De criptomonedes n’hi ha de diferents tipologies i en l’imaginari col·lectiu aquestes destaquen, sobretot, per l’alta volatilitat. Però no totes compten amb aquesta característica, com les stablecoins o criptomonedes estables. “Les stablecoins són criptomonedes que mantenen un valor gairebé constant, generalment lligat a una moneda tradicional com el dòlar o l’euro”, explica el president de l’Associació Kosmik, Daniel Bosch, “la idea és tenir el millor dels dos mons: la seguretat i la rapidesa de la tecnologia blockchain, però sense la volatilitat extrema”. En altres paraules, afegeix, “són l’estabilitat dins l’univers cripto”.

Aquesta mena de moneda virtual va aparèixer al voltant del 2014, com a solució a la volatilitat. Així ho detalla Bosch: “Criptomonedes com el bitcoin o l’Ethereum són com muntanyes russes, un dia estan a dalt de tot i l’endemà han caigut en picat. Això no és dolent dins l’operativa dels mercats, però en els inicis dels mercats digitals cripto, això era un problema a l’hora d’operar els inversors, ja que per poder congelar guanys o pèrdues havien de fer-ho canviant a monedes FIAT –valor fiduciari– i era un procés lent i costós, que no s’ajustava a les necessitats”.

Com s’aconsegueix l’estabilitat?

Les stablecoins aconsegueixen l’estabilitat, la seva principal característica, de dues maneres diferenciades, mitjançant un actiu real o un algoritme. Pel que fa al primer cas, aquests són actius externs i, per cada moneda virtual en circulació, hi ha un actiu equivalent, com dòlars o euros, en un compte bancari o reserva. “És com si la stablecoin fos un tiquet que pots canviar per un dòlar real”, assenyala el president de l’Associació Kosmik. Pel que fa al segon cas, amb un algoritme, usa un programa informàtic que gestiona l’oferta i la demanda. “Quan el valor baixa, l’algoritme redueix l’oferta per fer-lo pujar; i, quan puja massa, n’emet de nous per fer que el preu baixi”, afegeix, “és un sistema més complex i pot ser molt arriscat si falla o hi ha una crisi de confiança”.

Les ‘stablecoins’ aconsegueixen l’estabilitat, la seva principal característica, de dues maneres diferenciades: mitjançant un actiu real o un algoritme

Així i tot, les criptomonedes estables no estan lliures de riscos o vulnerabilitats. Segon Bosch, la principal vulnerabilitat és la solvència d’aquestes, ja que hi ha el perill que l’empresa que ho gestiona no tingui tots els actius promesos o que no siguin prou líquids. Això pot generar un pànic bancari digital, on molts usuaris volen retirar els seus fons alhora i provocar un col·lapse. Per altra banda, hi ha riscos tecnològics en el cas de les stablecoins algorítmiques, on el sistema pot no ser prou robust per mantenir l’estabilitat en moments d’estrès del mercat i, a més a més, hi pot haver riscos d’errors de codi que controlen l’estabilitat.

En moments de popularitat

El principal motiu de popularitat que explica el bon moment d’aquest criptoactiu és la protecció a la volatilitat de les criptomonedes tradicionals. “Si un inversor té guanys amb bitcoin i creu que el preu caurà, els pot canviar ràpidament per stablecoins i així el valor dels seus guanys es manté estable sense necessitat de tornar a un banc”, explica Bosch. També apunta a altres causes com la rapidesa i l’eficiència a l’hora de fer operacions en plataformes d’intercanvi de criptomonedes, la facilitat de fer pagaments internacionals sense la intervenció dels bancs o la rendibilitat, per obtenir rendiment a través de préstecs i altres protocols de finances descentralitzades (DeFi).

Daniel Bosch: “Si un inversor té guanys amb bitcoin i creu que el preu caurà, els pot canviar ràpidament per ‘stablecoins’ i així el valor dels seus guanys es manté estable sense necessitat de tornar a un banc”

Així doncs, són inversors i traders el públic que més fa servir les stablecoins per contrarestar la volatilitat. Des de l’Associació Kosmik, s’afegeix que s’usen també per finances descentralitzades (DeFi), per prestar i demanar diners, generant rendiments; remeses internacionals, per enviar diners entre països de manera ràpida i barata; i per pagaments del dia a dia, tot i que encara és minoritari, algunes empreses les accepten com a mètode de pagament. Entre les monedes més populars, destaquen la Tether (USDT) i la USD Coin (USDC), basades en moneda fiduciària i vinculades al dòlar nord-americà. Mentre la primera està pensada per traders i inversors d’alt risc, la segona és la preferida per empreses, bancs i institucions per la seva transparència i seguretat.

“La regulació és crucial en el seu desenvolupament”, subratlla Bosch. “Fins ara, l’entorn de les stablecoins ha estat una mica el Far West, però els governs i els bancs centrals estan començant a interessar-s’hi”, recalca, “la regulació podria portar més confiança, més seguretat i una adopció més gran, fent que les criptomonedes estables es converteixin en una part important de les finances globals”. A la Unió Europea (UE), per exemple, ja s’està treballant amb la normativa MiCA (reglament europeu sobre els criptoactius).

CBDC: competència i dubtes sobre la privacitat

Les CBDC (monedes digitals de bancs centrals) són la versió digital de les monedes tradicionals, emeses i controlades directament pels governs i bancs centrals. Per Daniel Bosch, tot i no ser un stablecoin com a tal, poden ser un competidor futur molt important. “A primera vista, podrien semblar una evolució lògica dels diners, però per a molts sectors representen una amenaça per a la llibertat financera”, comenta, “els principals perills giren al voltant de la privacitat i el control governamental perquè un CBDC, a diferència dels diners en efectiu o les criptomonedes, podria ser una eina de vigilància financera massiva i el banc central podria tenir un registre detallat de cada transacció, sense necessitat de sol·licitar dades a caps dels bancs comercials”. A més a més, hi ha les preocupacions sobre la concentració de poder, amb possibilitat de reduir la importància dels bancs comercials, ja que els ciutadans podrien dipositar els seus fons al banc central; o la programabilitat, ja que una CBDC podria ser programada per usos específics, com gastar en certs productes o tenir data de caducitat, cosa que canvia la naturalesa dels diners i els transforma amb un instrument de control.

Les CBDC (monedes digitals de bancs centrals) són la versió digital de les monedes tradicionals i, segons Bosch, poden ser un competidor futur molt important per les ‘stablecoins’

De moment, com detalla el president de Kosmik, “el moviment en contra de les CBDC inclou defensors de la privacitat que s’oposen a la vigilància massiva; la comunitat cripto, que veuen les CBDC com una reacció dels bancs centrals per evitar la llibertat; i els bancs comercials, preocupats que redueixin la seva activitat”. Pel que fa al posicionament polític, la Unió Europea treballa activament pel projecte de l’euro digital per garantir la sobirania monetària de la UE enfront d’altres monedes digitals, però és la Xina és el país més avançat en aquest sentit i ja fa proves massives amb el iuan digital, amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels pagaments i augmentar el control sobre el seu sistema financer. Als Estats Units, en canvi, hi ha diferents postures: al govern i al congrés hi ha una forta oposició política en la creació d’un dòlar digital, mentre que a la Reserva Federal, com a banc central, es mostra més cautelosa i no prendrà cap decisió sense el suport i l’aprovació del congrés i del poder executiu. Així i tot, han iniciat projectes d’investigació per entendre la viabilitat, però sense una voluntat clara d’implementar-lo.