Els serveis de transmissió lliure o OTT (over-the-top) tenen cada vegada una presència més assentada a Catalunya, amb plataformes com WhatsApp, Netflix, Spotify o Apple Music monopolitzant les hores d’oci de la ciutadania. Tanmateix, l’estructura d’aquests serveis ocupa una part important de la banda ampla del país, “en alguns casos, més del 45% del tràfic”, segons el fundador i director general de Parlem Telecom, Ernest Pérez-Mas, “però no paguen ni un duro a les companyies que suporten les infraestructures”. Aquest desequilibri ha estat un dels principals temes de debat del DMTForum 2022, l’esdeveniment que ajunta la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions de Feceminte i les Jornades del Cable i la Banda Ampla de CECABLE.

El director de regulació de Telefónica Espanya, Alberto Moreno, també creu que cal “replantejar” el sistema actual. “No es tracta que qualsevol persona que tingui una web hagi de pagar, però les OTT tenen costos subjacents sempre de zero. Si en lloc de fer continguts 4K, els fan 8K, estan oferint millor qualitat als seus usuaris i els poden apujar el preu de la subscripció, però no paguen res pels costos induïts”, ha expressat Moreno. “No té sentit que un tingui els beneficis i l’altre només les inversions. Apugem els preus a tots els clients, també als que no gaudeixen dels serveis OTT? Què fem amb els usuaris més vulnerables?”, ha preguntat retòricament el directiu de Telefónica.

Pérez-Mas: “En alguns casos, les OTT ocupen més del 45% del tràfic, però no paguen ni un duro a les companyies que suporten les infraestructures”

En una posició similar es troba Pérez-Mas, qui opina que “si la gran majoria de tràfic el fan servir tres o quatre operadors, haurien de pagar un peatge”. En aquest sentit, Parlem ha intentat posar-se en contacte amb les grans operadores de contingut, però els han ignorat. “No és el nostre rol, sinó el de les entitats de regulació”. Això no obstant, l’ús gairebé universal d’aquestes plataformes també ha tingut un impacte positiu per als operadors de telecomunicacions. “Els serveis OTT ens han ajudat a reconèixer la necessitat de tenir un volum de xarxa determinat. No imagineu la quantitat d’alcaldes de pobles petits que s’han adonat que no tenien prou connectivitat perquè no podien veure Netflix”, ha declarat el cofundador i director de desplegament d’ADAMO, Xavier Viladegut.

De la concentració a la convergència

Aquest desequilibri econòmic es produeix en un mercat “molt dinàmic i hipercompetitiu”, tal com el defineix Moreno. “La competència d’operadors que té Espanya, no només de prestadors de serveis, sinó també d’infraestructures, no la té cap altre país”, ha destacat. Una situació que, segons Viladegut, està conduint el sector cap a “grans operacions de concentració que busquen millorar sinergies”. El cas més evident és la joint venture entre Orange i MÁSMóvil, el segon i quart operador de telecomunicacions de l’Estat espanyol, respectivament.

“La fusió entre MÁSMóvil i Orange portarà moltíssimes derivades, des del sobrant de força de treball qualificat fins a la resignació de freqüències de 5G”, ha opinat Pérez-Mas, que ha subratllat aquesta darrera conseqüència i ha dirigit el dit cap a la negativa del Govern espanyol a regionalitzar unes freqüències que, avui dia, només es concedeixen a escala estatal. “L’última subhasta de freqüències 5G va quedar buida per aquesta negativa”, ha insistit, argumentant que una distribució per zones permetria als operadors locals més especialitzats fer-se càrrec de regions poc rendibles per les grans companyies del sector.

Moreno: “L’arribada de la fibra ha posat tothom en una posició d’igualtat. La distància entre usuaris d’empreses i residencials s’ha escurçat molt”

Sigui com sigui, el que és un fet és que el territori està cada dia més a prop de la plena connectivitat a la qual s’aspira. “Els desplegaments cada vegada són més consistents i és més difícil arribar a una zona on no hi hagi ja una infraestructura”, ha relatat el CEO de XTA – Xarxes de Telecomunicacions Alternatives, Jordi Bastardas. La seva companyia va néixer per donar connectivitat de qualitat a les regions rurals més oblidades per les principals companyies de la indústria, i han anat creixent fins a donar servei a més de 14.000 clients. “L’arribada de la fibra ha posat tothom en una posició d’igualtat. La distància entre usuaris d’empreses i residencials s’ha escurçat molt”, ha apuntat Moreno.

Aquesta estandardització de la fibra òptica ha provocat que “les barreres d’entrada baixin i tinguem una pluralitat de xarxes, no només a les grans ciutats, sinó també en poblacions petites”, segons el director de regulació de Telefónica. Tot i això, la “guerra de low cost“ en la que es troba la indústria segons Pérez-Mas fa que les empreses hagin de trobar noves vies per diferenciar-se. “Ens estem reinventant, empaquetem coses com la televisió, o les assegurances bancàries. Ens hem d’integrar verticalment en la cadena de valor. Si ens quedem només en la connectivitat, som un operador neutre”, ha assegurat Moreno, qui té clar el camí que cal seguir:  “Anem cap a una convergència de sectors. Les fronteres entre el món audiovisual, internet i les telecomunicacions es mesclen. Tots estem presents en alguna baula de la cadena de valor, però només un sector, el de les telecomunicacions, està més regulat. Tenim un repte en veure com, des de la regulació, es considera el sector com a un conjunt”.