Barcelona ja és coneguda per ser la capital del mòbil arreu del món, però aquesta imatge genera que Catalunya i el seu potencial tecnològic es converteixin en un aparador. Lluny de quedar enlluernats per les grans companyies i les presentacions seguides a escala global, el territori ha arribat al MWC amb una bateria de propostes que deixen clar que ni la robòtica, ni la intel·ligència artificial ni els espais immersius es poden resistir a la capacitat d’innovació i desenvolupament del talent català.

Seguint la moda establerta al sector pel desenvolupament dels entorns immersius, la fundació Mobile World Capital ha portat al congrés una proposta per conèixer Barcelona a través dels cinc sentits. La ruta, anomenada Phygital per la fusió entre el món físic i el digital, s’inicia amb la creació d’un avatar digital que recollirà les preferències personals de l’usuari. La primera prova arriba amb un recorregut per punts emblemàtics de la ciutat com la Rambla, el Camp Nou o el carrer Petritxol, on el participant ha d’acostar-se a un petit dispositiu que emet una fragància. La gràcia del joc es troba a identificar quina olor és, un repte no difícil, ja que es tracta de flors, gespa i xocolata, elements característics d’aquests indrets.

L’usuari percep aquesta activitat com un joc, especialment pels gràfics que traslladen l’avatar pels carrers de la ciutat, però la clau de tot plegat es troba en la interacció de la persona amb el programari perquè capti dades. I és que després d’ensumar cada proposta, cal indicar si ha agradat o no. Una informació vital per al següent sentit: el gust. Aquí el protagonista és un bombó elaborat pels Germans Roca, però amb la possibilitat de tastar-ne només un dels tres que s’ofereixen. La intel·ligència artificial escull quin a partir de les dades obtingudes anteriorment i l’usuari, amb les ulleres de realitat posades, ha d’agafar-lo amb les seves mans. Sigui dolç, cítric o picant, els bombons convencen i donen la victòria a la IA.

La següent peça que conforma el puzle és el tacte. Ho fan possible unes mànigues que cobreixen l’avantbraç, el bíceps i el tríceps, les mateixes parts on s’ha instal·lat un total de tres sensors. Aquests petits elements emeten micropulsacions elèctriques vinculades a l’experiència que s’està vivint amb les ulleres de realitat virtual per sentir en els propis músculs tot el que s’està veient. Un dels episodis, vitals per a la història de la capital catalana, és els Jocs Olímpics del 1992 i l’encesa de la flama. La conjunció de les diferents tecnologies situen l’usuari a l’Estadi de Lluís Companys en el mateix moment de tensar l’arc i sentir en primera persona la pressió de la corda.

La futura societat digital demana “una personalització més avançada de les experiències perquè s’assemblin al món físic”

L’experiència trasllada al present els requisits de la futura societat digital, la qual, segons el director de Connectivitat Intel·ligent de Mobile World Capital Barcelona, Eduard Martín, demanarà “una personalització més avançada de les experiències perquè s’assemblin al món físic”. El mecanisme per assolir-ho és la bidireccionalitat on les persones no consumeixen continguts estàtics, sinó que demanen una participació activa per part de les persones. Una teoria que Martín apunta que es pot aplicar a l’ecommerce, on les fitxes de productes aniran acompanyades de “la possibilitat de tenir un testatge des del món digital cap al físic”, com la introducció d’aromes o textures en cosmètica i alimentació; a la indústria, amb digital twins enriquits amb “sensacions físiques sobre models digitals”; o al turisme, on la venda d’un viatge es pot veure beneficiada per la introducció de les aromes originals d’un mercat exòtic acompanyant una imatge.

L’extensió robòtica del talent mèdic

La salut és un altre entorn que se’n beneficiarà de la tecnologia, especialment de la robotització. Ho escenifica un espai dedicat al sector anomenat ‘The Next Hospital’, on lliteres de cartró emulen diferents quiròfans amb grans aparells que deixen clar que no sempre són les mans dels cirurgians els qui toquen directament els pacients. “Cada cop treballem amb més robots que ens ajuden a ser precisos, accedir a l’interior de l’estómac, per exemple, amb un mínim tall i introduir-hi qualsevol eina necessària”, explica la Paula Torrents, sanitària de l’Hospital de Bellvitge que ha visitat la fira buscant novetats. I és que el barret Robin Cam, que grava i emmagatzema imatges d’intervencions per compartir-les amb la comunitat mèdica, o els exoesquelets d’Able Human Motion, per facilitar la mobilitat de persones amb discapacitat o amb dependència, són propostes catalanes que ja han entrat als centres hospitalaris.

Però si un gadget crida l’atenció, aquest és el robot de SOMCare. No té forma humana i la seva cara és una tauleta, una fisonomia “simpàtica”, com descriu la project manager, Núria Pascual. “Està dissenyat per ajudar la gent gran, i es basa en una proposta molt bàsica per trencar l’escletxa de gènere i demostrar que no calen grans coneixements per aprofitar els beneficis de la tecnologia”, apunta. Aquest ajudant ja és un habitant més de 25 llars de Barcelona que participen en un projecte pilot impulsat per l’Ajuntament.

El sistema està dotat d’intel·ligència artificial amb reconeixement facial per identificar la persona que té a càrrec i per establir diàlegs bàsics. “Pot mapejar el lloc on viu, així és capaç cada matí de despertar l’avi o àvia i preguntar-li com ha dormit”, explica Jorge Nueno, desenvolupador de la companyia, “l’entrenament de xarxes neuronals ha fet que pugui parlar, fer preguntar i donar respostes segons el context, i traslladar-les a un metge si ho creu convenient”.

