Totes les institucions que en aquests temps parlen de responsabilitat social i mediambiental fixen els seus objectius en línies que es poden encabir en algun dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Aquests són uns objectius aprovats pel l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 2015 i configuren l'Agenda de Desenvolupament Sostenible Mundial que posa la mirada en l'any 2030, i contemplen cinc esferes d'actuació: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances. Els 17 ODS aborden específicament reptes globals com la pobresa, el canvi climàtic, l'educació, la salut o ciutats sostenibles.

L'ODS 5 és el d'igualtat de gènere, i diu literalment: "Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar a les nenes i dones". Aquest ODS té uns objectius específics detallats que parlen d'eliminar totes les formes de violència, discriminació i explotació, reconèixer la cura i treball domèstic no remunerat, assegurar l'accés a la salut i drets en matèria sexual i reproductiva, i assegurar la participació i la igualtat d'oportunitats de lideratge en tots els àmbits, però és ben cert que de vegades resulta complicat visualitzar què podem fer específicament per aconseguir-los. És una tasca que requereix una anàlisi detallada del comportament de la nostra societat.

A la indústria tecnològica la representació de les dones és baixa. Segons l'INE, les dones que treballen a sectors d'alta i mitja alta tecnologia són el 26% de la massa laboral. D'aquestes, només un 4% són CEO, segons el Libro Blanco de la Mujeres, Ministerio de Economía y Empresa.

"Hem de generar rols a seguir per nenes i dones normalitzant per a tots els gèneres la seva participació en la societat i l'economia"

Tot sovint em pregunten als mitjans, o alguns companys i companyes: "I com ho fem per aconseguir que hi hagi més dones a la indústria tecnològica?" Als apartats finals de l'ODS 5 tenim pistes del que cal fer. Es parla d'emprendre reformes que atorguin a les dones igualtat de drets als recursos econòmics; millorar l'ús de la tecnologia instrumental, en particular la tecnologia de la informació i les comunicacions per promoure l'empoderament de les dones; i aprovar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per promoure la igualtat de gènere i l'empoderament de totes les dones i les nenes i a tots els nivells.

Comencem per canviar algunes d'aquestes coses. Podem parlar de la necessitat dels plans d'igualtat regulats pels governs per la transparència retributiva i la participació de les dones; de la conveniència de fer accions de conscienciació, com ara sessions on descobrir els nostres propis biaixos envers la igualtat i la diversitat; de la idoneïtat de donar visibilitat a les dones per tal de deixar de considerar-les invisibles a la indústria; i alhora generar rols a seguir per nenes i dones normalitzant per a tots els gèneres la seva participació en la societat i l'economia.

"Cal que siguem crítics amb els costums adquirits, i siguem promotors de l'empoderament de les dones, no pas en detriment dels homes"

Però, al final, tot això és un munt d'accions, de bones intencions, que és necessari que ens prenguem individualment més seriosament. És necessari que tots i totes, prenguem consciència de la injustícia de la desigualtat, i de la riquesa de la igualtat i la diversitat, i des de la nostra posició, sigui quina sigui, actuem amb sensibilitat envers la participació de les dones a tots els àmbits de la societat. Cal que siguem crítics amb els costums adquirits, i siguem promotors de l'empoderament de les dones, no pas en detriment dels homes, més aviat en la recerca d'una situació de paritat enriquidora.