El grup mediàtic Reach, editor dels tabloides Daily Mirror i Express al Regne Unit, s'ha queixat pels canvis a la política de Facebook de prioritzar el vídeo i ha culpat els nord-americans de la caiguda de més del 14% de les seves vendes digitals. Al mateix temps, els llibreters s'alegren que enguany per Sant Jordi no hagi plogut com va passar l'any passat, fet que ha dut a unes molt bones xifres de vendes. Per últim, una petita empresa tarragonina amb qui parlava fa uns dies, que fabrica productes per a alguns grans supermercats, s'ha vist collada per alguns clients que saben que depenen d'ella. Aquests són exemples de com la llibertat, o millor dit, la manca de llibertat, pot dur una empresa a patir resultats no desitjats derivats de causes on no té res a dir, sigui el temps, siguin les normes d'un supermercat o una nova estratègia de foment de certs continguts.

Facebook influeix sobre els resultats del grup Reach, igual com ho fan Google, Twitter o Instagram, entre d'altres. El temps influeix en les vendes d'un sector que depèn en excés d'un sol dia de vendes. I la petita empresa tarragonina depèn dels algoritmes i plantilles d'uns clients molt més grans. Davant d'això, el millor seria que l'estratègia de vendes de Reach no depengués en excés de què es comparteix a Facebook, sinó de les entrades orgàniques al seu web ("si no és el teu domini no és el teu contingut", que diu Naval); que els llibreters apostessin per crear lectors (que són els que compren tot l'any); i que l'empresa tarragonina tingués una marca o un canal de venda propi.

"El millor seria que l'estratègia de vendes de Reach no depengués en excés de què es comparteix a Facebook, sinó de les entrades orgàniques al seu web"

Un darrer exemple. Els meus avis, quan els seus veïns a Barcelona venien les seves modestes cases per comprar-se un pis, que feia més modern i de més nivell social, van optar per mantenir la seva caseta al barri del Congrés de Barcelona. Tothom els criticava i els deia que s'equivocaven, però els meus avis no volien dependre de ningú, i menys d'una comunitat de propietaris on no pots triar els socis. Els va sortir més car d'inici (no van guanyar diners amb la venda del terreny, com els seus veïns), però amb els anys, van poder gaudir d'una vida tranquil·la i sense sobresalts derivats d'uns nous veïns sorollosos, un desacord en la rehabilitació d'una façana o les hores de més que fa el servei de neteja del bloc. Van triar llibertat i aquesta els va donar seguretat.

El nostre negoci té molts motors que el fan funcionar i és normal que alguns d'ells no depenguin de nosaltres directament. Per exemple, el programa de gestió que fem servir (a no ser que sigui la teva activitat) serà quelcom que contractarem a algú altre, i per això mirarem de triar un proveïdor que ens doni garanties de continuïtat i de sortida (en cas de voler marxar). En canvi, que un factor tan estratègic com la innovació i la tria de quins productes o serveis oferim recaigui sobre les peticions dels clients, pot dur-nos a quedar-nos enrere i atendre necessitats passades en lloc de mirar necessitats futures. Com deia Henry Ford, "si haguéssim demanat a la gent què volia, ens haurien dit cavalls més ràpids." Un altre cas és el dels assessors fiscals que simplement gestionen impostos i comptabilitat estaran sempre subjectes a les decisions de l'administració pública. Mentre que aquells que creen serveis lliures de normativa (assessorament econòmic i financer, com a possible situació) poden ajudar més els seus clients i aconseguir millors resultats per a ells mateixos.

"Que un factor tan estratègic com la innovació i la tria de quins productes o serveis oferim recaigui sobre les peticions dels clients, pot dur-nos a quedar-nos enrere"

A la petita empresa tarragonina, els vaig preguntar si no seria millor tenir una marca pròpia del seu producte perquè que poguessin distribuir a banda dels seus clients i que, en un moment donat, els donés una posició de més força davant dels supermercats. Amb els anys, podrien guanyar visibilitat i serien els mateixos supermercats qui els trucarien per vendre els seus productes. Requeriria una forta inversió, molta paciència i els maldecaps derivats de controlar el teu propi destí, però aportaria llibertat i estabilitat al negoci, ja que el faria dependre més de les seves pròpies decisions i menys de les dels altres. S'ho van mirar amb bons ulls i ara mateix hi estan treballant. No sabem si ho farem o no, però els ha canviat la cara i ara treballen amb quelcom que controlen i que saben que depèn només d'ells.

I tu, quins són els factors del teu negoci que només depenen de tu i quins no? En quin grau? Com t'assegures que no afecti la teva estratègia?