptomoneda” i considera que “té certa lògica si les garanties que asseguren que la criptomoneda es mantindrà a l’euro són bones, ja que els usuaris europeus també poden reduir les fluctuacions amb el dòlar”. Per altra banda, hi ha el reglament europeu MiCa (Markets in Crypto-Assets), que pot fer que algunes monedes virtuals no compleixin els seus punts i tinguin problemes a Europa, deixant via lliure a projectes bancaris com aquest.
Una de les característiques de les stablecoins és evitar la volatilitat extrema, apostant per l’estabilitat, i generalment estan vinculades a una moneda tradicional. En el cas del projecte impulsat pels deu bancs europeus és l’euro, Víctor Garcia-Font adverteix que hi pot haver alteracions que no garanteixin l’estabilitat, tot i les intencions inicials: “Ara bé, aquestes monedes no són un euro digital i el mecanisme que s'utilitza per a mantenir la seva estabilitat a vegades falla. En molts casos altres criptomonedes estables han perdut momentàniament el seu lligam 1:1 amb la moneda fiduciària a la qual estan lligades. En altres casos, com per exemple amb el projecte de moneda estable TerraUSD, la moneda estable que hi havia darrere va arribar a col·lapsar i deslligar-se completament del dòlar”.
Autonomia estratègica d'Europa
“És important entendre que les criptomonedes estables com Qivalis no són un euro digital, sinó que són un producte que segueix el preu de l'euro”, recorda el professor de la UOC. “Cap comerç està obligat a acceptar criptomonedes estables, a diferència del que passa amb les monedes fiduciàries emeses per un Banc Central”, complementa, “a més, si el mecanisme d'estabilitat falla o les empreses que gestionen aquest producte desapareixen, o hi ha qualsevol altre problema, llavors els usuaris d'aquestes criptomonedes poden tenir problemes per a tornar a tenir els seus euros”. Per altra banda, l’euro digital, que vol ser llançat pel Banc Central Europeu (BCE) i que es preveu la circulació pel 2029, ha de ser administrat pel mateix BCE i assegurar unes característiques equivalents a les de tenir euros convencionals.
El projecte, segons Garcia-Font, pot ser important per l’autonomia estratègica d’Europa per no quedar-se enrere i que l’euro tingui pes en el sector cripto
Segons opina Garcia-Font, aquest projecte “pot ser important per l'autonomia estratègica d'Europa i políticament convé no quedar-se enrere i que l'euro tingui pes en aquest sector” i en destaca dos punts: “Per una banda, aquest tipus de servei permet competir i no dependre d'altres serveis de pagaments estrangers, com Visa, Mastercard... Per altra banda, el fet que la majoria de monedes estables estiguin lligades al dòlar fa que el dòlar tingui més demanda internacional, que els Estats Units d’Amèrica tinguin unes institucions, com les entitats darrere les monedes estables, que demanden els seus productes financers”. I recalca que “les criptomonedes lligades a l’euro portarien també altres característiques als estats de l’eurozona, això sense comptar que podria beneficiar molts usuaris de l’euro que no necessitarien tenir un compte bancari per poder fer una transacció de valor internacional”.
Per part dels impulsors, les institucions financeres d’aquesta criptomoneda, el professor de la UOC subratlla que també es poden veure beneficiades: “Poden guanyar poder si el sistema acaba tenint èxit, a banda, que poden arribar a cobrar comissions per adquirir o vendre la criptomoneda estable, o invertir els euros que obtenen d'oferir la criptomoneda en productes financers que donin algun interès, com bons d'algun estat de la zona euro”. Així i tot, adverteix de les possibles conseqüències negatives que podria haver-hi si no funciona bé, com “si no té prou clients perquè els surti a compte a les entitats que ho promouen mantenir la infraestructura necessària per oferir aquest producte o si hi ha algun error en el mecanisme d’estabilitat que fa perdre el lligam entre la criptomoneda i l’euro”.