La Unió Europea treballa per presentar un nou pla d’acció audiovisual i de mitjans per homogeneitzar l’accés als continguts a tots els països membres. La proposta de la futura Llei de Serveis Digitals (DSA) donaria a tots els ciutadans europeus les mateixes possibilitats de consumir productes en línia independentment de l’Estat on es trobin. Així, un usuari que accedeix a la seva subscripció de Netflix a Espanya, podrà gaudir del servei també quan surti a l’exterior.

Fins al moment, tots els serveis digitals estan regulats per la directiva de comerç electrònic aprovada el 2018. Dues dècades després, l’organisme vol actualitzar-la per adaptar-la al nou entorn tecnològic amb la DSA, tal com va anunciar el passat mes de febrer. També vol donar resposta a l’augment de la demanda de contingut audiovisual dels més joves, que veuen limitada la compra o subscripció de serveis d’altres països pel bloqueig europeu.

La DSA podria permetre crear un catàleg general de continguts per a Europa i facilitar l’accés a les plataformes des de tots els països membres

Les claus de la DSA

La nova normativa vol marcar les bases per a l’actuació de les xarxes socials, els motors de cerca, la publicitat a internet, el núvol i l’accés wifi, l’allotjament de webs, la missatgeria instantània, les botigues d’aplicacions mòbils, els serveis basats en intel·ligència artificial, les xarxes de subministrament de continguts i l’economia col·laborativa. El control homogeni a tota la UE permetrà definir paràmetres detalls sobre el concepte de continguts il·legal i legal, i el de producte amb caràcter econòmic o no econòmic.

L’ens europeu també preveu incidir sobre el que anomena operador sistèmic. Amb aquest terme fa referència a empreses com Google, Facebook i Amazon que ostenten una gran quantitat d’informació dels seus usuaris, com també les que operen com a gatekeepers (guardians d’accés).

Fins aleshores s’han conegut aspectes generals de la futura normativa, però el debat està obert en àmbits com el dels continguts il·legals. Mentre que en un Estat membre un tuit o un vídeo pot ser considerat ilícit, en un altre pot estar emparat per la llei d’expressió, i és aquí on els pròxims mesos caldrà aclarir quina és la responsabilitat de les plataformes i com cal actuar davant d’aquesta situació.