Tot canvi tecnològic ha suposat un canvi econòmic i social, i la revolució industrial és el fet històric que més s’està posant com a exemple els darrers temps per justificar la metamorfosi imminent que s’albira amb la intel·ligència artificial (IA). Les màquines van entrar a les empreses per implantar un nou model de producció i, per tant, al dia a dia de les persones amb una nova estructura social. Passarà exactament el mateix, però de forma més accelerada. Així ho alerta el cap de Desenvolupament d’Oferta d’Eurecat, Jordi Castellà, qui augura que la nova normalitat pot trigar a implantar-se un parell o tres d’anys “a nivell d’usuari”, mentre que en l’entorn laboral “serà de cop”. “Amb la revolució industrial, moltes persones es van quedar sense feina per la mecanització, i ara veurem el mateix amb la substitució dels treballadors per màquines que seran menys costoses i més efectives”, relata. Tot són prediccions de futur, però d’un futur que és imminent.

El discurs general que s’ha estès és la implantació massiva de la IA portarà robots a les plantes i prendrà la feina a les persones. Castellà insisteix a desmentir aquesta afirmació, i canvia intel·ligència artificial per automatització: “Els algoritmes i el codi seran els que facilitarà tenir eines i màquines que facin la nostra feina. Això generarà noves posicions per a persones que siguin capaces de parlar amb la IA, arreglar-les i fer-ne el manteniment”. Aquest perfil és el que es coneix com a enginyer de prompts (apunt o indicació, en català) i té com a objectiu principal dissenyar i optimitzar models de llenguatge per desenvolupar instruccions que generin respostes coherents i útils per part dels algoritmes. És a dir, generen i gestionen la caixa que conté el codi bàsic per a cada automatització.

L’automatització substituirà les persones, però abans necessitarà que aquests treballadors aportin la seva experiència per entrenar els models d’IA

Per ocupar una posició com aquesta, no existeix una formació determinada o un nivell que permeti ascendir-hi amb més facilitat. “Has de saber parlar amb la màquina i aportar amb la teva experiència el coneixement necessari perquè l’automatisme pugui atendre diferents llocs en una empresa. Serà qüestió d’ajuntar l’experiència amb la tècnica, i sorgiran així persones molt valuoses que estaran en diversos departaments”, assenyala Castellà. I és que no hi haurà una solució tecnològica per suplir cada persona, sinó eines que podran estar en diferents espais: “Potser un especialista en anotacions portarà Recursos Humans, Finances i Gestió econòmica, o Operacions i Tecnologia”. Aquest escenari el facilitaran les caixes de prompts, les que facilitaran, per exemple, retocar imatges amb Photoshop sense saber utilitzar el programari. Només caldrà dir quin resultat es busca i els algoritmes s’encarregaran d’executar-ho.

En paral·lel a aquests experts, el responsable d’Oferta d’Eurecat creu que hi haurà treballadors que faran auditories periòdicament per controlar la feina de la intel·ligència artificial, a més d’empleats que donaran suport als especialistes en moment puntuals. “La clau de tot és entendre que cada cop necessitarem menys experts i més gent que pugui treballar amb la IA”, sentencia. Per això, els estudis vinculats a la informàtica, les matemàtiques o les enginyeries, siguin graus universitaris Formació Professional, siguin cursos privats, són els que més poden facilitar l’adquisició dels coneixements bàsics per configurar els cervells artificials.

Els especialistes en ‘prompts’ podran moure’s per les diferents àrees de l’empresa perquè la seva única funció serà supervisar el funcionament del codi dels automatismes

Dades i coneixement com a fonaments

Un altre entorn que està cridat a generar prosperitat econòmica és el de les dades massives. El perfil de l’analista de dades existeix des de fa anys, especialment en entorns com la banca i el màrqueting, però l’eclosió tecnològica ha fet que les oportunitats laborals es multipliquin. “Les empreses de cop i volta són conscients que poden utilitzar les dades per prendre decisions estratègiques, i això ha fet que ara hi hagi sensibilitat en la necessitat d’organitzar les dades i que calguin persones que ho facin”, explica la mentora de Projectes d’Analítica i Aprenentatge Automàtic, Verónica Figueroa, que alhora admet que s’estan posant noms diferents a tasques que ja es feien abans i faci la sensació que són professions noves.

