El mar és un dels principals escenaris on s’observen els efectes del canvi climàtic, des del desglaçament dels pols i la conseqüent pujada del nivell dels oceans, fins a l’augment de temperatures, l’arribada d’espècies invasores o la pèrdua de biodiversitat. Monitorar tots aquests successos per tenir dades amb què prendre decisions implica el desplegament de múltiples missions marines, amb els costos econòmics, humans i, també, ambientals que suposa. Però què passaria si existís una alternativa als vaixells que, amb una fracció del seu consum energètic, permetés analitzar més i millor les costes? La resposta la trobem a Seabots, empresa catalana capdavantera en l’ús de drons aquàtics nascuda amb l’objectiu d’aportar més eines per a la preservació dels oceans.

Seabots sorgeix el 2019 com una empresa derivada del grup industrial GPAInnova després de localitzar una oportunitat de mercat en el sector marítim, en què el cofundador del grup i CEO de la spin-off, Pau Guasch, hi havia treballat en el passat: “La tecnologia dels drons, que va explotar al sector de l’oci, va baixar de cost considerablement; era una tecnologia molt madura a un cost molt accessible, però al mar encara no havia arribat. La proposta va ser implementar la tecnologia en un sector que la necessitava”. Una urgència derivada dels recursos que demanden els mètodes tradicionals per fer anàlisis al mar, les embarcacions hidrogràfiques: “Tenen desplegaments costosos, necessiten un patró, un mariner i un hidrògraf, han de passar per despatxos de duanes i demanar permisos…”. A tot això, Guasch hi suma el risc que suposa per a la tripulació a bord: “El mar és molt variable. Quan estàs fent una campanya i necessites acabar-la, però la finestra de temps és curta, poses en risc les persones. Els robots són robots; si es perden, es perden”.

Els robots marítims aporten més velocitat i maniobrabilitat que les grans embarcacions, ofereixen accés a les dades en temps real i prometen reduccions en el cost econòmic, l'impacte ambiental i el risc humà

La companyia ven el seu model de negoci com un robot as a service, ja que cobreixen gairebé tota la cadena de valor: “Dissenyem, desenvolupem i fabriquem els nostres propis robots, una tecnologia d’aquí que hem aconseguit que funcioni de forma harmònica. Recollim les necessitats dels clients, personalitzem la flota de robots, tenim operadors que despleguen els robots al camp, recollim les dades i, a vegades, també les tractem”. Aquest servei té, segons Guasch, cinc principals avantatges respecte als mètodes tradicionals: una implementació més ràpida que les grans embarcacions i la possibilitat d’arribar a llocs on no cabrien, com ara sota dels ponts; un accés a les dades captades en temps real; una reducció dels costos operatius que pot arribar a ser de fins al 80%; un impacte ambiental molt menor, ja que són elèctrics i tenen una petjada de carboni mínima, i l’eliminació del ja mencionat perill per a la vida humana. 

Per assolir totes aquestes promeses, Seabots personalitza els robots en funció de les necessitats de cada missió, però en general es poden classificar en tres grans tipologies. La primera són els equips d’aquacústica, els “robots més bàsics quant a sistemes mecànics”, que són els que treballen des de la superfície amb sondes: “Van emetent els sons i els recuperem, de manera molt similar als drons aeris”. En aquesta classe de dispositius hi han instal·lat fins a 50 instruments d’aquacústica diferents, cadascun per a una tasca específica. Reconeixements per imatge, monitoratge ambiental, mapatges de fons marins... “Hi ha de tot, fins i tot podem buscar tresors”, exemplifica Guasch. El segon tipus són els drons submergibles, un model que van preparar per a un projecte en concret que està pensat específicament per recollir escombraries sota l’aigua per quantificar microplàstics. Amb un funcionament “similar al d’una roomba”, aquests robots més complexos permeten fer mapatges de la qualitat de l’aigua d’una zona determinada. Finalment, el tercer tipus és la combinació dels dos anteriors: un model híbrid que consta d’un robot de superfície que s’atura en un punt concret i fa baixar un robot aquàtic a les profunditats, com si es tractés d’una barca amb un submarinista. “El dron de superfície es queda en fase dinàmica, manté les comunicacions actives i allibera el port perquè l’aquàtic vagi baixant”, explica Guasch, un sistema que pot ser controlat íntegrament per un únic operador, ja que el robot de superfície és automàtic i l’altre, manual.

Aïllament electromagnètic per a una solució escalable

Els drons actuals de Seabots són el resultat d’anys d’investigacions i iteracions, durant els quals no han deixat d’adaptar el disseny a cadascun dels clients en funció de les tasques que hagués d’executar. “El primer prototip el vam llançar l’octubre de 2019, i fins a mitjan 2022 no teníem productes superrobustos. Ara tenim un vaixell que es va llançar a finals del 22 i que no ha hagut de fer cap manteniment”, rememora Guasch. La clau de volta es troba en la caixa negra dels robots, una caixa de control en què s’han adaptat els controladors interns que tenen els drons aeris a les lleis de navegació per evitar col·lisions al mar, al mateix temps que s’hi han incorporat sensors de tota mena i s’ha blindat tot electromagnèticament per protegir-se de l’aigua. El producte actual es troba en el nivell quatre de cinc d’autonomia dels robots mòbils, el qual li permetria fer missions de cerca i patrullatge. A més, la caixa és un dispositiu plenament escalable: “Els nostres robots fan un metre perquè hi ha un espai de mercat, però en realitat hem transformat una barca de set metres en un robot autònom”.

Els drons de Seabots han monitorat els llacs, rius i costes de Catalunya, però també de països com Cuba, Nicaragua, Malta o el Brasil

Des del seu llançament, Seabots ha fabricat més de 40 robots diferents, amb els quals han dut a terme més de 250 missions marítimes arreu del globus. “Una de les grans fites ha estat treballar amb el programa de desenvolupament de les Nacions Unides a Cuba”, recorda el CEO de la companyia, on estan mapant la costa de l’illa per fer front a la pujada del nivell del mar i als huracans. Però també han treballat amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per analitzar la qualitat de l’aigua del Pantà de Sau, amb el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) per monitorar l’estat de les praderies de posidònia de Portlligat i amb entitats com els Mossos d’Esquadra, el Port de Barcelona, Telefónica, Repsol o Open Cosmos. A escala internacional, Seabots ha operat en països com Malta, Nicaragua o el Brasil. “En cinc anys hem fet de tot menys dormir”, fa broma Guasch. I pels pròxims cinc, el ritme no sembla que hagi de minorar: a més a més de dissenyar i fabricar robots més grans i autònoms, d’obrir nous mercats i de col·laborar amb el govern espanyol per impulsar una nova regulació pels drons marítims, el gran projecte de Seabots és una constel·lació, una flota permanent formada per entre cinc i 10 drons que monitori en tot moment la costa de Catalunya. “Això ens permetrà dues coses: oferir un servei molt més àgil de mobilització i desmobilització i fer que el model de negoci sigui completament escalable. Mentre no realitzin cap servei, continuaran agafant dades sense parar, creant un històric de dades molt útil per a la investigació i per a les asseguradores”, resumeix Guasch.