Trobar un tipus de proteïna alternativa a l’animal que sigui més saludable, més econòmica i amb un procés de producció menys contaminant, és la quadratura del cercle que busca amb ànsia la indústria alimentària des de fa anys. Una opció innovadora i a l’alça és la proteïna provinent de l’escarabat o cuc de la farina, una espècie de coleòpter de forma larvària (Tenebrio molitor és el seu nom científic) ric en nutrients i que és una bona font de zinc, magnesi, vitamina B12 i aminoàcids essencials.

Actualment, aquest cuc s’utilitza en pinso per animals, peixos i mascotes, a més de generar un fertilitzant orgànic d'alta qualitat destinat al sector de l'agricultura i la jardineria. La seva cria i producció, però, és complexa i requereix una gran intervenció humana, fet que dificulta la productivitat i la qualitat final del producte. L’automatització és la clau per poder rebaixar costos i convertir-lo en un negoci a gran escala realment rendible. Això ho han entès bé a Insectius, l’start-up biotecnològica que acaba de ser guardonada amb un dels premis Catalunya Impacta pel seu projecte d’una intel·ligència artificial amb visió per computador capaç de detectar de manera precisa el nombre de pupes i larves mortes en cada safata d’insectes de la granja, optimitzant tot el procés fins a aconseguir un augment de rendiment d'entre un 7 i un 10% en cada cicle reproductiu.

Un sistema entrenat amb milers d’imatges

“El sistema que hem desenvolupat detecta, abans que l’ull humà, quan un cultiu està madur i evita la feina d’apilar i desapilar safates per observar-ho, una operació que feia perdre temps i arruïnava una part de la producció”, explica el CEO d’Insectius, Raúl Reyes. Per validar aquest sistema d’IA es van acoblar tres càmeres a diferents safates i es van realitzar fotografies cada cinc minuts durant diverses setmanes. Això va donar lloc a un corpus de dades (10 terabytes) format per milers imatges, amb una taxa d’èxit del 96% tant en la localització de pupes (la tercera fase del seu cicle biològic, quan es desfan de la larva i adquireixen un to blanquinós), com en la identificació i prevenció de plagues.

Tota la informació obtinguda, en temps real, es concentra en un software de creació pròpia que serveix per aplicar les decisions corresponents a la línia productiva de la nau d’Insectius a Sant Iscle de Vallalta. Des d’allà, del Tenebrio molitor se’n comercialitza la versió viva, congelada i deshidratada (aliment per aus, rèptils i peixos), feta farina (pinsos per animals de granja o suplements per a mascotes) o convertida en abonament orgànic d’alta qualitat (anomenat frass), aprofitant-ne les restes.

Recentment, Insectius ha aconseguit 200.000 euros de finançament en una ronda inversora que hauran de servir, entre altres coses, pel desenvolupament de robots avançats que es facin càrrec de tasques com l'alimentació, l'extracció i el filtratge dels cucs. D’aquesta manera s’alleugeririen les tasques repetitives i es podria aconseguir una solució integral i completament automatitzada perquè pugui ser aplicada a altres tipus de granges.

La “barrera cultural” del consum humà dels cucs

A principis de 2021, la Unió Europea va dictaminar que la proteïna del Tenebrio molitor és segura pel consum humà i la va autoritzar com a aliment, sigui en forma de snack o utilitzant l’ingredient en altres productes. L’únic matís és la possibilitat (gairebé remota, a l’espera d’investigacions més concloents) que provoqui reaccions adverses en persones al·lèrgiques als crustacis o als àcars de la pols. “Tenim una barrera cultural que farà difícil que el consum directe s’estengui ràpidament. A diferència de mercats com l’asiàtic, on està plenament normalitzat menjar-se aquest tipus d’insectes, aquí costarà un temps considerar-los tan habituals com els caragols o la mel, que no deixa de ser saliva d’abella. En canvi, en enquestes on es planteja l’opció d’incloure-la com a proteïna en galetes o barretes energètiques, la resposta sol ser positiva”, comenta Reyes. 

Sobre el paper, els avantatges sembla que superen de llarg els inconvenients d’acceptació. “Granges bio-tech d’insectes com la nostra tenen un baix consum de recursos hídrics, contribueixen a no contaminar i la proteïna resultant ve d’uns animals que no han estat criats amb antibiòtics ni amb productes transgènics”, defensa Reyes. El cuc, a més, és capaç de digerir plàstics i la seva gran capacitat de reproducció amb molt pocs recursos —a la granja compten per tones, no pas per exemplars de l’insecte— fa que afavoreixi l’economia circular, segons explica l’empresa.