La intel·ligència artificial (IA) està arribant a tota mena de sectors i tasques, però l’adopció a aquesta tecnologia no es dona uniformement, sinó que hi ha diferències segons la divisió geogràfica i generacional. Segons un informe creat pel Centre de Benestar Digital, de CISCO i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), destaca el seu ús per part dels adults menors de 35 anys a escala global i els usuaris de països d’economies emergents, com l'Índia, Brasil o Mèxic.

Segons expliquen els elaboradors de l’estudi, les dades recollides ressalten una diferència generacional molt marcada a l’hora d’adoptar tecnologies d’IA en el dia a dia. Els adults més joves són els que expressen una confiança més gran en fer servir la IA, per davant dels adults més grans de 45 anys, que són menys propensos a la seva adopció. Pel que fa als joves, aposten principalment per les interaccions socials digitals, amb les xarxes socials i els dispositius en línia, que integren la IA generativa.

De fet, més de 50% dels menors de 35 anys usen activament la intel·ligència artificial i, a més a més, el 75% afirma que els resulta útil. Això està potenciat pel fet que gairebé la meitat dels enquestats d’entre 26 i 35 anys han completat alguna formació relacionada amb aquesta tecnologia. Com a conseqüència, és aquesta franja d’edat els que estan destinats a anticipar l’impacte d’aquesta tecnologia en el món laboral i es preparen per estar a l'altura de les demandes.

Pel que fa a l’adopció en diferents zones geogràfiques, sobresurten els habitants d’economies emergents, com l'Índia, Brasil, Mèxic i Sud-àfrica. Aquests registren taxes més altes d’ús de la IA i els nivells de confiança i participació és activa en la formació en aquesta matèria. Pel costat contrari, hi ha els països europeus, amb menys confiança i incertesa sobre els resultats del seu ús. Sobre aquest fet, el Centre de Benestar Digital destaca un canvi de tendència històrica, ja que els països d’economies emergents tradicionalment han tardat més a accedir i utilitzar les noves tecnologies.

L’estudi també assenyala que aquests països que registren un gran ús de la intel·ligència artificial presenten un temps més elevat que la resta d’ús recreatiu a les pantalles, cosa que comporta una dependència més gran de les relacions socials exclusivament digitals. Això deriva en alts i baixos emocionals i més pronunciats derivats d’aquest ús. Més de cinc hores diàries a la pantalla per oci s’associa a una disminució del benestar i menor satisfacció a la vida i, com a solució, s’aposta per fomentar l’alfabetització digital a totes les edats, donant prioritat al benestar de la mà de la innovació.