La gran contaminació que provoca la indústria càrnia és el principal raonament que impulsa la cerca de noves proteïnes alternatives, aliments que ofereixin els beneficis nutricionals de la carn sense la seva contraprestació mediambiental. D’entre les diverses opcions, la companyia assentada a Barcelona Edge Farming ha apostat pel grill domèstic (Acheta domesticus), un insecte que cria amb un innovador sistema de microgranges modulars construïdes dins de contenidors marítims reciclats. “La idea és crear farina de grills, enriquir els aliments amb aquesta farina per contrarestar l’ús excessiu de recursos que fa la ramaderia. És un mitjà per fer gairebé un ús zero de recursos i produir proteïna”, explica el director de tecnologia de la companyia, Eduardo Soberanis.

La clau de volta es troba en la diferència entre beneficis i costos que té la producció de grills quan es compara amb la indústria càrnia tradicional. “El grill té 1,6 vegades més proteïna que la carn de vedella, més ferro que els espinacs i més omega-3 que el salmó”, rebla Soberanis. És un mètode que, a més a més, exigeix molts menys recursos per funcionar: “Per crear un quilo de farina de grill calen 10 litres d’aigua, contra els 2.000 litres que es necessiten per a un quilo de carn bovina”. La transformació en forma de farina està pensada per ser afegida com a complement d’altres aliments, de manera que s’augmenti la ingesta de proteïnes fins als nivells recomanats, als quals molta gent no arriba normalment. Amb tot, la farina no és l’únic producte basat en grills que confeccionen les granges de la companyia, sinó que també preparen sopes instantànies i galetes, de moment pensades per al consum animal.

Soberanis: “El grill té 1,6 vegades més proteïna que la carn de vedella, més ferro que els espinacs i més omega-3 que el salmó”

La proposta d’Edge Farming no neix del no-res, sinó que ha arribat a la capital catalana després d’anys de funcionament a Mèxic, d’on l’empresa prové i on gestiona una granja tradicional de grills, aliment comú i tradicional en la seva gastronomia. La idea de transformar el negoci a la petita escala sorgeix després que la companyia participés en una hackató de sostenibilitat organitzada per Cisco, un repte que van guanyar amb la idea de muntar microgranges aprofitant els contenidors marítims descartats pel comerç oceànic. Aquestes instal·lacions, de 12 metres de llargada, es divideixen en diverses càmeres que concentren el procés íntegre: des de la criança i creixement dels animals, fins a la seva hibernació, ebullició i trituració per produir-ne farina.

El punt diferenciador d’Edge Farming és la introducció de tecnologia basada en la internet de les coses (IoT) per monitorar l’estat de salut i de creixement dels grills i automatitzar part de les tasques del procés. “Fem servir sensors de Cisco Meraki per mesurar les condicions mediambientals i tenir el control dels insectes”, desvela Soberanis. No només això, sinó que l’empresa també empra càmeres amb visió per computació que integren algoritmes per “detectar les malalties i plagues i veure el color i la mida dels grills”, la qual cosa els permet dur un “millor control” tant de la reproducció com del cicle de creixement dels animals. En aquests moments, encara hi ha algunes parts del procés que es fan de manera manual, com l’alimentació dels grills, però l’objectiu a llarg termini és automatitzar-ho tot a través de safates i sistemes d’alimentació de creació pròpia. “Hem anat aprenent diverses coses durant el projecte, com el fet que els grills de vegades mouen i fan caure les safates on els donem a menjar, i hem anat adaptant-nos a base de prova i error”, admet el director de tecnologia.

Les microgranges d'Edging Farming incorporen sensors per controlar la temperatura i les condicions ambientals dels grills i fan servir càmeres amb visió per computació per monitorar-ne el creixement

Una alternativa pendent de la legalitat

L’elecció del grill domèstic com a principal focus d’Edge Farming s’explica tant per raons culturals, atès que a Mèxic és molt comú el consum de llagostes del desert (chapulines) fregides, com legals, ja que l’Acheta domesticus és una de les úniques tres espècies d’insectes dels quals es permet el consum alimentari a la Unió Europea, juntament amb el cuc de la farina (Tenebrio molitor) i la mosca soldat negre (Hermetia illucens). “Això es coneix com a novel foods, menjars que no s’acostumaven a prendre a Europa, però sí a altres regions, i pels quals hi ha proves que són de consum habitual”, exposa Soberanis. Ara per ara, la producció d’aliments amb aquests insectes ja es poden iniciar per al consum animal, però encara no per al consum humà, ja que una empresa vietnamita disposa d’una patent d’exclusivitat que no venç fins al 2026.

Una espera que la companyia aprofitarà per acabar de desplegar un projecte que, en aquests moments, es troba en cerca activa de finançament: “El que pretenem és sortir a una ronda d’inversió per crear almenys tres pilots per ajustar bé el model i començar a distribuir-lo”. Amb el protocol de proves ja enllestit, Soberanis calcula que en un període d’un any ja estarien preparats per encetar la producció de les microgranges, les quals tindran una capacitat de producció de dues tones de farina anuals i començaran a ser rendibles a partir del segon any i mig. La boluntat d’Edge Farming és comercialitzar els mòduls a través d’un model de subscripció de quota fixa, en el qual s’inclourà tant les instal·lacions com “tot el servei i l’adaptació de sensors, més la part tecnològica i d’ajuda”. “Ens dirigim a petits productors que vulguin començar en aquest mercat, que creiem que creixerà molt”, desvela el director de tecnologia. De fet, un dels focus és l’Espanya buida, un territori en el qual volen portar “noves maneres de producció i nous llocs de treball”.