Les aules de les carreres universitàries vinculades a les enginyeries fa 30 anys i les que es poden trobar avui dia no han canviat massa. Si a finals dels 80, hi podia haver unes quatre, cinc o sis noies estudiant-hi, en plena segona dècada del segle XXI aquesta xifra varia segons l’estudi que es prengui com a referència, però no supera en cap cas el 25%. “Arribar el primer dia de classe i veure que d’unes 100 persones només dues érem noies, em va marcar molt. Vaig veure que aquí passava alguna cosa. No sabia d’on venia el problema, però sabia que calia buscar una solució”, ha relatat la desenvolupadora de programari a Kion Group Misericordia Ávila, graduada en Enginyeria Informàtica. Amb només 25 anys, encarna una nova generació de dones empoderades que té clar que cal visibilitzar referents i ser exemple perquè les nenes integrin la imatge de dones treballant com a enginyeres, arquitectes, científiques o en qualsevol àmbit relacionat tradicionalment amb els homes. I és que les STEM també són cosa de dones.

En el marc del Barcelona Women Acceleration Week, impulsat pel Consorci de la Zona Franca, Ávila ha relatat com des de l’ESO ha vist que els estereotips es perpetuaven. “En una assignatura opcional a quart d’ESO sobre tecnologia, un company de classe em va dir que jo no podia fer això i que marxés”, ha recordat, un succés que lluny d’espantar-la, la va fer prendre consciència de la injustícia i la va fer prendre la decisió de llançar-se de cap als estudis d’Informàtica. I la situació es va anar replicant al llarg de tota la carrera, en la qual denuncia que no hi ha prou presència femenina en el cos docent i això la va oblidar a posar-se “seriosa” per aconseguir que l’escoltessin. “Em va passar amb professors, però també amb companys. La síndrome de la impostora t’ataca fortament i et preguntes si no t’hauries de dedicar a alguna altra cosa més de dones”, ha explicat.

Ávila: "La síndrome de la impostora t’ataca fortament i et preguntes si no t’hauries de dedicar a alguna altra cosa més de dones"

Aquesta situació, ha denunciat, es viu des de la primera infància. Assegura que encara les nenes més petites han de sentir comentaris que vinculen el talent femení a les ciències socials, les humanitats i les cures, per això es va implicar en les Young IT Girls i participa en tota mena de xerrades a les escoles i els instituts per inculcar la imatge de la dona enginyera en l’imaginari infantil. En una d’aquestes sessions, va tornar al seu centre d’educació secundària, i va ser una galleda d’aigua freda: “Era la mateixa classe on havia estat anys enrere i pensava que hauria canviat, i no va ser així. De 10 persones, només hi havia dues noies. Cal anar a les escoles a donar veu a les enginyeres, que des de ben petites tinguin referents”.

La manca d’exemples en els quals emmirallar-se és també un dels reclams que ha fet la secretària general de la fundació Hermes, Luisa Alli, especialitzada en la defensa de la ciutadania en l’entorn digital. Una de les àrees de treball és la visibilització del talent femení en l’entorn STEM, en el qual treballen per donar veu a totes les dones que estan fent-hi carrera. “Quan trobes dones en càrrecs alts, veus que t’escolten i et miren amb ulls de ‘tu pots’. Et miren d’una altra manera”, ha comentat com a anècdota.

Una de les claus que han detectat és que falta mostrar el propòsit de les feines tecnològiques. “En neurotecnologia, hi ha més dones, perquè connectes ciència i salut. No estem veient el que hi ha després, el propòsit”, ha comentat, i ha insistit amb l’exemple dels algoritmes: “Cal projectar perquè es desenvolupa una intel·ligència artificial. Si veus que tindrà un impacte sobre les persones, les ganes d’implicar-t’hi seran més grans”.

Convèncer-se una mateixa

En entitats consolidades com Eurecat, s’ha fet feina per augmentar el nombre de dones a l’equip. Cada cop en són més, però també veuen com les àrees de recerca en biotecnologia i sostenibilitat són les que tenen més talent femení. Representen el 68% i el 58%, respectivament, però són altes perquè són àrees molt més vinculades a entorns tradicionalment atribuïts a les dones. En canvi, en els àmbits d’estudi de tecnologies industrial i digitals, les xifres baixen fins al 28% i al 26%. Aquestes són la des que ha mostrat el director científic de l’àrea Digital d’Eurecat i director del CIDAI, Joan Mas, que ha alertat que són “un reflex de la societat”. “Hi ha menys dones que surten d’aquestes carreres, per això en tenim poques, perquè reflecteixen la situació”, ha afirmat.

Alli: “En neurotecnologia, hi ha més dones, perquè connectes ciència i salut. No estem veient el que hi ha després, el propòsit”

Tanmateix, ha recordat com és d’important la diversitat en equips de desenvolupament tecnològic, tant pel que fa a gènere com a disciplina, entre altres trets. “Tenir diferents visions és important perquè permetrà fer unes anàlisis més completes”, ha relatat, “això es pot extrapolar al fet que en alguns àmbits tecnològics és important que hi hagi perfils que no són necessàriament TIC, com en la IA, per estar al cas de qualsevol possible biaix dels models”.

D’això és exemple la María Rivas, cap d’Operacions de Zentinel MDS, empresa vinculada entorn del DFactory. Ella es defineix com una persona “purament analògica”; no prové del món tecnològic, però ocupa un càrrec de direcció en una companyia del sector juntament amb dos socis, que sí que lideren les àrees tècniques. Tot i això, en cap moment la falta de coneixement l’ha frenat a llançar-s’hi de cap i emprendre.

La clau de l’èxit és “l’autoconvenciment”. “En una reunió de 35 empreses al DFactory amb el ministre per a la Transformació Digital i de la Fundació Pública, només érem tres dones. Va aparèixer la síndrome de la impostora i em vaig preguntar què faig aquí i què explicaré. Aquestes situacions fan treure’t la por i conscienciar-te que pots”, ha rememorat. Per això, ha insistit per activa i per passiva que el primer pas és “creure-s’ho” i no posar-se límits a una mateixa.