Fa uns quants anys, si veies una persona parlant sola pel carrer pensaves que no estava massa bé. La miraves amb desconfiança i procuraves apartar-te'n. Avui dia, la cosa és ben diferent i es pot veure com a normal. Ens hem acostumat a veure gent parlant sola, sigui per telèfon o davant d'una pantalla. I és que la nostra manera de comunicar-nos ha anat cnviant. Actualment enviem més de 700 milions de missatges al dia per Whatsapp, i això també afecta les relacions que forgem. Les comunicacions i les relacions evolucionen de la mà de la tecnologia i la literatura ho ha anat recollint. Es mostra en els dos llibres com els de Sally Rooney i Carole Fives, dues històries ben diferents on les comunicacions i les relacions s'estableixen mitjançant la tecnologia amb dos punts de vista molt diferents, però amb una mateixa preocupació: continuar connectats amb els qui més estimem.

Generació ‘millennial’

Quan estudiava la carrera, una companya va marxar a fer un Erasmus al Regne Unit. Per mantenir el contacte, li enviava llargues cartes on lexplicava tot el que em passava. En aquestes cartes ens permetíem també reflexionar sobre la nostra vida, les preocupacions i el futur una vegada finalitzats els estudis. Per això, vaig pensar en com hauria estat aquesta comunicació amb la tecnologia que tenim avui en dia quan vaig llegir On ets món bonic de Sally Rooney. La novel·la està editada per Edicions del Periscopi amb la traducció de l'Octavi Gil Pujo,l i un disseny de coberta espectacular d'en Pep Boatella.

El llibre explica la història de dues amigues, l'Alice i l'Eileen, que es coneixen a la universitat i es fan inseparables des d'aquell moment, però les seves carreres evolucionen ben diferents. Cap als 30 anys, l'Alice es converteix en una famosa escriptora i l'Eileen treballa com a editora en una revista literària, amb unes precàries condicions. Tot i l'exit (o potser a causa d’ell), l'Alice pateix una crisi nerviosa i s'ha de retirar en una casa aïllada al camp lluny de la ciutat de Dublín, on es queda vivint l'Eileen.

Malgrat la distància, les dues amigues mantenen el contacte amb llargs mails que s'escriuen on, a banda de posar-se al dia en les seves vides, dubten sobre les decisions que han de prendre i reflexionen sobre els aspectes que més els preocupen: la precarietat laboral, la incertesa del futur, les relacions, el sexe, la família, la religió i també l'amor en aquest món tan bonic, però a la vegada incert.

'On ets, món bonic' és una novel·la que pot fer sentir-se identificats els 'millennials' que utilitzen els missatges per comunicar-se

Diuen que la Sally Rooney és la "veu de la generació millennial -i no seré jo qui digui que no-, però el que sí que sap fer aquesta autora és crear històries que enganxen amb un llenguatge àgil i proper, i amb molts diàlegs que fan la lectura més amena i dinàmica.

La soledat dels més grans

Vivim en un moment, on cada vegada hi ha més gent gran sola i sembla que això anirà creixent. Els nostres grans necessiten tenir cada cop més contacte amb nosaltres, mentre que nosaltres estem ocupats per atendre'ls com seria convenient. Aquesta novel·la m'ha fet pensar en algunes de les trucades que rebo de la meva mare en le quals em pregunto: “I ara què vol”. Però a la vegada, sóc conscient que el dia que no me les faci, les trobaré a faltar.

El llibre en qüestió és Llamadas de mamá de Carole Fives editat per Sextopiso, amb un fantàstic pròleg de l'Eider Rodríguez. A través de les trucades diàries i els missatges d'una mare a la seva filla, coneixerem la Charlène, una mare força peculiar -com moltes mares ho són, no?-, on un dia diu blanc i l'endemà, negre. Les reaccions de la seva filla no les sabrem -només sentim la veu de la mare-, però ens les podem imaginar. La mare és una dona divorciada que passa dels seixanta, amb diners, bipolar, diagnosticada de càncer, amb alguns moments d'eufòria descontrolada i d'altres, de tristesa i soledat, addicta al tabac i a la cerca de l'home de la seva vida.

En aquestes trucades, coneixerem les seves pors quan li detecten el càncer, el pas per l'hospital, les angoixes i la sensació que els seus fills no l'entenen -malgrat tots els "sacrificis" que ella ha fet per ells i que tot sovint els hi recorda-; i també les relacions que busca a partir de les noves aplicacions de cites per a trobar parella -les escenes on li explica les parelles que troba són del milloret de la novel·la!

‘Llamadas de mamá’ mostra com la comunicació a través de la tecnologia no sempre és tan efectiva

Som davant una lectura addictiva, entretinguda, fresca, dinàmica, i molt divertida! Un llibre que desprèn vitalitat i optimisme, perquè encara que ens puguem equivocar, la vida s'ha de viure sense por i amb il·lusió pel futur. Vivim en un moment on resulta senzill mantenir comunicacions amb tot el món, però això no vol dir que ens ajudi a estar ni més connectats ni menys sols.