El terme OTT ja forma part del vocabulari que descriu el paradigma digital. Les sigles provenen del concepte over-the-top i fa referència a les companyies que ofereixen serveis, aplicacions i continguts digitals. Algunes de les grans a escala mundial són Netflix, HBO, Disney+, Spotify o Apple Music, les mateixes que per oferir els seus serveis utilitzen una infraestructura de finançades i sostingudes per les operadores. Aquesta és la base de la denúncia amb la qual alcen les veu les grans companyies del sector de les telecomunicacions, que reclamen a les empreses del nou ecosistema digital que contribueixin al desplegament i manteniment d’una xarxa que cada dia reclama més capacitat i menys latència.

Segons un estudi de l’Associació Europea d’Operadors de Xarxa ETNO, el 56% del trànsit global l’any 2021 va sorgir de l’activitat dels usuaris en els serveis de Meta, Alphabet, Apple, Amazon, Microsoft i Netflix. Aquests usuaris han hagut d’utilitzar una infraestructura estesa i instal·lada per les operadores que han ofert fins ara els serveis de telefonia i d’internet, en alguns casos amb el suport de l’administració pública, i que se sosté també amb el preu que paguen els contractants per les connexions a internet. A l’equació del finançament, fins ara, no ha figurat cap OTT, i no sembla que ho hagi de fer a curt termini.

Les operadores critiquen que les plataformes monetitzen un servei que utilitza una infraestructura de cost elevat que no sufraguen

El debat no és nou. Ja el 2015 Mark Zuckerberg va haver de respondre a les primeres queixes de les companyies del sector que reclamaven una aportació econòmica al sosteniment de la infraestructura, però l’oferta de continguts audiovisuals en streaming en alta resolució i la demanda creixent dels usuaris per plataformes ràpides i intuïtives ha incrementat el malestar. La situació es podria equiparar a l’ús de les vies terrestres per al transport i als diners posats sobre la taula per utilitzar-la. “Nosaltres invertim en la carretera i ells hi passen sense pagar cap peatge”, lamenta el director comercial d’administracions públiques de Vodafone, Alejandro Carballo, qui remarca que no han deixat d’incrementar esforços per oferir “l’amplada de banda elevada, les garanties i la qualitat en el servei” que reclamen els seus clients. Una queixa a la qual se suma el director territorial B2B d'Orange, Víctor Vera, que recorda el cost d’entre 5 i 20 euros mensuals que pot costar de mitjana un servei de continguts en línia: “El proveïdor OTT no paga res i ofereix un servei que monetitza per subscripció”.

El guant, en mans de l’administració pública

Telefónica calcula que la meitat de la seva amplada de banda és ocupat per sis over-the-tops i proposa obligar els actors que en consumeixin més del 5% a invertir en infraestructures. “La mesura hauria d’arribar en forma de regulació”, assenyala el gerent d’innovació i relacions institucionals de Telefónica, Julián Vinué, “però ho discutim amb inferioritat de condicions i esperem fer pinya entre totes les operadores per aconseguir-ho els pròxims anys”. Fins al moment, el govern espanyol no ha fet cap passa endavant per atendre les peticions del sector de les telecomunicacions, tot i que la mateixa vicepresidenta segona i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha reconegut en diverses ocasions que és una situació de “desigualtat” on les companyies tecnològiques han de contribuir.

Telefónica calcula que el 50% de la seva amplada de banda l’ocupen sis ‘OTTs’

Però els ulls també es posen sobre Europa cercant un marc legal homogeni per a tots els països i evitar així que la localització als Estats amb normativa pròpia freni la participació de les big tech en la inversió per als serveis d’internet. La porta és oberta i les companyies veurien amb bons ulls mesures com “un subsidi o una taxa”, apunta Carballo, propostes que considera que no suposarien cap gran llast per a un model de consum que forma part de la nova estructura social digital.

Una altra opció rau en el repartiment de les freqüències. El director corporatiu general de Parlem, Ignasi Tribó, posa com a exemple Alemanya, país on explica que ha fugit de l’oligopoli per donar cabuda a un nombre més elevat d’operadors amb capacitat d’atendre les peticions concretes de cada regió i usos. “Aquest sistema permetria entrar a més actors disposats a invertir i garantia més recursos per pagar la infraestructura en comptes de tenir uns pocs que hi ha de fer front”, explica. Tanmateix, se suma a la petició d’elevar el debat a les institucions europees per pal·liar els conflictes territorials entre els 27 membre de la UE davant la imposició de mesures personalitzades.

Un conflicte “absurd”

Si les operadores llancen les seves peticions, les OTT es defensen. “El negoci de les empreses de telecomunicacions és crear i desenvolupar xarxes de comunicació perquè altres companyies puguin oferir serveis”, explica el director d’Operacions de Filmin, José Antonio de Luna. D’aquesta activitat se’n beneficien els clients particulars, cada cop més disposats a incrementar la despesa en les tarifes a canvi de més velocitat i dades, i també altres companyies que requereixen una infraestructura per comercialitzar la seva activitat. Així és com, argumenta, “les operadores desenvolupen xarxes per rebre ingressos que els permeten invertir per continuar desenvolupant i millorant el servei, i obtenir-ne un benefici”, insisteix.

En un context en el qual el consum de vídeos, pòdcasts, imatges i tota mena de recursos d’un pes que s’incrementa diàriament, les baixes latències i els plans amb topalls elevats del trànsit de dades són la clau. És a dir, les OTT ofereixen les sèries i pel·lícules que necessiten una major qualitat i velocitat de les connexions, mentre que les operadores posen la infraestructura. “Hi ha una cooperació necessària”, apunta De Luna, “cadascuna aporta la seva part de valor”. Per això considera que si les multinacionals de les telecomunicacions demanen a les plataformes que paguin per la xarxa, les segones també podrien demanar una aportació per la producció i adquisició dels drets dels continguts.

Filmin assenyala que les operadores ja cobren unes tarifes adequades per mantenir la xarxa i millorar el servei d’acord a les necessitats els continguts

Davant l’actuació al mercat de cadascuna de les parts, el director d’operacions de Filmin es qüestiona “si realment hi ha un conflicte” i creu que “s’està portant tot a l’absurd”. “Si l’ús de les xarxes fos gratuït, entendríem que es busquessin formes per finançar el desenvolupament de la infraestructura, però l’ús de les mateixes el paguen tant els clients com les OTT”, argumenta.

Malgrat que el debat hagi arribat al si de la Unió Europea, ara per ara tot es troba en fase d’investigació. El portaveu de Filmin nega que cap administració pública s’hagi posat en contacte amb ells per contrastar opinions i reclama diferenciar entre els actors més grans i els petits: “Si s’arriba a exigir alguna mena de taxa, les OTT grans podrien subsistir, però les petites com Filmin, difícilment”. Una situació que ja estan vivint amb l’impost de l’1,5% dels ingressos anuals a Espanya que han de pagar les over-the-top sota el concepte de Taxa RTVE, assumides ja des de fa temps per empreses audiovisuals com Atresmedia o Mediaset. “Són obligacions artificials que no fan més que impossibilitar l’aparició i desenvolupament d’iniciatives locals per finançar companyies infinitament més grans. És surrealista!”, critica De Luna. Amb l’aprovació de l’última Llei Audiovisual el 2022, les operadores es van alliberar d’aquest peatge que genera una injecció de diners a la corporació per oferir uns mitjans de ràdio i televisió públics.