Com en anys anteriors, ara que s’apropen les festes de Nadal, faig algunes propostes de jocs. Sigui com a regal, o simplement per passar una bona estona aprofitant si tenim vacances. Ara bé, sempre m’agrada explorar gèneres que no estiguin directament dins de l’imaginari immediat quan un pensa en videojocs, les grans campanyes de publicitat o la cultura majoritària (mainstream).

Un gènere que sempre m’ha agradat, però potser més ara que la meva coordinació mà-ull i els meus reflexos van de capa caiguda, és el gènere de detectius o misteris. És un gènere força accessible, precisament per no requerir una habilitat excepcional més enllà de la teva paciència (que, cert, avui en dia ja és demanar molt!) i ganes de pensar. Sense dubte, lectures com Sherlock Holmes o Agatha Christie són típiques d'institut o acadèmia d’anglès. Més enllà d’aquests autors reconeguts, també és força clàssica la figura de l'investigador/a adolescent, cercant aquest tipus de públic. Des de Els tres investigadors, a Nancy Drew oVeronica Mars. Robant sense rubor les paraules del meu company Víctor Navarro: el gènere de misteris o detectius ja és de per si el que més s’apropa als jocs, en basar-se en l’al·licient extra pel lector de voler descobrir la solució abans que l’exposi l’autor (si el misteri està ben fet, és clar).

Ara bé, cal dir que aquest cop són unes recomanacions una mica arriscades, ja que moltes històries comencen amb un assassinat o tracten temes més adults, i, per tant, ara sí que cal anar amb especial cura amb les recomanacions per edat (codi PEGI).

"Robant sense rubor les paraules del meu company Víctor Navarro: el gènere de misteris o detectius ja és de per si el que més s’apropa als jocs, en basar-se en l’al·licient extra pel lector de voler descobrir la solució abans que l’exposi l’autor"

Personalment, jo prefereixo els jocs que no són una simple translació d’una història. El jugador es troba en un entorn que ha d’explorar lliurement per intentar esbrinar què ha passat. La millor recomanació per mi seria el Return of the Obra Dinn (classificat com PEGI 16), de Lucas Pope, autor també del genial Papers, please. Arribes a un vaixell on tothom ha mort, i cal identificar i endevinar què ha passat a cada tripulant. No ignorar-lo simplement pels seus gràfics en monocrom! No calen gràfics hiperrealistes per crear una bona experiència. En un estil similar, de gràfics simplistes que poden amagar la qualitat que hi ha al darrere, també hi ha la saga de l’ídol d’or, The case of the Golden Idol i el recent The Rise of the golden Idol (Color Gray Games, 2022 i 2024; sense qualificació PEGI, però recomanats a partir de 14 anys), on es presenten diferents escenaris, tots relacionats amb un misteriós ídol daurat, on cal esbrinar el perquè de tot plegat. Aquests dos darrers també inclosos amb la subscripció de Netflix. I tots tres no gaire llargs, depenent de la teva traça, que per mi és més una virtut que un defecte.

Si hom vol traslladar l’experiència narrativa a l’ordinador, i donar més èmfasi a la història i als personatges, potser dins les anomenades novel·les visuals (el nom ho diu tot) trobem recomanacions destacades. Per mi, el cas més evident és la sèrie Phoenix Wright: Ace attorney (Capcom, 2001; PEGI 12), l’advocat que, seguint la tradició de Perry Mason, ha de salvar als seus clients resolent un cas. Un joc que, amb una partitura musical molt encertada, et fa aixecar de la cadira quan crides “Protesto!”, enxampes al testimoni antagonista en una contradicció i veus com s’ensorra. O molt útil per aprendre anglès (autobombo). També basat en judicis, però amb una aproximació molt diferent, més esbojarrada, però alhora fosca, és interessant la sèrie Danganronpa (Spike Chunsoft, 2010; PEGI 16). Un conjunt d’estudiants adolescents estan tancats a un institut, on succeeixen assassinats, i cal anar descobrint els companys culpables mitjançant judicis populars. Cal dir que en aquesta història hi ha romanços i es tracten altres temes complexos, com la violència o l’abús escolar, entre d’altres. No per a tots els públics.

"Com que Nadal és una època per compartir en família, potser una bona aproximació alternativa cap a aquest gènere està en els jocs de taula col·laboratius, on tothom pugui participar"

Finalment, com que Nadal és una època per compartir en família, potser una bona aproximació alternativa cap a aquest gènere està en els jocs de taula col·laboratius, on tothom pugui participar. La recomanació més evident per la seva accessibilitat en les regles (no tant si ja tens vista cansada o hipermetropia) serien les iteracions de la sèrie Mico Macro (SD Games, 2020; recomanat a partir de 10 anys). Un pòster a l’estil On és Wally?, on els personatges s’ubiquen tant en l’espai com en el temps per descobrir diferents casos. Des de qui ha robat un barret a qui va matar la crítica gastronòmica. O si ja algú vol tornar a les novel·les de tota la vida, Sherlock Holmes: Detective asesor (diferents editors; a partir de 13 anys). El nom, més clar, aigua. Bàsicament, una novel·la on tries l’ordre dels capítols, amb molta lectura en veu alta. Cal dir que l’edat recomanada també és per la seva dificultat. No és gens fàcil treure la màxima puntuació pels casos proposats!

I no acabaré sense mencionar el meu favorit de tots, i aquest sí que és pels infants: el joc de rol Pequeños detectives de monstruos (Nosolorol, 2014; a partir de 3 anys). Partides curtes on els grans guien als més menuts per descobrir els monstres que s’amaguen a casa, i ajudar-los a superar les seves pors.

Evidentment, el gènere és molt ampli i això només són unes recomanacions. Però, sigui sol o en grup, fem funcionar una mica la substància grisa i posem a prova les nostres capacitats de deducció.