Com apuntàvem a la primera part de l’article, l’impacte que les tecnologies de la IA tenen en els continguts protegits per drets d’autor no només es produeix en la fase d’entrenament o aprenentatge, sinó que les anomenades eines generatives mereixen un debat a banda. Es caracteritzen per ser capaces de generar continguts (que no dades o prediccions o estimacions) a partir d’altres dades i continguts existents. Mitjançant l’ús d’algoritmes i les anomenades xarxes neuronals (tecnologies que s’inspiren en el funcionament del cervell humà) aprenen a partir de textos, imatges, músiques, obres audiovisuals existents i, un cop fet aquest aprenentatge, són capaces de generar (podem dir crear?) nous continguts.

Des del punt de vista dels drets d’autor, la pregunta principal és si poden ser protegits per les actuals normes sobre drets d’autor. O dit d’una altra manera, si poden considerar-se creacions originals en el sentit que estableixen les lleis de propietat intel·lectual actuals. Centrant-nos en el marc legal europeu i estatal, la doctrina no és equànime al respecte. La Llei de Propietat Intel·lectual espanyola, com moltes europees, considera que l’objecte de protecció del dret d’autor són les obres originals creades per l’intel·lecte humà. A partir d’aquesta definició, sembla fàcil descartar els continguts generats per IA amb l’argument que són creats per una màquina.

Sempre es pot contraargumentar que la màquina ha generat aquell contingut concret perquè algú l’ha programat per fer això (l’autor del contingut generat per aquestes tecnologies d’IA i els responsables de la creació del programa informàtic?) o bé que ha estat el resultat de les interaccions, ordres i peticions —els anomenats prompts— que ha introduït l’usuari.

“Si decidim que el material que genera la IA no pot estar protegit pels drets d’autor, obrim automàticament la porta a inundar el mercat de continguts lliures que poden competir amb els creats per éssers humans i que sí que tenen protecció” 

En tot cas, decantar-se per una solució o una altra té conseqüències clares en el mercat. Si decidim que no poden ser protegits, automàticament obrim la porta a inundar-lo de continguts lliures que poden competir amb els protegits creats per éssers humans (traductors i il·lustradors són dos dels col·lectius que poden donar fe de l’efecte substitutiu que tenen aquests continguts amb relació a les seves creacions). Si, al contrari, busquem una fórmula que els permeti gaudir de la protecció del dret d’autor podem acabar atribuint els seus beneficis a les empreses que han creat aquestes tecnologies (Meta, Microsoft, Google i similars), amb la paradoxa de resultar beneficiats justament aquells que tenen una tendència endèmica en negar els drets d’autor de les obres alienes.

Un altre problema afecta el sector dels artistes (actors, actors de doblatge, músics) són els programes que tenen la capacitat de simular l’aspecte, la veu i la imatge de persones reals. Aquestes tecnologies han avançat prou per a poder simular la imatge física —i fins i tot la veu d’una persona— i substituir-la sense que, necessàriament, l’usuari sigui conscient que no està veient o sentint a la persona que creu que veu o escolta. El cas de la cançó falsament atribuïda a Drake i The Weekend, per exemple, va ser un èxit de reproduccions en plataformes de música online. 

Això es veu agreujat per certes pràctiques contractuals que es donen dins del sector audiovisual i musical, on els artistes es veuen forçats —via els contractes que signen amb les productores— a cedir sense cap mena de limitació els seus drets d’imatges, incloses les seves dades biomètriques i de veu per permetre generar, sense límit temporal, futures simulacions en altres produccions. Hi ha actors que clarament rebutgen aquest tipus de clàusules, però, com acostuma a passar, no tots estan en posició de negar-se a aquestes pressions.

“Els impactes negatius d’aquestes tecnologies, que n’hi ha, seran imparables. Penso en els programes de traducció automàtica de textos i la seva afectació al sector dels traductors professionals, o com els advocats, periodistes i formadors viuen amb angoixa l’evolució d’aquestes eines” 

La proposta de Reglament d’IA aprovada pel Consell Europeu aborda aquesta problemàtica des del punt de vista de les anomenades fake news, és a dir, la possibilitat d’induir a error o confusió als usuaris a partir de la manipulació d’imatges, so i vídeos. Textualment, el document parla que “els usuaris d’un sistema d’IA que generi o manipuli contingut d’imatge, so o vídeo que s’assembli notablement a persones, objectes, llocs o d’altres entitats o successos existents i que pugui induir erròniament a una persona a pensar que són autèntics o verídics (ultrafalsificació), faran públic que el contingut ha sigut generat de forma artificial o manipulat”.

Com veiem, l’obligació es focalitza en el resultat, però no pas en el consentiment que haurien de donar les persones afectades per aquesta manipulació o generació. Considero que per aquest tema, els artistes de la interpretació hauran de fer servir també totes les eines que la regulació de la Llei Orgánica 1/1982 de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge posa al seu abast, a banda d’organitzar-se per aconseguir una regulació contractual de la seva activitat justa i equilibrada.

Com a conclusió, podem afirmar que les tecnologies de IA han vingut per trasbalsar el ja per si convuls món de la creació i la interpretació. Els impactes negatius, que n’hi ha, considero que seran imparables. Penso, per exemple, en els programes de traducció automàtica de textos i la seva afectació al sector dels traductors professionals. O en com els advocats, periodistes i fins i tot formadors viuen amb certa angoixa l’evolució d’aquestes tecnologies en els seus respectius camps professionals. Aquests impactes es poden mitigar reforçant —o simplement exigint— el compliment dels marcs legals que ja tenim. La protecció de les obres i prestacions protegides per drets d’autor o de la imatge i veu dels intèrprets no pot quedar en un segon pla, sacrificada davant el temple de l’evolució tecnològica.

Vull continuar pensant que davant les màquines, les persones i la intel·ligència humana encara tenim marge per continuar marcant una diferència. En tot cas, i com sempre, el temps ho dirà.