Aquest és un dels millors consells empresarials que he sentit mai, i el vaig escoltar fa deu anys de Stan Lee, autor de Spider-Man, entre d'altres, en un vídeo on parla de quan algú t'envia a fer-te fotre i tu t'ho prens com una maledicció, en lloc de considerar-ho una benedicció.

Tothom parla de recessió ara, igual com ho feien durant la pandèmia. El cert, però, és que la pandèmia va venir seguida d'un període de bonança per a gran part dels sectors econòmics, malgrat que els mitjans i governs seguien parlant-nos de crisi per a justificar decisions que s'han demostrat inútils, en el millor dels casos. De fet, fa dos anys el xoc logístic havia d'acabar (suposadament) amb el comerç electrònic i les cadenes de subministrament; fa només un any tot apuntava que Europa no disposaria de gas i passaria un hivern cru (algú recorda els vídeos de propaganda russa sobre una llar alemanya celebrant Nadal sense calefacció?), i no fa ni sis mesos que la inflació es disparava i tothom parlava de la possibilitat real d'hiperinflació o de deflació.

No nego la problemàtica econòmica i, de fet, totes aquestes situacions, unides a una transició energètica urgent i l'elevadíssim deute públic al qual els diferents governs ens han dut, pot conduir-nos a una greu recessió (si no depressió). Tot i això, sembla que alguns han preferit mirar les dades com si fossin inevitables, en lloc de posar-se a treballar en el futur (llegeixi's ‘transició energètica’ a Catalunya, per exemple).

"En el passat, cada fase de bonança ha vingut seguit d'una recessió, però mai havíem viscut una pandèmia ni un període tant volàtil com profitós per a molts negocis"

Unes clientes meves, de la indústria alimentària, em van demanar fa uns dies si creia que l'hoteleria patiria tant com diuen passades les vacances d'estiu. Si bé no tinc una bola de vidre per a saber-ho, sí que vaig ensenyar-los el vídeo de Stan Lee i els hi vaig preguntar per què donaven per fet que això seria dolent. "Home, Oriol, si els restaurants no reben comensals, qui ens comprarà a nosaltres?" Elles tenen tres tipus de clients: hoteleria, supermercats i client final. "Voleu dir que si la gent no va als restaurants, deixarà de dinar i sopar a casa, també?"

En el passat, cada període de bonança ha vingut seguit d'una recessió o depressió, però mai havíem viscut una pandèmia ni un període tant volàtil com profitós per a molts negocis. Alemanya ha entrat en recessió fa unes setmanes, però veient com s'ha comportat l'economia en els darrers temps, no crec que duri gaire, perquè seguim immersos en un canvi a què no totes les empreses ni sectors sabran acomodar-se. Aquelles que ho facin, però, en sortiran enfortides.

Les paraules de Stan Lee em van commoure fa una dècada, i encara em mouen a pensar que, si és possible que entrem en recessió, no hem de refiar-nos de tot el que sentim i llegim sense passar-ho pel nostre propi sentit aràcnid. Aquell sentit que ens ajuda a passar pel filtre de les dades reals i ens du a veure canvis que sí que poden afectar el futur i sobre els que tenim coses a dir i fer.

“És cert que alguns negocis han tancat, però molts ho haguessin fet en cinc o deu anys perquè no afegien valor a la societat i es mantenien gràcies a una inèrcia de deute i un tipus d'interès massa baix”

Alguns dels factors que poden provocar aquests canvis són: les baixes voluntàries de treballadors que volen créixer; les forces de treball híbrides (presencials i en remot); el rol de la intel·ligència artificial, tant en positiu com negatiu; la gestió de diners, inversions i actius i, finalment, la formulació i implementació d'estratègies pragmàtiques i flexibles.

És cert que alguns negocis han tancat, però molts d'ells ho haguessin fet en cinc o deu anys perquè no afegien valor a la societat, i es mantenien gràcies a una inèrcia de deute, amb tipus d'interès massa baixos. Ara, gràcies a la pandèmia i als alts tipus d'interès, tenim empreses més sòlides financerament i estratègica, ja que han vist la importància d'afegir valor als seus clients i el seu entorn, calculant el retorn de tot allò que fan i no deixant-se endur pel crèdit fàcil.

"Només puc aconsellar-te una cosa: observa atentament la teva situació empresarial i no et deixis endur pel que diuen els mitjans, ni els altres... ni tan sols jo"

Podem veure, per exemple, la baixa afluència de pimes en els fons Next Generation com quelcom dolent, però també com un símptoma de llibertat que les anima a fer certes inversions, amb ajut públic o sense; no pas com les grans corporacions que viuen del diari oficial de torn. Un altre exemple és el de l'equip directiu d'una empresa de construcció industrial, de més de 200 milions d’euros de facturació, que fa uns dies introduïa la sostenibilitat com un dels valors a treballar per a convertir-se en referents europeus en el sector. No van parlar de subvencions ni ajuts, sinó d'estratègia, cultura empresarial i medi ambient, buscant la rendibilitat a través del valor afegit i evitant el que jo en dic la burocràcia de l'ajut.

Donar les coses per fetes és pensar que no tenim lliure albir, i que allò que manen els governs o diuen els mitjans passa per sobre, fins i tot, de la realitat que veiem en els nostres equips, estats financers i clients. I, davant d'això, només puc aconsellar-te una cosa: observa atentament la teva situació i no et deixis endur pel que diuen els altres, ni tan sols jo.

Estàs llest per a gestionar proactivament aquesta situació amb el teu equip i els teus clients?