Ens pregunten, ens qüestionen i, fins i tot, arriben a pensar que opinar de la nostra vida sense tindre ni idea ens beneficia. M’agrada que la gent siga curiosa amb mi, que s’interessen per allò que faig i que gaudisquen, o gaudim (incloent-me) creant contingut a la xarxa. Considere que tot nou divertiment sempre és benvingut, però en el moment en què l’ansietat comença a superar la diversió, alguna cosa falla.

Ja fa més d’un any que estic per xarxes de manera activa i mai me n’he cansat, però des de fa mesos sent que tinc més necessitat de pujar contingut que no pas de gaudir-lo. No analitzarem ara els avantatges i inconvenient de la xarxa perquè tots en som conscients dels més usuals, és per això que he decidit parlar sobre l’ansietat i la necessitat que darrerament em genera crear contingut.

"Té un punt frívol que algú que no et coneix de res et reclame i t’insistisca a pujar contingut cada dia"

Gaudisc molt compartint la meua vida i explicant anècdotes que em semblen interessants i que crec que poden agradar, m’ho passe genial. El problema apareix quan aquesta distracció esdevé una necessitat. Mai m’havia angoixat veure que en dos dies no havia penjat res i ni tan sols m’havia plantejat el fet de penjar publicacions, vídeos o tuits perquè toca penjar-los. Fa unes setmanes, però, veig que estic més desconnectada per xarxes i sense acabar-ho d’entendre, la gent ho ha notat. Per una part, sent satisfacció quan la gent em troba a faltar a través de la pantalla, però analitzant la situació, crec que té un punt frívol que algú que no et coneix de res et reclame i t’insistisca a pujar contingut cada dia.

Darrere de la pantalla hi ha una persona que té les 24 hores del dia igual que la persona que la veu a l’altra part, però sembla que això no es té en compte i que sempre s’espera que estiga activa. Tothom necessita temps de desconnexió i desintoxicació, és igual si crees o si consumeixes contingut. Arribats a aquest punt, comença a aparèixer l’ansietat digital que patisc des de prop.

"Aquesta por és ben irracional i només es crea en l’entorn digital, per això, acaba desembocant en una ansietat real, però digital"

No ens hem de sentir culpables si no fem el que la gent espera de nosaltres, no podem abastir tot el que ens diuen ni dur a terme totes les propostes que rebem. La teoria, com bé diuen, és molt senzilla, però aplicar-la, no ho és tant. Quan arribes a cert públic a través d’una dinàmica que t’ha funcionat des del principi, és molt difícil retrocedir, perquè també us diré una cosa: fer-se un lloc i anar creixent en el món digital és ben difícil. Apareix la por de decebre la gent que et segueix, la por de perdre’ls i que es creen una imatge dolenta de tu, la por de no saber fer-ho com al principi, la por de desaparèixer i que s’obliden de tu. Aquesta por, però, és ben irracional i només es crea en l’entorn digital, per això, acaba desembocant en una ansietat real, però digital.

Quan entrem en aquest món estem advertits que no tot seran flors, però no ets conscient que el camí cada vegada es va fent més dur fins que hi ets dins. Ara que parlem tant sobre la salut mental i que hem avançat en aquest aspecte donant-li la importància que es mereix, considere de gran valor aquesta ansietat, por, angoixa (digueu-li com vulgueu) que generen les xarxes i tot el món digital. Crec que com a societat hauríem de saber apreciar quan una persona decideix desconnectar un temps de xarxes i en absolut qüestionar-la.

"Com a societat hauríem de saber apreciar quan una persona decideix desconnectar un temps de xarxes i en absolut qüestionar-la"

En tots aquests aspectes és important deixar els victimismes a part i ser conscient que poden causar-te problemes greus. Hem de tindre seny amb tot el que fem, ser empàtics i no mirar només per nosaltres: si una persona que crea contingut ho deixa, no la culpabilitzes, segur que serà per una bona raó. Tant de bo arribem a un punt on tots ens entenguem i ens respectem a la xarxa.