Tot i que amb l’arribada de ChatGPT molta gent pot pensar que la intel·ligència artificial és una tecnologia nova, ens podem remuntar als anys 50 del segle passat per trobar les primeres referències de màquines que simulaven els aspectes de la intel·ligència humana. En aquella època es van establir les primeres xarxes neuronals. Semblava que el desenvolupament seria molt ràpid, però als 70 va haver-hi una frenada causada per les dificultats tècniques i la necessitat d’un finançament elevat. Com ha passat amb moltes altres tecnologies, l’evolució va continuar anys més tard, però va ser a partir del 2010 on el salt en la potència de càlcul ens va portar al Deep Learning.

Entremig, l’any 1997, la supercomputadora d’IBM Deep Blue va vèncer l’escaquista rus Gary Kasparov. De fet, no va ser cap sorpresa; era previsible que tard o d’hora una màquina acabés guanyant un humà als escacs, ja que es tractava de tenir prou força bruta — de potència de càlcul — per poder preveure totes les combinacions possibles i seleccionar la millor en cada jugada.

En canvi, no es pensava el mateix d’un joc anomenat Go. Un tauler de 19x19 amb possibilitats quasi infinites de situar les fitxes feia que la força bruta no fos efectiva a l'hora de guanyar una partida a un professional de Go. Els grans jugadors diuen que posen les fitxes per intuïció. Per tant, el gran repte era desenvolupar una màquina que pogués tenir (o simular) la intuïció humana, cosa que semblava impossible. Segurament us ve al cap aquell mantra que diu que les màquines mai no podran substituir la creativitat o la intuïció humanes…

I un bon dia va aparèixer AlphaGo, la màquina que l’any 2016 va aconseguir guanyar al millor professional del Go del moment. A diferència de Deep Blue, va fer servir xarxes neuronals artificials i moltíssima informació per al seu aprenentatge. I aquí és on rau la diferència entre el processament de dades i la IA. Podríem dir que AlphaGo havia assolit la fita que una màquina tingués intuïció.

L’aparició de ChatGPT ara fa un any ha posat la IA a l’abast de tothom i ha obert molts debats ben legítims. Un d’ells parla sobre la validesa o l’autoria dels continguts generats per la IA. No és la idea d’aquest article centrar-se sobre aquest punt, tot i que l'anomenat prompt (les preguntes que fem a la màquina) té una gran influència sobre les sortides generades per la IA, com també la tenen la gran quantitat de dades que s’han fet servir per al seu aprenentatge previ.

“Si la IA dona respostes a partir de continguts previs que han alimentat el ‘software’, una traçabilitat mitjançant el ‘blockchain’ garantiria la seguretat i immutabilitat de les dades prèvies i de les sortides generades”

Per tant, semblaria lògic pensar que si la IA dona respostes a partir de continguts previs que han alimentat el software, una traçabilitat d’aquests continguts, així com la identificació d’haver rebut suport de la IA, seria positiu. I en la traçabilitat és on la blockchain podria aportar gran valor, ja que garantiria la seguretat i immutabilitat en les dades prèvies, però també en les sortides generades.

Així mateix, s’imposa fer una breu reflexió sobre la identitat. Ja tenim bots que pensen i parlen com humans i tenim avatars hiperrealistes. És qüestió de temps (crec que poc) que arribi el moment en què no podrem diferenciar si parlem amb un humà o amb una màquina, si més no, en el món virtual. I l’avatar, a més, jugarà amb moltíssim avantatge: coneixerà les nostres dades públiques (i no tan públiques) com són les aficions, la manera de relacionar-nos, com ens expressem, els continguts que ens generen més atenció, les tonalitats i cadències de veu, etcètera. Si a això hi sumem la creativitat i l’emoció virtual generada per la IA (sí, emoció virtual, però amb gran impacte sobre els nostres sentiments), serà molt difícil prendre decisions “lliurement”, o almenys tal com les preníem fins ara.

Per tot això, una identitat digital proveïda per blockchain ens podria ajudar a resoldre un problema que, si no se soluciona d’alguna manera, podria portar a la persecució dels serveis d’IA. L’ús de la tecnologia de la cadena de blocs en la intel·ligència artificial pot obrir noves oportunitats per a millorar la confiança i la credibilitat de la informació que consumim (recordeu: blockchain = confiança). La identitat i la procedència del coneixement és una preocupació que no podem ignorar, i la blockchain pot proporcionar la transparència que necessitem.

Tot i els desafiaments tècnics que implica, la fusió d'aquestes dues tecnologies té el potencial de transformar la nostra relació amb la intel·ligència artificial, i convertir-la en una eina encara més útil i potent. Estem a les portes d'una nova era d'IA més fiable i transparent, i depèn de nosaltres abraçar aquesta oportunitat. Al CBCat ja hi estem treballant.