Per molt que em pesi, des de ja fa una temporada que corren alguns vents no gaire bons per la indústria dels videojocs. No cal ser catastrofista, però sí que és cert que, darrerament, apareixen notícies del fet que grans companyies redueixen la plantilla, o fins i tot tanquen estudis sencers. I no sempre són notícies que venen de l’estranger, ja hem patit algun cas emblemàtic en el context de la indústria catalana. Els motius són diversos i van des de la regressió a la mitja després del pic d’èxit durant la pandèmia, que ha afectat a algunes parts dels sectors tecnològics, fins a les recents adquisicions d’estudis reconeguts per part de grans companyies; o l’entrada de fons d’inversió, que volen un rèdit a curt termini reduint el marge d’error si un joc no acaba de rutllar, econòmicament parlant (per molt que l’aclami la crítica o els jugadors). És un mercat amb molta competència ara mateix. A l’extrem hi ha desastres absoluts com el recent joc en línia Concord, on Sony es va gastar 400 milions i el va haver de tancar al cap de dues setmanes.

Dit això, no temo pas per la indústria, però el cas és que aquests aires veig que comencen a passar factura en la moral d’alguns estudiants dels programes de videojocs: “Què em trobaré quan em graduï?”. I a aquesta petita escala sí que és un tema que em pica. Llavors, comptant que les coses ara mateix són com són, cal ser una mica positius i recuperar la dita aquella (tot i tenir una base etimològica mal fonamentada) de convertir les crisis en oportunitats.

"Tot i que el nom de '... en videojocs' sona molt més atractiu per a algú que tot just surt de la secundària, també es podria haver dit 'en creació d’experiències lúdiques i interactives'"

Actualment, el sistema universitari català disposa de diferents programes orientats al desenvolupament de videojocs. En el cas dels graus, cal dir que obrir programes oficials no va ser trivial, ja que per a la seva aprovació es parteix de la premissa que cal que siguin generalistes. I convèncer que això aplicava va costar bastant, però al final, bé està el que bé acaba, i es va acceptar. Al cap i a la fi, només cal anar a la darrera versió del Libro Blanco del Desarrollo Español de Videojuego (DEV, 2023), Figura 56, per veure que a la indústria del videojoc s’identifiquen fins a 28 perfils laborals diferents (i el 29 és “Altres”).

I és que aquí hi ha un petit secret. Tot i que el nom de “... en videojocs” sona molt més atractiu per a algú que tot just surt de la secundària, també es podria haver dit “en creació d’experiències lúdiques i interactives”, entre altres possibilitats. Noti’s que ja ni tan sols he posat la paraula digital pel mig, expressament. I en aquest aspecte, intento alliçonar els estudiants: heu de tenir la ment oberta de cara a futures oportunitats, perquè vosaltres sabeu fer molt més que videojocs. Podeu entrar a altres mercats laborals on calgui un expert a crear experiències immersives i interactives, o amb un component motivacional. Un graduat en videojocs, tot i el nom del programa, no ha de ser algú que estigui limitat a només fer videojocs i res més.

Per exemple, i per anar a un cas extrem, des de ja fa un temps que algunes de les empreses de motors de creació de videojocs (Unity, Unreal) han entrat al camp de les simulacions industrials o en el desenvolupament d’interfícies de tota mena de maquinari. Fa quatre dies, a una fira, al costat de demostracions de videojocs, es mostrava un sistema de control d’un robot a una cel·la de fabricació, i un panell de control i navegació d’un cotxe. Al cap i a la fi, un videojoc es pot interpretar com una interfície per interactuar amb la simulació d’un entorn (en el cas d’un joc, fictici). Després, hi ha casos potser més propers, com les aplicacions de productivitat o salut (gamificació), o entorns d’aprenentatge (simuladors o jocs seriosos): mèdics, de conducció, etc. I qualsevol lloc on el disseny motivacional sigui important es beneficiarà de comptar amb un dissenyador de jocs.

"Va costar bastant convèncer que els programes oficials de videojocs eren generalistes i mereixien titulacions oficials"

Això no ho plantejo pas des d’una perspectiva anacrònica de “cerca’t una feina de debò” (ehem, ehem), alerta, sinó d’entendre que, independentment dels motius pels quals comences una carrera, és molt important tenir la ment oberta a totes les opcions, ja que, en altres camps que mai t’havies plantejat, potser trobes l’oportunitat d’usar les teves competències per afrontar reptes molt interessants. La vida dona moltes voltes i un mateix no s’ha d’autolimitar.

Va costar bastant convèncer que els programes oficials de videojocs eren generalistes i mereixien titulacions oficials. Ha arribat el moment que també s’ho creguin els estudiants, fent el salt també més enllà de la indústria de l’entreteniment.