Els campus i casals d’estiu són la solució dels pares per garantir que les criatures estan ben ateses, però és també per als més menuts una opció que combina entreteniment i coneixement. I per als no tan petits, també, ja que any rere any han anat a l’alça les opcions per a estudiants de secundària que busquen en aquests programes un camí per provar si els agrada aquell camp en el qual preveuen fer carrera. Les TIC són un dels àmbits amb més propostes per a totes les edats, ja que aquests programes tenen la capacitat de trencar barreres d’accés i de coneixement, i de despertar vocacions fins al moment no descobertes.

Lleure Penedès ofereix des de fa set anys un casal STEAM destinat a estudiants d’infantil i de primària que volen aprendre robòtica. “Adaptem totes les activitats, des de P3 fins a 6è, cadascú en el seu format i nivell”, explica el coordinador pedagògic, David José Rovira, “combinem els robots amb l’anglès, la piscina, les sortides... som qualsevol altre casal, però amb aquest afegit”.

El programa disposa d’una quinzena d’activitats diferents per a cada edat que es van repartint al llarg del casal en funció de com s’avança, quins coneixements s’han adquirit o què encaixa en la planificació amb la resta de propostes. Per als de menys edat, compten amb materials com el Bee Bot –en forma d’abella- o el mTiny –un animaló- que permeten iniciar-se en la programació i el pensament computacional. “Treballem sense pantalles i a través de peces manipulables que, segons com es col·loquen, activen moviments diversos”, concreta José, que destaca la importància d’aquests recursos per aprendre la lògica de la programació des d’edats primerenques.

Jugar amb peces que es poden moure segons els resultats que es volen obtenir és una primera passa per entrar en la programació

Per als estudiants d’educació primària, les propostes van des de la programació, fins a la mecànica o l’electricitat. Es treballa sobretot en grup, per potenciar també l’habilitat tova de la feina col·lectiva, i se’ls motiva per descobrir que la tecnologia té múltiples aplicacions: “Arribem a fer un projecte d’investigació. Ells trien el tema i creen una solució innovadora pel problema. Els agrada veure que han trobat sols com donar una solució real”. En paral·lel, l’equip de docents manté una escolta activa per als grups d’edats en què són capaços de dir què volen aprendre. “Alguns volen fer programació; altres, videojocs; altres, mecànica... ens ho trobem sobretot a l’ESO, que és una edat en què ja diuen què volen estudiar”, comenta el coordinador. Per a aquests nois i noies, s’utilitza Scratch o Arduino, i es poden arribar a fer braços robòtics.

La resposta dels nens i nenes és diversa. José reconeix que n’hi ha que arriben amb lliçons apreses de casa, ja que els pares els han ajudat a iniciar-se en la tecnologia, però d’altres parteixen de zero. “Una cosa curiosa és veure que, en general, no saben utilitzar els ordinadors. Estan molt acostumats al mòbil o la taula, però no al ratolí i la pantalla gran”, explica el coordinador de Lleure Penedès.

Sortir del context de l’aula

Un dels avantatges dels campus i casals d’estiu és que se surt de l’entorn habitual de les coles i els instituts. “No busquem ser una classe, volem ser una proposta lúdica amb activitats específiques vinculades a les STEAM, i això ens permet que els nens i nenes visquin el fet d’aprendre d’una alta manera”, ressalta José. Una opinió que comparteix la professora de la UPC i coordinadora del campus centrat en intel·ligència artificial que organitza la universitat, Karina Gibert, qui té clar que l’impacte d’una lliçó explicada entre quatre parets no té el mateix efecte: “Ni les xerrades a les escoles, ni les activitats en una excursió, ni cap altra proposta durant el curs genera el mateix interès. L’estiu és un moment de lleure i això permet adquirir una dimensió de les professions tecnològiques que no està vinculada a l’escola, perquè entren en contacte amb aquestes feines mentre juguen”.

La proposta de la UPC, en col·laboració amb Fundesplai, està destinada a joves d’entre 12 i 17 anys, i té com a objectiu principal despertar l’interès de les futures generacions d’enginyers i enginyeres que puguin cobrir la falta de professionals. “Estem en un moment de transformació digital molt disruptiu, perquè s’han desenvolupat unes tecnologies en els darrers anys que ens permeten un canvi social i econòmic molt important”, justifica, “i la IA és una de les palanques tecnològiques que està dirigint la disrupció”. Però no només calen i caldran experts en algoritmes, sinó que, segons la també catedràtica i directora del centre de recerca IDEAI, l’any passat es van quedar sense cobrir 16.400 llocs de feina en l’àmbit TIC. “No s’entén que passi, perquè són professions apassionants i importants que tindran molta projecció, impactaran positivament i estaran molt ben pagades. No ens podem permetre que els nens i les nenes no les coneguin per decidir si els agraden o no”, defensa.

