Advocada i docent especialitzada en drets d’autor
La IA i els drets d’autor: temps d’incertesa per als creadors i els intèrprets (1)
"S'arriba tard per exigir que autors i artistes decideixin si volen que els seus continguts s'usin per alimentar la IA"
De què parlem, quan parlem d’intel·ligència artificial? Una definició entenedora la podem trobar a la proposta de Reglament d’IA aprovada pel Parlament i la Comissió Europea a principis de desembre: “Sistema concebut per a funcionar amb elements d’autonomia que, a partir de dades i informació generades per màquines o éssers humans, infereix la manera d’assolir una sèrie d’objectius —valent-se d’estratègies d’aprenentatge automàtic o basades en la lògica i el coneixement— i produeix informació de sortida generada pel sistema com ara continguts, prediccions, recomanacions o decisions que influeixen als entorns amb els quals interactua el sistema d’IA”.
Dins el món dels drets d’autor, les opinions sobre com la intel·ligència artificial pot afectar a la creació no són gaire optimistes. En part, per la tendència que tenim els humans de viure qualsevol canvi disruptiu amb desconfiança i amb una certa actitud negativa. Però és veritat que l’impacte i les implicacions que té en el món de la creació i la interpretació són molt evidents, i no sempre positives, sobretot en dos moments clau.
El primer és la fase d’alimentació. La majoria dels sistemes d’IA necessiten fer un aprenentatge per tal de poder, posteriorment, extreure patrons, deduccions, solucions o, fins i tot, generar continguts. Alimentar vol dir proveir-lo de dades i continguts gràcies als quals aprenen i afinen el seu funcionament. Les dades no estan protegides per drets d’autor perquè no són creacions, sinó simple informació descoberta o constatada. Per exemple, un programa que pugui predir l’evolució de les temperatures a la Terra es nodrirà de dades climàtiques com les temperatures màximes i mínimes dels darrers 50 anys, els nivells de pluviometria…
Hi ha moltes altres ocasions, en canvi, en les quals la IA s’entrena a partir de continguts (textos, pintures i fotografies, peces musicals o pel·lícules) dels quals després s’extreuen dades, patrons o estils. En aquests casos, els continguts poden estar protegits i els beneficiaris d’aquests drets (autors, pintors, actors, cantants, etc.) poden denunciar un ús no autoritzat de les seves obres i prestacions.
“Alguns hem trigat 20 anys a ser conscients que darrere la filantropia desmesurada de Google hi havia una forma de començar a nodrir els seus sistemes d’IA amb milers d’obres de text”
Els marcs legals en matèria de drets d’autor (tant a la UE com en l'àmbit internacional) reconeixen com a dret bàsic dels autors i artistes el fet d’autoritzar o prohibir la còpia de les seves obres. Sembla evident que quan aquests continguts es fan servir per alimentar sistemes de IA, pel cap baix se n’està fent una còpia que, en rigor, hauria de ser autoritzada pels titulars dels drets.
Ara bé, el tema no és tan senzill. Per començar, s’arriba tard a l’hora d’exigir que els autors i artistes puguin decidir si volen que els seus continguts es facin servir per alimentar la IA. Per citar un exemple, Google Print (posteriorment Google Book Search) va iniciar-se 2003. Alguns hem trigat 20 anys a ser conscients que darrere de la filantropia desmesurada de Google i el seu interès per assegurar l’accés universal al coneixement, en realitat hi havia una forma de començar a alimentar als seus sistemes d’IA amb milers i milers d’obres de text.
En altres ocasions, els hem nodrit nosaltres, com usuaris, cada cop que hem fet servir Google Translate i l’hem ensenyat a ser millor. O quan el 2019, l’aparició del programa FaceApp va generar que milers de persones l’usessin per veure quin aspecte tindrien en envellir, engreixant el sistema amb multitud de fotografies que han ajudat a desenvolupar els sistemes d’IA que fan servir dades biomètriques. Davant aquesta realitat, quan ara els titulars de drets exigeixen que no usin els seus continguts sense consentiment, molts argumenten allò que “és impossible posar tanques al camp” perquè, òbviament, molta feina ja està feta.
Però també hi ha altres aspectes confusos, on neix la incertesa sobre si cal aquest consentiment i, en tot cas, com fer-lo efectiu. Hi ha dubtes respecte a quin tipus de tractament reben els continguts protegits, i, fins i tot, com identificar-los. La falta de transparència no facilita als titulars dels drets d’autor identificar què es fa exactament amb les seves obres. Se’n fan còpies? La còpia és permanent? És efímera?
La importància que té per als diferents estats el desenvolupament d’aquestes tecnologies pot jugar en contra dels interessos dels autors i artistes. Un exemple el tenim en la proposta de Reglament de IA aprovat pel Parlament i el Consell: tot i l’extensió del document —més de 200 pàgines— no hi ha cap referència a la possible afectació en matèria de drets d’autor i només parla de dades per identificar els inputs, i els continguts resultants els cataloga com a outputs. A més, deixa fora de l’àmbit d’aplicació qualsevol activitat de recerca i desenvolupament relativa als sistemes de IA, cosa que significa bandejar les obligacions de transparència que han de tenir els desenvolupadors a l’hora de comunicar quin tipus de continguts han fet servir per entrenar els sistemes.
“La falta de transparència no facilita als titulars dels drets identificar què es fa exactament amb les seves obres. Se’n fan còpies? La còpia és permanent? És efímera?”
El document ha decidit centrar els seus esforços a protegir els interessos de la ciutadania davant de pràctiques com l’ús de programes de IA que fan servir tècniques subliminars per condicionar comportament de les persones i davant els anomenats sistemes de IA d’alt risc: identificació biomètrica de persones, programes de selecció de personal o d’avaluació del risc que té un subjecte de cometre una infracció legal o reincidir en la seva comissió. Tot molt Minority report, per cert…
Fora de la UE, a països com els EUA també existeix el debat i alguns titulars de drets han arribat a interposar demandes. George R. R. Martin i John Grisham l’han presentada contra Open AI, responsable, entre altres programes, del conegut ChatGPT. També l’agència Getty Images ha demandat, al Regne Unit, els responsables de Stable Diffusion, un programa que genera imatges a partir de les instruccions que donen els usuaris de l’eina.
Haurem de veure quines són les decisions judicials que emeten els tribunals nord-americans i quina interpretació fan aquest cop de la doctrina del fair use, pròpia del seu sistema de copyright. I tot això sense oblidar que en el seu moment, quan l'Authors Guild i l’Association of American Publishers van demandar Google pel projecte Google Book Search, els tribunals van considerar que l’escaneig indiscriminat d’obres text contingudes en biblioteques estatunidenques que va dur a terme Google encaixava perfectament amb aquesta doctrina i no es podia considerar que hi hagués infracció dels drets dels autors ni dels editors, tenint en compte l’ús transformatiu que Google va fer de les obres i els consegüents beneficis per a la societat.