Al llarg de la història les activitats econòmiques que tenien lloc a les ciutats depenien estretament de les característiques del sistema productiu dominant en cada moment. Les diferents revolucions industrials dels darrers 200 anys han anat configurant un model de ciutat basat en models urbanístics que s'han anat adaptant a les condicions del sistema productiu. Amb la nova revolució basada en el coneixement i en les noves TIC, quin serà el model urbanístic més adequat a la lògica del nou sistema productiu?

Autors com Jane Jacobs i Glaeser ja van destacar fa temps les disfuncions de la ciutat actual i la necessitat d'un canvi de model. La decadència d'antics imperis industrials com Detroit posa de manifest de manera descarnada aquesta necessitat urgent. També observem que antigues ciutats industrials com Pittsburgh han aconseguit passar de fabricar béns a generar idees i innovacions. Perquè una ciutat industrial es reinventi, cal que sigui capaç de passar d'una cultura basada en el valor del qual és tangible, a una altra cultura basada en la qualificació de les persones, en el coneixement.

El desenvolupament de noves activitats econòmiques és la funció fonamental i l'objecte de la creació de Districtes Innovadors com a entorns que faciliten i activen aquest desenvolupament de noves activitats. Enrico Moretti (2012) destaca el fet que l'actual revolució tecnològica basada en el coneixement està modificant la geografia econòmica de països i de continents. Hi ha ciutats guanyadores i ciutats perdedores. Quan una ciutat perd una fàbrica de producció industrial, no només perd llocs de treball, sinó que molts dels serveis d'aquesta ciutat també desapareixen. Segons investigacions dutes a terme per Moretti, per cada ocupació industrial perduda, es perden 1,6 llocs de treball addicionals fora d'aquest sector. Segons el mateix autor, es demostra que “per cada nova ocupació high-tech en una àrea metropolitana, es creen cinc llocs de treball addicionals fora del sector high tech“.

"Per cada nova ocupació 'high-tech' en una àrea metropolitana, es creen cinc llocs de treball addicionals fora del sector 'high tech'"

Ramon Gras i Jeremy Burke (2019) analitzen els 50 principals Districtes Innovadors dels Estats Units i conclouen que l'agregació estratègica d'activitats intensives en innovació produeix beneficis no lineals per a l'economia regional.
Segons aquests autors, els Districtes Innovadorss, en comparació amb les àrees urbanes no innovadores, produeixen de mitjana quatre vegades més innovacions per empleat, nou vegades més "densitat d'oportunitats d'ocupació", 15 vegades més de concentració de llocs de treball intensius en coneixement i 20 vegades més activitat econòmica per resident.

Com a conclusió d'aquestes investigacions, en un Districte Innovador d'una ciutat les ocupacions high-tech serien la causa de la prosperitat local i les ocupacions derivades d'advocats, doctors, cambrers o psicoanalistes serien el seu principal efecte.

"En un Districte Innovador les ocupacions 'high-tech' serien la causa de la prosperitat local"

Seguint els diferents models de Districte Innovador que avui s'estan desenvolupant a les ciutats més dinàmiques del món, podem parlar d'un sistema complex format per cincs subsistemes (Miquel Barceló, Innocities, Amazon 2020).

Són els següents:

• Un nou model de planejament i desenvolupament urbanístic: per a una nova ciutat densa i compacta, basada en la barreja d'usos, amb espais d'oficines, comerç, habitatge i equipaments públics.
• Estratègia econòmica: basada en l'elecció d'aquelles activitats o clústers urbans que estan en condicions d'establir les bases per a un futur desenvolupament amb perspectiva global.
• Subsistema de coneixement o el desenvolupament d'infraestructures d'R+D i d'Innovació.
• El subsistema d'Integració Social. La transformació social mitjançant iniciatives que connectin el DI amb la ciutadania.
• La Governança com a element transversal de tot el sistema, amb les seves components de lideratge, gestió, pacte publicoprivat.

Aquest conjunt d'elements interrelacionats configuren un sistema complex que serà la base del futur de la nova ciutat pròspera, innovadora i inclusiva.