“Qui ens llogarà ara, si poden tenir les nostres cançons i melodies a casa per escoltar-les sempre que vulguin?”. La inquietud de les orquestres i els cantants quan, a principis del segle XX, es van popularitzar comercialment els primers discos fonogràfics, torna a emergir amb la incursió de la intel·ligència artificial al món de la música. El sector podria dividir-se ara mateix entre els ‘apocalíptics’, amb noms com Sting, l’australià Nick Cave o el reggaetoner porto-riqueny Bad Bunny —que reneguen de manera pública i rotunda sobre l’ús d’aquesta tecnologia— i els ‘integrats’, un grapat d’artistes joves de diferent pelatge (Demi Lovato, Alec Benjamin, el raper T-Pain o la més veterana Sia) a qui no els ha importat col·laborar amb YouTube prestant les seves veus i composicions per a desenvolupar una eina que permet crear pistes curtes d’àudio replicant el seu estil. I enmig, un gruix de músics i intèrprets expectants i preocupats per saber fins a quin punt la IA jugarà en contra dels seus interessos, els trepitjarà els drets d’autor o directament els arraconarà.

El fenomen està vivint una fase inicial de moda amb data de caducitat, sobretot pel que fa al component experimental dels menys avesats, segons creuen els entesos. “Comprovar com sonaria Don’t look back in anger dels Oasis si l’hagués cantat George Harrison o demanar una cançó dels Beatles amb la veu de Rosalia són coses divertides durant uns mesos, però amb poc recorregut. Acabaran avorrint-nos, com va passar amb Dall-E i les infinites variacions que pot fer d’una mateixa pintura”, explica el filòsof i investigador de la UAB en l’impacte social i cognitiu de les TIC i la intel·ligència artificial, David Casacuberta. Precisament els Beatles (o una part del que queda d’ells, en aquest cas Paul McCartney) ha recorregut a la IA per netejar i aïllar la veu del difunt John Lennon d’una maqueta inèdita i publicar una nova cançó del grup que veurà la llum pròximament.

David Casacuberta (UAB): "Si un productor vol recórrer a un algoritme i estalviar-se diners, traurà feina als músics però serà una decisió econòmica, no pas tecnològica”

“En certa manera, es democratitza l’accés a compondre música, ja que pot solucionar arranjaments complexos a professionals que no poden pagar una orquestra perquè els faci; no tothom és en Lluís Llach, que s’ho podia permetre. Un molt bon pianista potser necessita que soni un violí i vol controlar-lo ell”, comenta Casacuberta, conscient que això comporta el risc d’eliminar llocs de treball. “Si un productor vol recórrer a un algoritme i estalviar-se diners, traurà feina als músics, però en tot cas seran decisions econòmiques i polítiques, no pas tecnològiques. El nombre de persones que calen per dur a terme un projecte cultural es reduirà molt. On abans necessitaves 20 instrumentistes, ara amb un parell i un enginyer de so amb un ordinador en tindràs prou”.

L'originalitat depèn dels prompts

Els músics de sessió que es guanyen la vida acompanyant d’altres artistes difícilment s’apuntaran al bàndol dels entusiastes de la IA, però paral·lelament sorgeixen nous autors que n’utilitzen les eines per crear quasi des de zero. “Jo em considero músic tot i que no tinc ni idea de música, ni de tocar cap instrument”, confessa la tecnòloga Cris Checa, meitat del grup Desert que des de fa una dècada explora un espai sonor propi. “La IA m’aporta un plus de creativitat i considero que s’ha d’utilitzar per crear coses noves, no pas repetir patrons. El seu ús massiu pot provocar una homogeneïtzació de l’oferta i pot dificultar que s’arribin a trobar joies que siguin diferents enmig de tants temes que s’arribaran a crear”, alerta.

A escala popular, les demostracions de com realitzar una cançó a través d’un sistema d’IA i uns prompts determinats (les instruccions de text que se li donen a l’aplicació perquè creï un producte segons la teva demanda concreta) es mouen el terreny de l’exhibició més o menys curiosa. A la recent Setmana de la Innovació, organitzada per la UAB, es va dur a terme la creació d’una òpera en tres actes feta amb intel·ligència artificial a càrrec del compositor i dramaturg Pere Pèries, i un concert amb peces de Bach modificades a través del live coding, una pràctica on es genera imatge o música donant instruccions algorítmiques a temps real a la màquina. En aquesta iniciativa del pianista i creador Carles Marigó, el públic va poder veure a través de grans pantalles com s’anava escrivint i reescrivint el codi alhora que la interpretació s’estava produint.

