Un cop més s’apropa Nadal, i sempre m’agrada proposar alguns jocs interessants per passar les estones lliures a qui li vingui de gust. Normalment, sempre m’he decantat per experiències més o menys per a tots els públics, o originals, ja sigui l’slow gaming, jocs de ritme o de misteri. Però aquest cop faré un canvi radical i proposaré jocs expressament difícils. D’aquells que et fan maleir al seu creador, i et posen a punt d’esberlar el comandament (o el teclat) per la meitat. Jocs per demanar que el tió et porti uns metacarps nous o un quilo de til·la. Perquè ja sabem que l’autèntica època de penitència i càstig a la cultura popular no és la Setmana Santa, és Nadal quan toca pujar a la bàscula.

Això sí, les úniques condicions que m’imposo és que no siguin 1) estrictament “retro” o molt antics (molt al meu pesar), ja que la seva condició de difícil està més aviat lligada a les limitacions de l’època (l’anomenat “Nintendo hard”), a part que no acabaria mai, i 2) tampoc els més evidents entre els anomenats “soulslike”, que de vegades ja cansa de llegir sobre ells a tot arreu. També, cal remarcar que en realitat són jocs accessibles, en el sentit de simples d’entendre les regles del joc, igual que és ben senzill entendre les regles dels escacs. Una altra cosa és guanyar!

Si un vol començar a castigar-se amb un dels clàssics, potser dels primers on la seva dificultat era part del seu encant i estratègia de màrqueting, està el Super Meat Boy (Team Meat, 2010; PEGI 12), un joc de plataformes amb pantalles independents, amb tot de curiosos personatges (començant per l’antagonista, glups) i animacions de mort. Donat el seu nom i composició del protagonista, aquest joc té l’honor d’haver estat parodiat per PETA (Persones per l'Ètica en el Tracte dels Animals), amb Super Tofu Boy. Com a testimoni del seu llegat, el 2026 surt una nova versió 3D.

“Potser dels primers on la seva dificultat era part del seu encant i estratègia de màrqueting, està el ‘Super Meat Boy’, un joc de plataformes amb pantalles independents, amb tot de curiosos personatges i animacions de mort”

Si el 2010 ja és massa antic i encara no volem sortir del gènere de plataformes, llavors una alternativa és Celeste (Maddy Makes Games, 2018; PEGI 7), un joc molt ben valorat on la protagonista ha de travessar diverses pantalles fins a arribar al cim d’una muntanya. Un altre joc on la precisió dels moviments i els salts, que han de ser perfectes, és clau. Però si se t’acaba la paciència, aquest incorpora un mode assistit. Curiosament, amb un estil gràfic tipus píxel, fins i tot més retro que l’anterior.

Un altre joc molt reconegut per aquest aspecte, i ja canviem una mica de gènere, és Cuphead (Studio MDHR, 2017; PEGI 7), que permet el joc col·laboratiu amb dos protagonistes amb cap de tassa, com diu el nom del joc, que han de trencar el seu pacte amb el diable. Tot i que segueixen les plataformes, aquí hi ha un focus major en l’acció i derrotar els enemics a trets, en especial els de final de nivell. Ideal pels amants dels dibuixos animats estil Fleischer (e.g. Betty Boop, tornem de nou a estètiques del passat). De fet, va ser adaptat com a sèrie d’animació a Netflix l’any 2022.

“’Cuphead’ permet el joc col·laboratiu amb dos protagonistes amb cap de tassa, com diu el nom del joc, que han de trencar el seu pacte amb el diable!”

Si seguim dins la combinació de jocs d’acció i disparar, hi ha tot un gènere sencer anomenat danmaku (弾幕) (terme original japonès, que seria “bombardeig de bales”), per posar a prova els teus nervis d’acer. Hi ha qui diu, i no m’hi oposo gaire a l’afirmació, que en realitat són més jocs de ritme que d’acció. Aquí teniu tota la saga Touhou (東方), el darrer dels quals és Touhou Kinjoukyou ~ Fossilized Wonders (東方錦上京), publicat aquest passat agost (Team Shanghai Alice, 2025; actualment sense qualificació PEGI). Una mica nínxol, això sí.

Per acabar, no puc estar de tornar a parlar del darrer joc de moda. Em refereixo a la darrera creació de Team Cherry (2025; PEGI 7), Hollow Knight: Silksong. Més complex i entrant dins el gènere metroidvania (no, no és un soulslike… res d’iframes), en existir un mapa que cal navegar amunt i avall, i objectes que cal triar equipar amb cura. Comença senzill, però a poc a poc arriba a un nivell que penso que ni amb vides infinites o immunitat als enemics evitaries llençar el comandament per la finestra, a causa de certs segments de plataformes. Cerqueu el terme bilewater a Internet, i prepareu les crispetes.

Com sempre, aquesta és una petita tria per començar, entre un ventall molt ampli. Tot i que alguns potser haurien de ser convalidables per segons quins tests psicomètrics, no són pitjor que el què rep el tió la nit de Nadal. I si els Reis Mags et miren per un foradet i veuen les cares que fas, segur que et perdonaran, encara que no t’hagis portat massa bé aquest any.