Amb la covid-19, les entitats socials han hagut de donar una resposta molt ràpida i efectiva a milers de persones en situació de vulnerabilitat, colpejades pels greus efectes d’una crisi social que s’ha acarnissat especialment amb qui tenia dificultats abans de la pandèmia. En aquesta resposta, la digitalització ha tingut un paper important perquè les organitzacions han hagut d’adaptar forçosament els seus serveis i suports a la no presencialitat i destinar recursos per proveir-se de l’equipament i el programari adequat per fer una atenció telemàtica. Els esforços han anat des de la garantia de necessitats tan bàsiques, com l’alimentació i l’habitatge, fins a l’acompanyament psicoemocional a col·lectius com la infància, les dones monoparentals o víctimes de violència masclista, la gent gran, les persones migrades, amb discapacitat o les que tenen problemes de salut mental. És clar que la pandèmia ha empès a fer el salt digital que calia, accelerant tot aquest procés, però, malgrat l’esforç ingent, encara hi ha molt camí a recórrer per aconseguir que el tercer sector social tingui un grau de maduresa digital equiparable al d’altres sectors. No hi ha dubte que és la direcció correcta si es vol oferir una atenció de més qualitat a través de programes més innovadors i eficients.

“Només una de cada tres entitats del tercer sector ha començat a transformar-se digitalment”

Que hi ha potencial de millora ho confirma l’estudi sobre l’estat de la digitalització que m4Social, l’àrea d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, presentarà el pròxim 3 de febrer de manera telemàtica . Al darrer Mobile World Congress, ja es van anticipar algunes de les dades més destacades d’aquest document que dibuixa una fotografia de l’impacte de les TIC i el seu grau d’adopció en les organitzacions socials, però que també vol respondre a dues qüestions: les entitats socials estan incorporant la transformació digital a llarg termini i en quines àrees necessiten suport per ser més madures digitalment?

Algunes de les conclusions són que gairebé la totalitat de les entitats del tercer sector són conscients que cal digitalitzar-se, però, només una de cada tres ha començat a transformar-se digitalment. També es desprèn que prop de la meitat de les organitzacions són conscients de la importància de comptar amb una estratègia digital, però admeten que el ritme de digitalització és lent per diverses raons: la manca de recursos econòmics, la falta d’una cultura organitzativa i les carències en habilitats tecnològiques tant dels professionals del tercer sector com de les persones usuàries.

"La digitalització és imprescindible per donar resposta als reptes socials, els d’ara i els que vindran"

La paraula crisi és d’origen grec i significa “separar” o “decidir”. És alguna cosa que provoca un trencament que produeix una anàlisi i reflexió, per això, es considera que les crisis són una oportunitat, com la d’ara amb la covid-19. És l’oportunitat que té el tercer sector no només d’adoptar les eines digitals en la gestió del dia a dia, sinó d’incorporar-les en el nucli de l’estratègia i en la pròpia manera de funcionar sense perdre el core de la seva acció social, que és la proximitat i el vincle emocional amb les persones. Els i les responsables de les entitats socials han d’adonar-se que la digitalització és imprescindible per donar resposta als reptes socials, els d’ara i els que vindran, i que, de nou, és també una oportunitat per establir noves línies de col·laboració amb altres agents de l’àmbit públic i privat.