La tecnologia de primera mà ja no està de moda
La compra d’electrònica reacondicionada creixerà a un ritme de l’11,4% anual fins al 2024 per l’atractiu d’un preu fins al 80% més baix en aparells pràcticament nous
Categories:
Un dels principals hàndicaps perquè la tecnologia es faci massiva és el preu. Fa 15 anys, els telèfons intel·ligents estaven només a l’abast d’uns quants, mentre que avui dia tenir-ne un a les mans és el més habitual. Ho ha facilitat l’entrada d’una multiplicitat de marques que han obert el mercat, han reduït l’exclusivitat i han ajudat a incorporar components i fabricació de baix cost. I aquesta mateixa dinàmica es pot traslladar a un gran nombre de productes: portàtils, tauletes, ulleres de realitat virtual... fins i tot electrodomèstics, que ja incorporen també l’adjectiu smart. Però si hi ha una tendència que pot contribuir a acostar encara més la tecnologia a la ciutadania, aquesta és la venda de productes reacondicionats. Primer, perquè són més assequibles; segon, perquè són més amables amb el medi ambient. I és que comprar electrònica i electrodomèstics de primera mà podria deixar d’estar de moda.
Segons les últimes dades de la consultora IDC, la crisi dels semiconductors ha empès aquesta nova tendència. La falta de xips ha alentit totalment la producció de nous terminals, de manera que la compra de telèfons ja disponibles s’ha disparat. En aquest sentit, els models reparats i amb garantia, o que tenen un ús mínim i es troben en bones condicions, han disparat un 13,2% el seu interès al mercat aquest 2021 i s’estima que el sector creixerà fins als 255,3 milions d’unitats al tancament de l’any. Però l’increment no s’aturarà aquí, sinó que el ritme es mantindrà a l’alça amb una mitjana de l’11,4% anual fins al 2024. En el termini de dos anys, els càlculs situen en 351,6 milions de mòbils reacondicionats al mercat.
Una tendència cada cop més arrelada
Possiblement Amazon sigui dels primers marketplaces que venen a la ment quan es pensa en compra de segona mà o d’aparells amb poc ús. A la secció de Warehouse i Renewed, posen a disposició dels usuaris tota mena de productes que han estat tornats perquè l’embalatge s’havia trencat, que no han tingut cap ús malgrat que s’ha obert la capsa, que la posada en marxa ha estat mínima o que s’han utilitzat, però es troben en bones condicions o s’han pogut reparar. És a dir, estris que poden tenir una segona vida encara que no es puguin vendre com a nous tal com marca la llei. Així, per un preu que podria arribar a ser un 80% més baix, un comprador podria emportar-se a casa un mòbil pràcticament nou, per exemple.
Grans superfícies i botigues ‘online’ ja ofereixen una divisió de reacondicionats perquè les marques hi venguin aparells que haurien estat retirats del mercat per l’arribada dels últims models
El gegant nord-americà va mostrar el potencial que hi havia en aquest segment, i grans superfícies i botigues en línia com Media Markt, Worten, El Corte Inglés o PC Componentes ja disposen d’una divisió que cobreix la demanda. També negocis sorgits ja amb l’ànima d’oferir aquesta alternativa per als qui busquen preus més assequibles o un consum més conscient, com és el cas de la francesa Back Market.
Ara bé, cal diferenciar entre el reacondicionament i la segona mà. Els primers són gadgets pràcticament nous, amb una garantia d’entre 12 i 24 mesos, un termini de desistiment o retorn de fins a 30 dies, i uns controls de qualitat exhaustius abans de la posada a la venda. A més a més, són les mateixes marques que treuen al mercat els dispositius. En el segon cas, es tracta de productes que han superat el mes de funcionament o bé que han estat reparats i posteriorment retornats per un error tècnic, per la qual cosa, el període de garantia serà menor, si és que n’hi ha. Aquesta dinàmica és molt més habitual entre particulars, malgrat que diverses superfícies ja ofereixen el servei. La normativa marca que el consumidor hauria d’estar informat en tot moment de quina tipologia d’aparell està adquirint: nou, reacondicionat o de segona mà.
Del telèfon a l’aspirador
El rei en aquest canvi d’hàbits és el telèfon intel·ligent, tot i que a poc a poc ha anat perdent el domini. “Aquesta ha estat la porta d’entrada de molts consumidors, que van comprar primer un mòbil i després van repetir amb un ordinador, un patinet o un electrodomèstic”, assenyala la cap de comunicació a Espanya de Back Market, Blanca Marín, “hem passat de compradors que tenen la necessitat puntual d’un mòbil barat i ràpid a persones amb una intenció de compra més elaborada”. Així, al capdavant del rànquing se situen els smartphones, però els segueixen els Aipods i McBooks d’Apple; els auriculars, les videoconsoles, els altaveus i altres accessoris electrònics; i les categories de la llar. En el cas d’Espanya, les tauletes es colen també entre els més venuts, com també els models més recents d’iPhone, iPads i McBook, però no els últims. “Cada cop que en llancen un de nou, en l’anterior hi ha una rebaixa significativa de preu i la gent aprofita els reacondicionats per comprar-los perquè saben que tenen un dispositiu relativament nou a un preu més raonable”, apunta.
Els telèfons mòbils lideren la venda de reacondicionats, que guanya terreny en categories com la llar i la mobilitat sostenible
El confinament també ha estat un element per disparar la venda de reacondicionats. Tal com assenyala Marín, els mesos de tancament a les llars van forçar la compra de productes en línia i això va donar visibilitat als portals que oferien l’opció d’aquesta electrònica a un preu més raonable. També ha estat un element que ha incidit directament en la consciència cap a un món més amable amb el medi ambient: “Cada cop més persones entenen que cal anar cap a noves formes de compra allunyades de la sobreproducció i la sobregeneració de residus”. A l’Estat espanyol el preu se situa com l’argument principal per acudir a l’alternativa a la primera mà, segons mostren les seves estadístiques, mentre que als països nòrdics l’objectiu principal és contribuir a la sostenibilitat.
Obsolescència social
Els dispositius electrònics tenen una vida finita. Normalment, fallen per qüestions de hardware o de software que es poden solucionar amb una reparació o una actualització, però sovint aquesta acció té un cost més elevat que la substitució de tot l’aparell o es percep com que serà un pegat que generarà més problemes a llarg termini. Aquesta sensació s’anomena obsolescència social i és, en paraules de Marín, “l’empenta de les marques i de la societat del consum cap a la necessitat de tenir sempre l’últim del mercat”. “Sovint no som conscients que la nostra demanda de funcions es poden cobrir amb un model anterior”, afegeix. I és que no només és una ajuda per al consumidor, que pagarà menys per un aparell, sinó també per als mateixos fabricants que troben una sortida als gadgets que s’haurien retirat del mercat perquè queden desplaçats per les darreres novetats.
Marín: “Sovint no som conscients que la nostra demanda de funcions es poden cobrir amb un model anterior”
El perfil de comprador de reacondicionats dels últims 5 anys ha evolucionat. S’ha passat de la franja dels 18 als 35 anys a ampliar la forquilla fins als 55 anys, una consolidació progressiva que encara no ha viscut el seu esclat. La previsió és que l’arribada de les noves generacions al mercat permeti reforçar la consciència d’un entorn més sostenible i ajudi a arrelar l’adquisició d’alternatives més amables que el model actual de nous terminals, última tecnologia i fabricació massiva.