Malgrat que en els darrers anys ha augmentat considerablement la conscienciació, les dificultats d’aprenentatge en infants són una problemàtica que persisteix. A Catalunya, entre un 18 i un 22% dels alumnes de Primària i Secundària pateixen trastorns de neurodesenvolupament, però entre tots ells no arriben al 30% els estudiants que han rebut el diagnòstic i tractament que necessitarien, segons un estudi dels hospitals Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron. La detecció precoç d’aquestes afectacions és clau per intentar solucionar-les, però sovint els educadors no tenen la formació o les eines adequades per fer-ho. Aquí és on entra en joc NeurekaLAB, una empresa derivada de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) que aposta per la ludificació i la personalització d’exercicis a través d’algoritmes d’aprenentatge automàtic per ajudar els mestres a localitzar i monitorar aquests casos.

El projecte s’origina en les investigacions del doctor en Psicologia de l’Institut de Neurociències de la UB Josep M. Serra Grabulosa, qui buscava la manera d’aplicar l’evidència científica en un camp poc avesat a ella. “Quan ens vam trobar, vam veure com la tecnologia podia ajudar a millorar això”, relata el doctor en Enginyeria informàtica i EMBA a la UVic-UCC i actual director tecnològic de NeurekaLAB, Sergi Grau. Després de diverses recerques conjuntes, l’equip va dissenyar una solució que inicialment estava pensada per als psicòlegs, però que van decidir redirigir cap al món de l’educació “en veure que el 80% dels nens amb dificultats d’aprenentatge no arriba al psicòleg”.

NeurekaLAB neix amb la voluntat d'aplicar l'evidència científica a la detecció de problemes d'aprenentatge a l'educació primària fent ús d'activitats lúdiques

Literatura científica i seguiment personalitzat

El mètode que han dissenyat s’executa a través de dues eines principals. Per una banda, el NeurekaTest, un conjunt de videojocs de tauleta cadascun dels quals analitza en una sessió de 15 minuts el processament numèric i el càlcul, els processos lectors, la memòria de treball, l’atenció sostinguda i la presència de signes de TDAH dels infants. Amb les dades captades, l’eina crea un perfil de cada usuari i ho compara amb uns barems de referència per avaluar el nivell en què es troben. “Ens centrem molt en educació primària, sobretot en edats que estan entre els 6-8 anys”, explica el desenvolupador i encarregat d’R+D de l’empresa, Josep Hornos, ja que la literatura científica assenyala que “el moment en què pots actuar és en les primeres fases de l’educació”.

Un cop determinat el nivell inicial, entra en joc NeurekaNUM, l’eina amb què es treballen aquestes àrees durant tot el curs escolar. De manera similar al primer procediment, el programa està pensat perquè els alumnes duguin a terme una sèrie d’exercicis digitals i lúdics que avaluen les competències ja mencionades. “Es fan entre quatre i cinc sessions de 10 o 15 minuts per setmana, i a partir dels dos mesos es comencen a notar millores”, assenyala Grau. L’element destacat d’aquesta fase és la total personalització dels exercicis: les sessions estan pensades perquè la classe sencera hi participi, però per a cadascun dels alumnes, els algoritmes interns tindran en compte els resultats inicials i els que han anat aconseguint acumulativament per modular-ne la dificultat i les àrees de reforç. “Ens podem trobar dos alumnes que parteixen de la mateixa avaluació, però al cap d’un mes, cadascun està fent coses diferents, perquè cada tres dies revisem quin és el perfil del nen i fem noves activitats per continuar treballant”, remarca el director tecnològic de NeurekaLAB.

Grau: “Ens podem trobar dos alumnes que parteixen de la mateixa avaluació, però al cap d’un mes, cadascun està fent coses diferents, perquè cada tres dies revisem quin és el perfil del nen i fem noves activitats per continuar treballant”

Aquesta metodologia també evita assenyalar els estudiants amb dificultats, ja que “sembla que tots els alumnes estiguin fent el mateix, però realment ho estan fent personalitzat”, cosa que els permet evitar “l’estigma de ‘jo soc el que ha de fer activitats diferents de la resta’”. De fet, l’enfocament principal de NeurekaLAB és ajudar els infants amb problemes d’aprenentatge, però els creadors creuen que és una eina que pot impulsar també a la resta de nens i nenes a millorar les seves capacitats de càlcul i lectura. Grau destaca especialment els “alumnes amb talent que podrien tenir altes capacitats”, un segment que, sense l’acompanyament adequat, “podrien arribar a ser un fracàs escolar o un abandonament precoç”.

Un suport que no substitueix els professionals

L’equip de NeurekaLAB té molt clar que el seu procediment no és ni busca ser un substitut a la feina de professionals de la psicologia, sinó més aviat al contrari, com remarca Hornos: “No és un diagnòstic com a tal, és més un cribratge, una eina que pot ajudar per dir ‘escolta, tens aquest nen que té un problema, fora bo que estigui amb un professional que pugui destacar i diagnosticar de manera precisa’”. La proposta ha encaixat amb els mestres que han treballat amb ell, segons assegura Grau, que valoren positivament el fet de poder tenir “informació objectiva” de cada alumne: “Ens diuen que ells ja tenen la intuïció, però que a vegades se’ls escapa alguna cosa, i tenir una evidència objectiva els ajuda a contrastar”. “Una dislèxia o una discalcúlia no es curarà com a tal, però sí que li pots donar eines per pal·liar aquest efecte”, afegeix Hornos.

Grau: “Els mestres ens diuen que ells ja tenen la intuïció, però que a vegades se’ls escapa alguna cosa, i tenir una evidència objectiva els ajuda a contrastar”

Des que es van constituir com a empresa l’any 2022, NeurekaLAB ha anat evolucionant el seu mètode, que ja distribueix comercialment tant per a escoles com per a professionals independents i famílies que vulguin fer-lo servir pel seu compte. L’equip treballa ja amb diversos centres educatius catalans, i l’objectiu principal amb què treballen és “intentar maximitzar el nombre d’escoles”, apunta Grau. “A finals del 2025 volem arribar a més de 50 centres”, s’autoexigeix el director tecnològic de la companyia. Mentrestant, la spin-off de la UB i la UVic-UCC continuarà millorant els sistemes actuals d’avaluació i ampliant-ne les àrees analitzades, amb la voluntat d’acompanyar els alumnes “al llarg dels diferents cursos escolars de Primària i Secundària”.