El progrés de la tecnologia no pot centrar-se, desenvolupar-se i aplicar-se únicament a les grans ciutats, on s'acumula més població, i oblidar pel camí els entorns rurals. Actualment hi ha massa diferència econòmica entre el camp i la ciutat. Aquestes diferències estan contemplades en les agendes de la majoria dels països desenvolupats perquè deriven en desigualtat i falta de cohesió social. El 68,8% del PIB de Catalunya està concentrat en les comarques de l'àmbit metropolità, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referents al 2017. Aquestes xifres mostren una tendència que s'ha accentuat en els darrers anys. Revertir la situació requereix una acció conjunta que impliqui municipis, empreses i administració pública.

L'activitat dels municipis rurals es basa majoritàriament en la producció de matèria primera i el turisme. En ser una activitat que no genera alts avantatges competitius, les condicions laborals que ofereixen no són prou atractives per a les noves generacions i, en conseqüència, molts estan patint la despoblació. Tot i això, s'han de fer valdre les virtuts d'aquest tipus d'entorns perquè ofereixen qualitat de vida, un context que no resisteix comparacions, nivells de contaminació molt més baixos i un cost de vida menor (especialment pel que fa a l'habitatge).

"Estem adaptats a treballar en remot. La presencialitat, en molts casos, ha passat de ser un requisit indispensable a un complement"

El coronavirus també té impactes col·laterals. La pandèmia ens ha canviat a tots. I també ha modificat la nostra mentalitat. El confinament ens va habituar a noves dinàmiques laborals i una d'elles va ser el teletreball. Ara, després de set mesos, estem plenament adaptats a treballar en remot. La presencialitat, en molts casos, ha passat de ser un requisit indispensable a un complement. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), actualitzades al setembre, més de tres milions d'espanyols teletreballen de manera regular. Randstad, empresa de recursos humans, estima que aquestes xifres suposen un creixement del 216,8% respecte de l'any passat. El mateix estudi detalla que les comunitats autònomes amb un major percentatge de teletreball són la Comunitat de Madrid (26,6%) i Catalunya (18,5%).

Moltes empreses han comprovat que el teletreball no era un enemic, sinó un aliat per mantenir la seva activitat o sobreviure durant una època convulsa. El sector tecnològic i digital és un dels que millor s'ha adaptat a aquesta nova realitat per la seva facilitat a l'hora de treballar en remot. Les infraestructures han demostrat de manera sobrada que estan preparades per aguantar un gran volum de connexions de manera simultània. El nou escenari fa que els grans ecosistemes i hubs tecnològics perdin part del seu sentit.

"Sembla lògic, doncs, que un dels pròxims passos sigui la migració de treballadors de la ciutat cap a entorns rurals"

Sembla lògic, doncs, que un dels pròxims passos sigui la migració de treballadors de la ciutat cap a entorns rurals. I això s'ha d'impulsar. És veritat que potencialment es podria treballar des de Catalunya per a una empresa amb seu als Estats Units o la Xina, però aspectes com les diferents franges horàries ho dificulten. El model més atractiu és un híbrid que comporti viure relativament a prop de la ciutat i les oficines per així tenir contacte físic amb l'equip i potenciar tant la creativitat com la productivitat almenys una vegada a la setmana.

La migració de treballadors dinamitza l'activitat econòmica dels entorns rurals perquè tenen un sou més elevat, però no soluciona el problema del valor afegit perquè aquests no creen nova activitat. Això s'ha d'afavorir amb incentius i solucions a necessitats bàsiques com poden ser l'educació o la sanitat. Per exemple, a Catalunya tenim una xarxa de coworkings i colivings rurals que s'ha d'aprofitar i explotar.

“No pot quedar en anècdota que hi hagi treballadors en ‘hubs’ tecnològics en municipis rurals i que aquests no es vegin afectats de manera positiva”

La consolidació d'aquests treballadors digitals en els entorns rurals ha de venir acompanyada d'un impacte real en la seva digitalització. Això augmenta la productivitat, crea valor afegit i marca una diferència qualitativa. No pot quedar en anècdota que hi hagi treballadors de hubs tecnològics en municipis rurals i que aquests no es vegin afectats de manera positiva. El treballador ha de ser molt més que un simple pagador d'impostos. El talent digital té la capacitat transformadora per treballar des del camp i pel camp.