Des del portàtil de casa, el mòbil o la tauleta, qualsevol usuari pot accedir a recursos de nou encuny com Dream Track i Music AI Tools, totes dues presentades fa pocs dies per YouTube. La primera utilitza el model Lyria d’IA generativa per a concebre clips de fins a 30 segons en l'estil de nou cantants que han donat el vistiplau per ser ‘conillets d’Índies’ i que el seu catàleg es converteixi en el corpus del programa. Music AI, per la seva banda, encara està en fase experimental i promet la possibilitat de crear pistes instrumentals i acompanyaments vocals del no-res, transformar música ja existent d’un estil a un altre i fins i tot taral·lejar una melodia per aquells que tinguin una idea molt clara al cap i no els calgui plasmar-la en una ordre de text.

La por a un fast-food musical

“Estem assistint a la fi de la música enregistrada i inaugurant l'era de la música personalitzada feta per a destinataris individuals, i a l’instant, sigui música terapèutica, d'acompanyament o un munt de possibilitats noves”, adverteix l’investigador al Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra, Sergi Jordà, a qui el preocupa què acabarà fent la indústria amb tota aquesta tecnologia. “Si se segueix tractant la música feta mitjançant IA com un bé merament de consum, el futur immediat serà negríssim. Es produirà una uniformització absoluta i una precarització per culpa d’una producció de quantitats de porqueria totalment innecessàries”, vaticina. 

“Trobar patrons similars en la música és encara més fàcil que amb imatges, i aplicacions com Shazam en són un exemple. Si l’algoritme analitza 1000 hits de seguida identifica què tenen en comú, per tant, la música que generarà seran faves comptades”, aclareix Casacoberta, que coincideix en assenyalar el risc d’una producció en massa de música similar i de poc valor: “L’ús de la IA pot comportar un ressorgiment de l’underground i alguns experiments interessants, però seran excepcions dins del conjunt d’una oferta que, inevitablement, serà fast-food musical. Ho hem vist amb el ressorgiment dels sons dels 80 i la tendència d’agafar èxits i passar-los pel mateix filtre”. 

“Sempre hi haurà músics amb criteri que seguiran interessant a minories, però el mercat se sobresaturarà més del que ja ho està, i és una mala notícia perquè actualment ja pocs professionals poden viure realment d’això”, recorda Jordà, qui creu que el model de propietat intel·lectual haurà de canviar forçosament. “Grans companyies com Universal i Warner estan començant a queixar-se de l’ús del seu catàleg i alcen la veu contra la clonació de veu dels seus artistes. Només si els grans actuen es podrà frenar aquesta tendència”. 

El músic-programador guanya terreny

L’absència d’un marc legal està clar que preocupa els creadors. “És complicat aconseguir que la teva música estigui fora de les bases de dades que alimenten els llenguatges d’IA si no ho vols”, denuncia Cris Checa, que també posa l’ombra del dubte sobre com es programen els algoritmes que recomanen cançons i artistes a les principals plataformes d’escoltes i descàrregues: “Molts bons músics poden ser invisibilitzats i s’acabarà escoltant sempre el mateix”.  

Joan Riedwieg (realitzador): “Els concerts seran de les poques coses que encara podran fer els músics de debò per diferenciar-se”

Anem, doncs, cap a un panorama musical on les actuacions en directe i les creacions enterament pròpies i originals seran irrellevants? “Gaudir de la música en viu és una activitat que no es perdrà. De fet, els concerts seran de les poques coses que encara podran fer els músics de debò per diferenciar-se”, opina el productor audiovisual Joan Riedwieg, realitzador de més de 150 videoclips d’artistes i grups del renom de Joan Manel Serrat, Estopa, Manolo García, Joaquín Sabina, La Oreja de Van Gogh o Antonio Orozco. “El que sí que podrà aconseguir-se és substituir artistes ja desapareguts i que segueixin cantant”, explica. 

“En el futur, un bon músic haurà d’entendre mínimament com funciona l’algoritme i saber-lo modificar per aconseguir coses genuïnes que no s’assemblin a l’estàndard”, sosté David Casacuberta, que aposta per l’aparició del curador musical, una nova figura a cavall del músic tradicional, l’enginyer de so i el programador que sigui capaç de barrejar estils. “Haurà de ser sobretot un seleccionador de música i, a la vegada, un intèrpret, a l’estil d’un Daito Manabe”, exemplifica. És a dir, un artista digital multidisciplinari, més proper a un DJ multimèdia que a una altra cosa. Si una catàstrofe no esborra la música prèvia al regnat de la intel·ligència artificial, el públic podrà comparar i seguirà tenint l’última paraula.