El passat dia 27 d'abril Meta presentava els primers resultats després que tres mesos abans hagués patit la pèrdua de valor en borsa més important de la història en un sol dia (230.000 milions de dòlars). L'acció va remuntar un 17% en un sol dia i, en particular, Zuckerberg parlava de la realitat del seu metavers: "Seran uns excitants 2030". Però ara el CEO de Meta ha rebaixat les expectatives de què el 2025 ja tindríem un metavers a l'abast de tothom. Després del hype, ha vingut la realitat: la tecnologia.

“Després del ‘hype’ del metavers, ha vingut la realitat: la tecnologia”

Ens trobem davant la revolució més important de les comunicacions humanes des de la invenció d'Internet, però en un escenari contrari al qual teníem quan va venir Internet. Als anys 90, amb la seva aparició, la tecnologia oferia unes capacitats i oportunitats que no van ser aprofitades fins als 2000, amb el boom de la primera onada punt com, on es va experimentar i descobrir els models de negoci viables amb la nova tecnologia. Vam descobrir els ecommerce, la publicitat, els models SaaS (Software as a Service), els models freemium (gratuït i pagament per funcionalitats avançades), els cupons de descompte ... La tecnologia habilitava i els models van venir després.

Ens trobem ara en una situació inversa. La ment humana imagina nous escenaris que la tecnologia encara no està preparada per oferir. Com bé explica Nacho Rosés i Borja Rius de Matteria en una infografia, estem en una etapa de modelació accelerada on s'ideen models de negoci que encara no poden funcionar: "Però serem els primers a ser-hi". I més en clau publicitària que d'expectatives reals d'ingressos.

Qui hagi tingut ocasió de connectar-se als metaversos actuals coincidirà que l'experiència no és satisfactòria: entorn gràfic molt poc realista, personatges "de dibuixos animats", poca resolució, ulls que es cansen després de pocs minuts amb les ulleres... i per això Zuckerberg s'adona que ha de posposar els enormes cashflows futurs que espera de la invenció. Necessitem perifèrics que ofereixin una experiència positiva: ulleres de resolució analògica (40K) i que no cansin els ulls, latències de 5G i 6G, connectivitat individual de gigabit o maquinària d'última generació disponibles a escala d'usuari. I aquest escenari és el que ens hem adonat que no arribarà fins al 2030.

"Ens trobem davant la revolució més important de les comunicacions humanes des de la invenció d'Internet, però en un escenari contrari al qual teníem quan va venir Internet"

Haurem de posposar el somni de córrer al costat d'Alexia o Messi, demanant-los la pilota en algun dels seus partits, uns anys més.