Catalunya és un dels principals bressols de start-ups a Europa, amb Barcelona al capdavant i ocupant la cinquena posició d’un rànquing de StartupBlink. Segons les dades més recents, aportades per Acció en relació amb el 2023, al país hi ha més de 2.100 empreses emergents que generen 20.600 llocs de treball i un volum de negoci superior als 2.100 milions d’euros. El gruix de potencial en termes de creixement econòmic és clar, però també ho és la capacitat que tenen per innovar. Se situen en sectors tan diversos com la salut, l’educació, la banca o el turisme, que de per si no tenen una base tecnològica, però que troben en aquest talent la manera per introduir la transformació digital i TIC que la societat i el mercat demanen.

El grup Estabanell és una de les companyies que els darrers anys ha presentat un vehicle d’emprenedoria corporativa (corporate venturing), Eria. L’objectiu és accelerar projectes que permetin incorporar productes, serveis i tecnologies que millorin la proposta que l’energètica ja ofereix. El fet d’apostar pel talent extern, tal com explica el director del programa, Josep Solé, respon a una necessitat de rapidesa: “El sector elèctric es troba en ple canvi i hem d’actuar de pressa davant d’aquesta transformació i de l’emergència climàtica. És costós, però no tant com tenir un departament intern d’R+D, i és molt més àgil a l’hora de desenvolupar i implementar propostes perquè no parteixes de zero, ja parteixes d’una idea”.

Els programes d’acceleració permeten obtenir ràpidament productes i serveis que solucionen reptes presents, i tenen un cost inferior a la creació interna de solucions

Els principals reptes als quals s’enfronten com a energètica són la generació d’energies renovables i la gestió eficient dels recursos actuals. Això implica invertir en investigació una transició eficient cap a la geotèrmia, la biotèrmia, el biogàs o els biofuels, segons posa com a exemples, però també optimitzar “l’estabilitat de la xarxa elèctrica que depèn de les energies solar i eòlica, que a diferència de la hidràulica, només es generen quan fa sol i vent”. Recentment, en l’equació ha entrat amb força el consumidor mitjançant plaques solars, ja que li permeten cobrir part de la seva demanda. “I es potenciarà quan la tecnologia de bateries a gran escala maduri i s’implanti, però encara falta recorregut”, afegeix. Fins al moment, la companyia ha reforçat el treball sobre la smart grids, les xarxes intel·ligents que incorporen sensors per mesurar en temps reals que hi passa: “Així podem predir la generació d’energia i actuar d’acord amb les tendències que identifiquem. A la llarga, això té una clara millora en la comercialització de serveis”.

La clau de tot plegat la té la intel·ligència artificial, que pot identificar patrons i proposar pautes de consum o de gestió adaptada a les necessitats reals de cada client. Estabanell ja l’està implementant, però Solé reconeix que la falta de desenvolupament al voltant de les bateries en dificulta la plena eclosió: “Hi ha casos d’ús, com el vehicle elèctric o les bateries domèstiques, però el cost és prohibitiu. Tot just s’està fent recerca per crear-ne d’eficients econòmicament i que encaixin al mercat, i s’està buscant propostes com les bateries de flux o d’estat sòlid, però encara falten uns anys per veure-ho implantat”.

‘Start-ups’ per avançar-se als canvis

Tota aquesta allau de canvis suposa respondre amb rapidesa a una transformació que ja té efectes. Per això, obrir programes d’emprenedoria i tenir els ulls ben oberts a les novetats que surten al mercat en termes de programari i maquinari per al sector són dues estratègies vitals. “Has d’actuar com un radar tecnològic per identificar tendències que no tens implantades i parlar amb els verticals per valorar-les”, assenyala Solé, “si no podem replicar-ho o és massa lent i costós, busquem una start-up que pugui fer-ho”.

Per aquest motiu, els programes d’acceleració són una eina que dona resposta a les mancances. El passat mes de maig, Estabanell va engegar una iniciativa per impulsar idees encara immadures. “Els oferíem mentories per baixar el model i construir una proposta viable segons el coneixement que tenim de la nostra xarxa”, relata el director de l’àrea sobre el mecanisme, el qual es complementa amb un segon producte que, fins i tot, han comercialitzat “Tenim un programa venture client que es basa a buscar start-ups que donin resposta als reptes, que tinguin un grau de maduresa més elevat, però que no han fet encara la prova de concepte perquè els falta una xarxa. Nosaltres oferim la xarxa i incorporem la start-up com un client més”.

El sector elèctric mira cap a la IA com la tecnologia que pot fer el pas definitiu cap a la sostenibilitat, però encara està pendent de la creació de bateries amb una relació de cost i eficiència prou bona per a l’impuls definitiu

Paral·lelament, incentiven la intraprenedoria amb reptes que es llancen als més de 280 treballadors de la companyia. “Creiem en el potencial per desenvolupar idees i per materialitzar-les en projectes que s’acabin vehiculant al grup”, afirma. El sistema ja ha generat una empresa emergent anomenada Energy in the cloud adreçada a solucionar la inestabilitat que genera la intermitència de generació de les energies renovables. “Ho enfoquem a clients industrials que volen millorar els processos productius arran d’eliminar aquesta variabilitat mitjançant dispositius d’electrònica de potència”.

Reforçar la recerca i desenvolupament d’idees

Si manca un element en la transferència de coneixement, per a Solé, aquest és “un enllaç entre els centres tecnològics, les universitats i els investigadors amb les empreses”. “Tenim molt talent i una recerca molt potent, però no hi ha grans inversions com als Estats Units per fer el salt final i aconseguir que les companyies confiïn més en la transferència tecnològica”, sentencia.

Aquesta trava se suma a la falta de talent que existeix al mercat en termes de perfils tecnològics. Malgrat que és una realitat, a Estabanell afirmen que no hi ha problemes pel que fa a la retenció de talent. “La clau és la col·laboració amb programes com la intraprenedoria perquè incentivem el talent i els donem espai perquè creïn”, assenyala el responsable d’Eria, “però per treure el màxim profit cal reforçar la relació amb les empreses i la universitat, perquè es confia més en els productes tangibles i madurs que en bones idees que necessiten encara un marge de recorregut”.