Gibert: "L’estiu és un moment de lleure i això permet adquirir una dimensió de les professions tecnològiques que no està vinculada a l’escola, perquè entren en contacte amb aquestes feines mentre juguen"

El campus d’IA ofereix quatre matins de tallers amb activitats com jocs de pistes per fer reflexionar sobre els entorns en els quals s’utilitzen algoritmes o el muntatge d’un robot. “Tota l’aproximació dels conceptes es fa des del joc, fins i tot fem representacions en obres de teatre”, detalla Gibert, que insisteix en el fet que no es busca donar lliçons clàssiques farcides d’informació, sinó “aprendre mentre s’ho passen bé”. Una estructura que permet arribar tant als inscrits que ja arriben amb coneixements com els que parteixen de zero: “És una manera inclusiva d’entrar en aquests espais, perquè tens nens amb nivells diferents que estan junts en un grup. Al final, tot s’homogeneïtza i acaben sabent el mateix”.

Falten nenes: una barrera que cal superar

No hi ha un 50% de nens i un 50% de nenes. “Tenim poques nenes, que és un indicador de la feina que encara hem de fer; però també és un problema perquè fa que les nenes que podrien interessar-s’hi, no s’apuntin perquè diuen que no hi ha nenes”, mostra amb preocupació Gibert. Aquest mateix escenari se’l troben també a Lleure Penedès, on José explica que és el resultat d’uns estereotips que ja marquen en la infància: “Es nota sobretot la diferència a partir de quart de primària, perquè veuen que són poques i es qüestionen ser-hi. És una llàstima perquè, a l’hora de treballar, no hi ha cap diferència entre nens i nenes, i de fet, elles acostumen a guanyar les competicions que fem”.

El resultat d’aquesta situació ja s’està notant a la indústria. La coordinadora de l’activitat d’estiu d’IA de la UPC alerta que només hi ha “un 9% de dones tecnòlogues” i que això provoca “una falta de la mirada femenina en el sector que crea la tecnologia que serà la infraestructura de la societat digital”. “Les eines que estem creant no atenen adequadament les necessitats de les dones i és urgent que entrin en l’àmbit, però també ho és perquè és un sector molt prometedor professionalment”, conclou.

La falta de nenes en les activitats STEAM és en si una barrera que limita l'atracció del talent femení a aquestes propostes

Fomentar uns usos adequats

La UPC té una segona proposta per atraure vocacions TIC: un campus de drons, que alhora es presenta com una eina per “projectar una idea positiva de la tecnologia”, assenyala el coordinador i docent de la universitat, Miguel Valero, “perquè sovint s’ha associat aquestes naus a mals usos”. “La tecnologia està pensada per millorar la vida de les persones, però a vegades s’utilitza per empitjorar-la, i aquesta és una rèmora que tenim a sobre i estem intentant treure”, continua.

Seguint l’estructura de la formació d’estiu en IA, també s’han planificat un total de quatre tallers que comencen amb demostracions sobre què poden fer els drons i en quins entorns s’estan aplicant, i acaben amb sessions de vol al recinte universitari de Castelldefels preparat per enlairar naus de mida gran que no poden moure’s dins d’una aula. “Com en qualsevol casal o campus, també incorporem l’ensenyament al joc. Per exemple, fem que els drons volin cap al nord o al sud segons el moviment que fan els estudiants. Així, els mostrem com es poden aplicar la detecció de moviments amb sensors i la intel·ligència artificial en aquest entorn”, il·lustra el responsable. No tot és volar els aparells, sinó que la formació també inclou aprendre a llegir i escriure codi, com també conèixer les bases de la normativa per operar-los.

En aquest cas, que els drons sí que han entrat des de fa temps a les llars, el coordinador reconeix que es troben amb alumnes que n’han fet volar. Tot i això, el campus els ajuda “a aprofundir coneixements i decidir si realment és una àrea on els agradaria fer carrera”, conclou.