La robòtica és la tecnologia més consolidada en el sector sanitari, tant com a ajuda per als professionals com per als pacients

I per a qui no cregui necessari un robot, però sí un suport per portar al dia la dosi de pastilles, Eurecat ha presentat un blíster que registra la ingesta de la medicació i envia una notificació en cas de no seguir la pauta mèdica. “El dispositiu porta circuits electrònics impresos amb tintes funcionals i Bluetooth per portar el control de tot i avisar el pacient si se salta una dosi, o al contacte que s’ha establert”, explica el director de Tecnologies de la Salut, Felip Miralles.

La previsió és millorar el dispositiu perquè pugui connectar-se a altres gadgets com rellotges o polseres intel·ligents, i a apps de farmàcies. Així, apunta el representant d’Eurecat, “la comunicació amb el pacient és més directa i es pot crear un perfil de la persona per dissenyar una pauta de prescripció que faciliti l’adherència al tractament”. El producte sorgeix la col·laboració amb l’emprea inFÁRMATE en el marc del hub europeu SmartEEs.

L’expressió facial diu més del que creus

La comunicació no verbal té més importància que la verbal, i les màquines ho saben. El Centre de Visió per Computació ho demostra amb una intel·ligència artificial capaç de captar amb una fotografia quina emoció sent una persona. En total en detecta set, des de la felicitat fins a la tristesa, passant per l’empipament o la sorpresa, i això ho converteix en una obra d’art personalitzada. Si es tracta d’una expressió positiva, com un somriure de felicitat, la composició cromàtica serà més viva i evocarà una sensació de pau, mentre que quan l’expressió s’associa a un estat negatiu, el resultat tot el contrari.

Actualment, la proposta és una demo que ha de mostrar el potencial de la detecció de les expressions. “Ens hem aficionat a les reunions en línia o a les classes virtuals. Posem la càmera i ens veiem, però no sempre sabem interpretar què ens diuen aquestes cares ni modular el discurs”, explica el director de la unitat d’Innovació Tecnològica, Coen Antens, “si apliquem aquesta IA a entorns com aquest, podem adaptar el discurs o reconduir la sessió per captar millor l’atenció”.

La proposta també es pot aplicar al màrqueting per monitorar el resultat de campanyes a través de les imatges, així com en el sector salut. I és que, segons Antens, la tecnologia es podria aplicar a qualsevol robot destinat a les cures de persones grans o amb dificultats: “Se li podria ensenyar a reconèixer la persona a qui cuida i a detectar com es troba només amb els trets facials d’aquell moment, com el dolor o el malestar”.

Les pimes i centres de recerca tenen la missió de donar resposta a “problemes industrials, socials i del dia a dia” amb algoritmes

Malgrat que les aplicacions són diverses, el responsable de l’àrea d’Innovació Tecnològica lamenta l’entrenament d’una xarxa requereixi grans esforços. “Una gran companyia pot destinar-hi molts recursos i fer grans avenços en xarxes complexes, però per a entitats com la nostra només és fàcil la part teòrica, la pràctica demana invertir-hi pràcticament tot el personal de la infraestructura”. Per això té clar que els avenços més importants en matèria d’intel·ligència artificial arribaran de corporacions com Google o Facebook, però que seran els centres de recerca i les empreses privades de mida més reduïda les encarregades de donar resposta a “problemes industrials, socials i del dia a dia”. “Agafem el que hi ha desenvolupat i ho treballem al detall per així poder donar resposta a problemes concrets”, conclou.

Natura i sostenibilitat dins de casa

Les suculentes són plantes resistents, no necessitem molta cura ni tampoc un reg continu. De fet, aquests trets les fa perfecte per a maldestres o principiants en l’art de la jardineria. Però són també una família escollida per la seva facilitat en la “conducció dels canvis de freqüència amb el contacte humà”. Així resumeix el biotecnòleg de la companyia de Viladecans, Ignacio Moro, el mecanisme que ha portat l’empresa a mostrar al MWC unes suculentes que, quan es toquen amb la mà, activen uns sensors capacitius i generen l’electricitat necessària per encendre la làmpada que els fa de test.

A l’estand de la start-up es pot trobar tan senzilla llum per a una tauleta de nit, com una composició de cilindres que, en forma de piano, s’encenen cada cop que es toca la planta que les corona i emeten llum i sons diferents. L’equip ha batejat la proposta com “piano” i s’utilitza sobretot en esdeveniments. Ambdues són iniciatives que, apunta Moro, “volen portar la natura a les ciutats per trencar amb la grisor i generar una consciència social sobre la necessitat de més espais verds, i d’aplicar canvis senzills que canviïn les dinàmiques de consum d’energia”.

Un altre dels invents exposats és una mena de jardí compost per petites galledes amb gespa. En aquest cas, es tracta de “biobateries” que generen electricitat a partir de les substàncies orgàniques que desprenen les arrels. “Descomponem aquests microbis per generar electrons a través d’una mena d’espuma”, relata el biotecnòleg, “el resultat és energia renovable, i una reducció del 50% en el consum d’aigua de la planta i una reducció de la temperatura per controlar el consum de calefaccions i aires condicionats”. La bateria orgànica que proposen ja s’ha instal·lat al Parc Blau de Barcelona, en una biblioteca viva al Monument de Silicon Valley (Califòrnia) al segle XXI i un complex residencial i d’oficines a Alger (Algèria).