La fabricació digital és l’ús de programes de disseny assistit per ordinador (CAD per les sigles en anglès) per tallar, imprimir o laserar amb l’objectiu de crear quelcom a través de manufactura additiva i subtractiva. Les màquines més emprades per dur a terme aquestes tasques són les talladores làser, les impressores 3D i els controls numèrics per ordinador (CNC), que es troben a petita escala en workshops, espais maker i fab labs (laboratoris de fabricació). En l’actualitat, la fabricació o modelatge digital és coneguda especialment en l’àmbit de l’arquitectura, on hi ha oportunitats per explotar com els mètodes de prototipat ràpid, les noves formes i la integritat estructural.

Aquesta tècnica es troba en constant reinvenció, amb la finalitat d’avançar cap a dissenys més conscients i sostenibles. Tothom pot accedir a la fabricació digital de manera global i digital, a través d’una gran varietat de pàgines web que recullen dissenys de codi obert que qualsevol persona pot descarregar i fabricar. Un exemple ben conegut és Open Desk, una “plataforma global per a la fabricació local” que conté dissenys open-source que es poden tallar amb màquines CNC. També existeixen portals com Wikifactory, una plataforma social que agrupa projectes de tota mena, des de màquines CNC DIY (Do it Yourself, “fes-t’ho tu mateix”) fins a Farmbots.

"Tothom pot accedir a la fabricació digital de manera global i digital, a través d’una gran varietat de pàgines web que recullen dissenys de codi obert que qualsevol persona pot descarregar i fabricar"

Així doncs, les possibilitats de la fabricació digital són àmplies: des del potencial econòmic que suposa per als fabricants de productes a petita escala, fins a l’opció de personalitzar productes i avançar cap a un model de producció i consum urbà més sostenible i accessible per a un rang molt més gran de persones. Això és possible gràcies a la creació de mòduls de mida reduïda, dissenyats amb una sèrie d’unitats estandarditzades que faciliten l’assemblatge, col·locació, ús i reparació de les peces. També permeten maximitzar la producció i eliminen la necessitat de produir totes les peces a la vegada, ja que com són elements independents, es poden fabricar i instal·lar més endavant.

Prototipatge, reparació i personalització

Un dels usos més característics de la fabricació digital és la creació de testos de prototipatge ràpid i models de prova de dissenys definitius. Això permet aplicar canvis durant el mateix procés de disseny, sense haver d’esperar al final de tot, la qual cosa ajuda a estalviar excessos de residus i assegura una major qualitat del producte, derivada de la posada a prova constant durant la fase de prototipat. El testatge de productes redueix el marge d’error i, per tant, també millora la seva funcionalitat final.

No només això, sinó que també crea un espai on pensar com imaginem realment el nostre propi producte, tant el seu aspecte com el seu tacte o el seu funcionament. Per exemple, quan dissenyes una cuina a partir de mòduls, pots imprimir elements addicionals en 3D o tallar-ne els excedents perquè compleixi les teves necessitats.

"La fabricació digital no tan sols canvia la manera com els productes es dissenyen i es fabriquen, sinó que també allarga la vida útil d’articles que en altres condicions acabarien a la paperera"

La fabricació digital no tan sols canvia la manera com els productes es dissenyen i es fabriquen, sinó que també allarga la vida útil d’articles que en altres condicions acabarien a la paperera. Gràcies al seu ús, es poden reparar productes amb potes, nanses, ganxos o juntes impreses en 3D. A més a més, possibilita nous mètodes de disseny que fan servir menys materials i produeixen menys residus, de manera que també són més rendibles, com és el cas de les juntes que encaixen dos elements a través de la pressió, sense la necessitat de fer servir cola.

Finalment, aquestes tècniques també es poden automatitzar parcialment, la qual cosa estalvia temps als treballadors. De fet, els allibera de tasques repetitives i que suposen un alt esforç físic, la qual cosa obre un nou món de possibilitats quant al desenvolupament de dissenys, l’aprenentatge de noves habilitats o les iteracions de productes.

Un moviment global

La Fab City Global Initiative va néixer el 2014 quan l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va signar un acord que prometia que les ciutats produirien tot allò que consumien. Això vol dir que la informació (els àtoms) es mourien de manera global, però els productes es mantindrien en l’entorn local. La fabricació digital és, per tant, inherent a aquest moviment: la voluntat de crear espais i necessitats per als productors locals en comptes de produir en massa, la qual cosa els atorga un major control sobre el procés de producció. Els fab labs proveeixen una infraestructura distribuïda per a la innovació, de manera que no només tenen accés a les màquines, sinó que també poden formar part d’una xarxa plena de recursos de coneixement per inspirar-se i formar-se.

La clau de tot això és l’escalabilitat del mètode en qüestió, basada en la consistència dels programes CAD i de les màquines CAM, que permet la transferència de coneixement entre diferents llocs. Això vol dir que, si estiguessis treballant en un fab lab a Xile i volguessis traslladar-te a un fab lab de Madrid, t’adaptaries ràpidament a les màquines i al nou entorn.

"Quan es considera el futur de les ciutats, es tracta d’una eina important que necessitarem per transformar la manera com produïm i consumim"

En definitiva, la fabricació digital ja ha demostrat l’enorme potencial per la fabricació en un món que té potencial per molt més. La combinació d’una manufactura física i digital amb plataformes en línia i de codi obert suposa que tothom pot fabricar (pràcticament) qualsevol cosa des de qualsevol lloc. Quan es considera el futur de les ciutats, es tracta d’una eina important que necessitarem per transformar la manera com produïm i consumim. Ja sabem que l’actual model lineal és intrínsecament insostenible, i tenim les eines per canviar-lo. L’únic que ens falta és un gir col·lectiu de comportament per començar a fer servir les eines de proximitat per fabricar.