No parlem d'un canvi tecnològic. Parlem d'un canvi d'època. La intel·ligència artificial (IA) no és una moda passatgera, és una força que ho trastoca tot. Ho he estat pensant molt de temps, gairebé com un malson recurrent que al final et desperta i et fa veure les coses clares. Aquesta és la meva teoria. No és una predicció perfecta, però és la manera com jo entenc on coi estem anant.

Cinc fases. Cinc punts d'inflexió. Potser m'equivoco en les dates, però no crec que ho faci en la direcció. Porto anys obsessionat amb el futur, amb la IA, amb la blockchain, amb el metavers i amb què vol dir ser humà enmig de tot aquest merder. I aquesta és la meva manera d'ordenar-ho. A tot plegat li dic teoria V.I.T.A.E., per les seves sigles: una Visió Integrada de la Transició cap a l'Automatització i l'Expansió.

FASE 1 - Visibilització Tecnològica (2023-2026)

Segons dades d'OpenAI, ChatGPT va assolir els 100 milions d'usuaris actius mensuals en només dos mesos, convertint-se en l'aplicació de creixement més ràpid de la història. Mentrestant, empreses com PwC o Accenture ja han anunciat plans per invertir milers de milions d'euros en integrar IA generativa als seus processos interns. No és una tendència: és una onada que ja ha començat a arrossegar sectors sencers.

Aquesta fase ja la vivim. Recordes quan la gent es pensava que ChatGPT només era per fer els deures? Doncs mentre tothom flipava, les empreses ja estaven automatitzant equips sencers. Jo mateix ho he vist. En pocs mesos, es van començar a fer més coses amb menys gent.

"Ningú ho diu obertament, però cada vegada cal menys personal. I si ets d'aquells que no entén ni com funciona Google, et deixaran enrere"

Ningú ho diu obertament, però cada vegada cal menys personal. I si ets d'aquells que no entén ni com funciona Google, et deixaran enrere. Aquí és quan t'adones que la tecnologia no avisa: arriba, et supera i tu has d'espavilar.

FASE 2 - Instrucció Adaptativa (2026-2030)

Ara tothom busca "curs gratis d'intel·ligència artificial" a YouTube. I està bé. Però no tothom té temps, energia o capacitat per posar-s'hi. Jo ho he viscut: comences motivat, t'empasses tutorials, però a la que tens un mal dia... tornes enrere.

Per això crec que aquesta fase no és només de formació tècnica, sinó emocional. Aprendre IA és, també, lluitar contra la por de quedar-te obsolet. És una mena de pressió existencial nova: si no et reinventes, desapareixes.

FASE 3 - Tensió Socioeconòmica (2030-2035)

Un informe del Fòrum Econòmic Mundial estima que el 44% de les habilitats actuals dels treballadors quedaran obsoletes abans del 2027. A més, Goldman Sachs preveu que la IA podria automatitzar fins a 300 milions de llocs de treball a temps complet a escala global. I això només és el començament. Ens agradi o no, la feina tal com l'entenem avui té data de caducitat.

"Ens agradi o no, la feina tal com l'entenem avui té data de caducitat"

Aquesta és la part que més em fa mal al cor. Tinc amics que treballen en oficines fent tasques que una IA ja podria fer avui. Només és qüestió de temps. I què farem amb tota aquesta gent?

Aquí és on entra la Renda Bàsica Universal. Jo no soc massa amic de l'Estat (de cap), però crec que serà inevitable. Perquè l'alternativa és molt pitjor: desesperació, violència, gent sense futur. O repartim d'una manera nova, o rebentem.

FASE 4 - Abundància Automatitzada (2035-2045)

Un estudi de la FAO i el MIT mostra que l'automatització agrícola combinada amb energia renovable podria garantir el subministrament alimentari bàsic per a tota la població mundial amb una fracció del cost actual. La impressió 3D d'habitatges, que ja es fa en països com Mèxic o Països Baixos, promet reduir el cost d'una casa fins a un 70%. No és utopia: són projectes pilot que ja funcionen.

Soc optimista i penso que arribarem a un punt on moltes coses que avui ens costen -com pagar un lloguer o omplir la nevera- seran gairebé gratuïtes. No perquè siguem millors persones, sinó perquè la tecnologia farà que produir sigui absurdament eficient.

En aquest món, el valor no serà tenir, sinó ser. Ser creatiu. Ser capaç de fer preguntes que ni la IA pot respondre. Ser humà, però de debò. I això, paradoxalment, pot fer que tornem a donar valor a allò que havíem oblidat: el temps, l'afecte, l'art, el silenci.

FASE 5 - Expansió Existencial (2045-... )

Aquí ja entrem en terreny pantanós. Però si miro com avança tot plegat, no em sembla tan boig pensar en interfícies cervell-màquina, IA emocional o teràpies de rejoveniment. No ho tindrà tothom, però serà possible.

"Si miro com avança tot plegat, no em sembla tan boig pensar en interfícies cervell-màquina, IA emocional o teràpies de rejoveniment"

I llavors ens tocarà decidir: volem viure per sempre? Volem fusionar-nos amb la màquina? O potser marxar a viure a una colònia a Mart amb un robot que et cuina millor que la teva àvia? Jo encara no ho sé. Però sé que, si no ens preparem ara, quan arribi aquell moment, no tindrem ni les eines ni el criteri per decidir res. Ens ho menjarem amb patates (o amb pols de patata deshidratada enviada des de l'òrbita marciana).

Epíleg

La IA no és un enemic, però tampoc és una fada. És una eina. I com qualsevol eina poderosa, ens obliga a fer-nos preguntes incòmodes. Sobre la feina, sobre el valor, sobre la vida i sobre què vol dir, de debò, ser humans.

Confiar cegament en la tecnologia seria un error. Però ignorar-la, també. La clau, crec, està a construir una relació crítica però curiosa amb aquest nou món. No ens hem de limitar a adaptar-nos: hem de participar. I si cal, rebel·lar-nos quan calgui. Però també imaginar el que encara no existeix.

Perquè si no som nosaltres qui definim el futur... ho farà algú altre per nosaltres.