Les baixes laborals per malaltia comuna van suposar l’absència d’un total de 170 milions de dies a Espanya entre els mesos de gener i agost del 2022. Segons un informe d’Asepeyo, en aquest període es van sumar 4,4 milions de permisos amb una durada mitjana de poc més de 38 dies, fet que suposa un cost de 3,6 milions d’euros. Prop del 10% dels casos tenen a veure amb patologies musculars i esquelètiques, les quals van acompanyades d’un temps de repòs i rehabilitació. Aquesta és la dada que manega la start-up MaxSens, que ha desenvolupat un dispositiu que monitora l’activitat motora per millorar fins a un 17% els processos de recuperació fisioterapèutica.

La companyia va sortir al mercat amb una primera proposta basada en petits quadrats connectats entre ells amb cables. Es distribuïen de manera estratègica per la zona afectada per tal de monitorar els moviments de la persona en tractament, però resultava ser una solució “massa aparatosa”, explica el CEO, Maziar Ahmadi. La nova proposta consisteix en peces d’1 cm³ que poden treballar de manera independent o acoblar-se entre elles per formar una xarxa de 20 mòduls. “El principal avantatge del sistema és l’estructura modular, no hi ha cap altre igual al mercat”, destaca, “és un dispositiu minúscul que no molesta, no és feixuc de portar i es pot aplicar en qualsevol part del cos gràcies a la complementarietat entre peces”.

Recomanacions personalitzades

Els mòduls monitoren el moviment del cos humà, traslladen la informació a la plataforma i allà els algoritmes de machine learning s’encarreguen d’analitzar si és adequat. Cada cop que es fa un gest que pot ser contraproduent o ser l’origen d’un malestar, avisa el pacient i dona consells sobre com corregir-ho en temps real. “Els components prenen dades, però també poden enviar estímuls per modificar els gestos i ajudar les persones a adquirir bones postures, i accelerar la recuperació”, comenta el CEO. I és que el sistema, a més de captar dades de moviments, també emet electroestimulació i pren senyals neuromusculars.

L’entrenament d’algoritmes de ‘machine learning’ permet identificar moviments inadequats que poden ser l’origen de problemes

Un cas habitual on aplicar la tecnologia és en el tractament de la síndrome del túnel carpià, la qual pateixen un 37% de les dones, tal com concreta Ahmdi. “Com que és un aparell ergonòmic, es pot posar a la zona sense que molesti. Tampoc hi ha cables perquè tota la comunicació és inalàmbrica i això garanteix dur-ho posat en qualsevol moment”, detalla, “els avisos de correccions poden sortir al mòbil, però també generar una vibració o fer llum, per si no és possible mirar el telèfon”.

Amb la proposta de sumar fins a 20 mòduls, es pot passar de treballar sobre un dit a estendre la zona a tota la mà i part del braç, per exemple, però l’objectiu és avançar cap a nous dispositius. El braçalet, proposa Ahmadi, seria un primer pas i ajudaria a mesurar l’oxigen, el pols o la temperatura, entre altres. “La fita final és crear un ventall de gadgets que estudiïn les persones de manera individual i puguin treballar sobre elles amb remeis personalitzats”, afegeix. Un objectiu que la medicina té present des de fa temps, però que confirma que s’està materialitzant gràcies a la intel·ligència artificial.

Prevenir abans que curar

Malgrat que l’estructura modular de MaxSens actualment està pensada per actuar quan el mal ja és present, Ahmadi aspira a convertir-la en una eina de prevenció. A curt termini, explica, “les mútues són les principals beneficiades perquè poden veure reduïts els períodes de rehabilitació i retallar en despeses, i les persones veuran com la seva tornada a la feina es fa abans, evitant així problemes psicològics o de readaptació”.

A curt termini, busca accelerar la recuperació, però el sistema ha de permetre prevenir problemes en un futur

En l’estratègia a un temps vista, el CEO té clar que tot passa per fer que la tecnologia sigui un habitual: “Ara es pot utilitzar en moment donat i com d’urgència, però els mòduls minúsculs es podrien posar a persones que han començat a tenir una mica de mal o en pacients que, per sospita del metge, podrien desenvolupar algun problema que encara no s’ha manifestat”. Si fos així, com aspira, es podrien prevenir moltes patologies musculoesquelètiques.