La manca de competències digitals és una realitat entre les persones més grans. Tenen dificultats per accedir als serveis sanitaris i assistencials, als processos públics i, en general, a serveis bàsics del dia a dia que han deixat de banda l’atenció presencial per implementar canals en remot. Però aquesta escletxa també genera el que es coneix com a soledat no desitjada, que fa referència a un sentiment d’aïllament. Tenim també aplicacions i mòbils que permeten fer videotrucades o enviar missatges, però tampoc estan al seu abast. Segons l’Obra Social Sant Joan de Déu, que aquests dies ha organitzat activitats diverses per conscienciar sobre la realitat, un 20% de la població ho pateix. I si la tecnologia és un dels motius que ho originen, pot ser també una solució amb propostes com Atenea, una intel·ligència artificial que acompanya i ajuda la gent gran.

La solució es presenta en forma de tauleta sense botons ni pantalla tàctil, i s’activa amb la veu. La intel·ligència artificial generativa que empra de base treballa de manera que amb una conversa pot comprendre el que diu una persona i executar unes ordres determinades segons el missatge. Els algoritmes operen amb els sistemes CSR DNN/HMM i CSR E2E DNN, que garanteixen la fluïdesa la conversa i la comprensió del context sense necessitat d’ús de paraules clau per generar respostes determinades. Gràcies a aquesta arquitectura, la tauleta pot demanar hora al metge, trucar a la policia o als bombers, o a un familiar o conegut. “Només cal dir-li una frase i s’activa el procés, perquè ja està preparada per donar atenció domiciliària”, explica el CEO de Momentum Analytics, Albert Isen, que s’ha encarregat de la part tecnològica de la iniciativa.

La IA generativa permet a la gent gran mantenir una conversa amb la tauleta i trucar al metge o a emergències si és necessari

Actualment, hi ha adherits 15 municipis amb 500 llars arreu del territori en aquesta fase pilot en la qual es troba. “Hem buscat diversitat perquè la soledat no és igual en una ciutat de molta població que en un entorn rural”, comenta, “la diversitat ens aporta coneixement en el pilot per presentar al final una solució que pugui ajudar qualsevol persona”.

Una pandèmia que fa obrir els ulls

La iniciativa va néixer el 2023 amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat a través dels fons Next Generation després de viure en primera persona les dificultats per comunicar-se de la gent gran durant la pandèmia de la covid-19. “Durant el confinament, només vaig poder fer una videotrucada amb els meus pares, perquè els costava molt. Quan va acabar tot, vaig parlar amb ells per veure què passava, i vaig veure que el problema es trobava en el fet que fregaven la pantalla sense voler amb un altre dit i perdien el fil del que estaven fent”, relata Isern. Així, perduts i sense saber tornar enrere, la trucada convencional era la millor opció per escoltar el seu fill.

Malgrat que aquest és un relat personal, Isern alerta que es pot extrapolar a moltes famílies: “Tots els serveis de la ciutat s’estan digitalitzant. Veient que passa això amb una cosa tan senzilla com una videotrucada, queda clar que les persones grans queden excloses”. El projecte s’ha desenvolupat conjuntament amb l’ONG Associació, Benestar i Desenvolupament (ABD), que ha aportat el coneixement per adaptar la tecnologia al col·lectiu de més edat i que veu diàriament com els fills es converteixen en l’única opció dels més grans per demanar hora al metge per La Meva Salut o fer una gestió al banc.

També han estat en contacte directe amb el 012 i amb l’Agència de Ciberseguretat. Amb els primers, per buscar casos d’ús reals que es puguin solucionar amb la tecnologia; i amb els segons, per garantir que totes les dades que es processen estiguin ben protegides. “Tot això és clau per afavorir que la solució funciona adequadament i que cobreix unes necessitats”, remarca Isern. I és que l’equip del telèfon d’emergències va ser qui va demanar explícitament que la tauleta pogués ajudar les persones grans a orientar-se: “Quan han d’anar a algun lloc i no saben arribar-hi, truquen la família. Si no l’agafen, truquen al 012. Ara amb Atenea poden preguntar directament com anar a un lloc i la IA dicta pas a pas com anar-hi”.

En el projecte també formen part l’especialista en tecnologia de la parla Verbio, els serveis d’automatització de Raona, i la teleoperadora Parlem, que aporta la SIM amb la qual proveeixen el dispositiu de dades. “Tot és 100% tecnologia catalana”, apunta Isern.

La solució pot ajudar a allargar l’estada de les persones grans a la seva llar gràcies a l’augment del benestar i l’autonomia

Solucions al present per millorar el futur

Al llarg dels primers mesos d’implementació d'Atenea, ja han pogut ratificar que la solució té un impacte positiu. Segons el CEO de Momentum Analytics, d'acord amb un estudi elaborat amb la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, el 95% dels usuaris se senten més acompanyats; i el 85%, més segurs i amb més autonomia. “Totes aquestes dades són importants perquè demostren que la proposta és adequada per reduir la soledat i garantir que poden valdre’s ells sols”, afirma.

Més enllà de solucionar un problema present, Isern creu que el projecte pot contribuir a allargar l’estada al domicili de la gent gran. Considera que el model actual de les residències “no és sostenible” per costos i perquè aquesta capa de població anirà a l’alça, per això veu positiu “incrementar la felicitat, el benestar i l’autonomia a casa”. “El 98% dels participants se senten satisfets d’haver contribuït en el disseny d’una solució pel benestar del futur dels més grans, i això demostra que podem tenir un impacte a més llarg termini”, diu amb orgull.

A llarg termini, la companyia preveu incorporar la biometria per veu. Ja hi ha un marxa un pilot en el centenar de domicilis perquè els algoritmes identifiquin amb la veu i amb paraules clau el nombre de persones que hi ha un espai i qui és cadascú d’ells, però caldrà madurar-ho. També es troba en un horitzó la possibilitat d’identificar emocions. “Tenim ambicions, però primer cal aterrar tot el que ja tenim en marxa per cobrir les necessitats bàsiques”, conclou Isern.