L’esclat de la IA i la necessitat de material per entrenar els models també ha provocat la dèria per apujar-se al tren de les dades. “Cal ser conscient que hi ha moltes empeses que encara treballen de forma molt manual, però coexisteixen amb d’altres que ja estan automatitzant processos, així que es veuran en l’obligació de fer ells també el canvi”, afirma, “veurem com la demanda encara creixerà més”. També s’estan utilitzant ja algoritmes capaços d’extreure i analitzar dades, i d’interpretar patrons, però a diferència de les tasques vinculades a la programació d’automatismes, no poden substituir les persones: “És impossible excloure la mirada humana perquè nosaltres podem qüestionar la informació que arriba. El nostre paper aquí és el de revisar. Potser veurem que deixem enrere la mineria, però els analistes i científics de dades continuarem treballant-les per oferir qualitat”.

L’extracció i anàlisi de les dades s’ha convertit en una necessitat per a qualsevol empresa i ha fet despuntar la cerca d’experts en ‘big data’

Com en qualsevol formació tecnològica, la transversalitat és clau. No calen estudis específics vinculats a les STEM, tot i que sí que s’han d’adquirir uns coneixements bàsics en estadística, en llenguatges de programació, i en eines de visualització i d’obtenció de dades per començar a enfilar camí en aquesta sortida professional. Ni tampoc cal arribar-hi des d’una branca diferent de les disciplines tècniques, tot i que Figueroa admet que és un valor afegit: “Coneixes el negoci i pots identificar amb més facilitat patrons erronis o detectar tendències, però és una mirada que es pot adquirir amb el temps”.

Gestionar el canvi amb responsabilitat social

La gestió del canvi és el principal problema al qual caldrà enfrontar-se com a societat amb la consolidació de la tecnologia i les noves ocupacions. La part vinculada al big data que descriu Figueroa, no és problemàtica, però tot l’entorn que prediu Castellà suposa un gran repte. Aquí, no hi podran accedir les persones que no tinguin una capacitació bàsica en codi, però tampoc els joves que acaben de sortir d’una formació i no tenen l’experiència en una àrea determinada que dona context a la IA que pugui operar. “Els joves se’n sortiran, perquè amb els anys adquiriran el que els falta, però què hem de fer amb els més grans que no puguin actualitzar-se?”, es qüestiona. Aquí és on juga un paper fonamental la Renda Universal Bàsica, que garantirà un salari mínim als individus que no puguin trobar una feina. La bossa vindrà del que paguin les màquines, afirma, que es podria determinar en forma de cànon: “Totes les empreses acabaran pagant en funció dels robots i automatitzacions que tinguin”.

Les empreses aportaran els diners per sufragar la Renda Bàsica Universal amb cànons en funció del volum i especificitat dels robots que emprin

La política de gestió de la transformació també ha d’anar acompanyada d’un pla de responsabilitat ètica i social. “Les empreses hauran d’agafar el coneixement dels treballadors per entrenar els cervells i, després, els hauran de fer fora perquè seran massa costosos. Aquí cal una bona gestió perquè no sigui traumàtic”, alerta l’expert. Les grans companyies ja tenen plans de transició, però les pimes són les que poden patir més davant el futur que ja s’està dibuixant.

La bona notícia per als europeus és que la Comissió Europea, mitjançant la Llei de la IA, ha posat limitacions a la ràpida expansió que s’augurava per a la tecnologia. Per això, s’espera que la transformació no sigui tan traumàtica com es podria veure als Estats Units, on Castellà assenyala que l’estructura econòmica pot avantposar amb més facilitat els objectius de negoci per sobre de la responsabilitat davant les persones.