Sempre he parlat sobre com em sent a les xarxes, mai he tingut por de dir quelcom o fins i tot exposar-me públicament en alguna situació on alguns preferirien callar. També he de dir, però, que no tinc la repercussió mediàtica tan gran com perquè el meu missatge qualle tant com el d’altres creadors, i per això també visc encara amb aquesta innocència (i alhora inconsciència) mediàtica. De fet, em fa una mica de vergonya quan em diuen que soc influenciadora o youtubera perquè l'únic que faig és comunicar diversos aspectes de la meua vida que crec que poden interessar al jovent, podríem dir que és el meu hobbie. M'agrada, em distrec i m'ho passe molt bé, i això, en definitiva, és un hobbie. Ara bé, no tot és positiu i estar a les xarxes sempre va lligat a la seua toxicitat, de la qual últimament sentim molt parlar.

"L'únic que faig és comunicar diversos aspectes de la meua vida que crec que poden interessar al jovent, podríem dir que és el meu 'hobbie'"

En el moment que adoptes un personatge (perquè siguem honestos, tots els influenciadors i creadors acabem creant-nos la nostra imatge, la que volem, sí, però una imatge fictícia) és molt difícil desfer-te'n i dissociar situacions. És important saber que el missatge que estàs comunicant pot arribar a molta gent i, en el moment en què el publiques, qualsevol pot fer-ne ús. Si parlem amb més profunditat de la figura de l'influenciador, podríem entrar en detall i comentar què és exactament i a què es dedica, però sent sincers, jo hui dia no ho acabe de tindre clar aquest terme modern sota el qual alguna vegada m'han dit!

Una de les bases principals perquè et puguen considerar un influenciador és l'impacte que tens sobre cert públic, és a dir, encara que el teu contingut el consumisca poca gent, si és de qualitat i arriba a un públic concret, pots considerar-te perfectament influenciador perquè està influint (en major o menor mesura) a la seua vida. Estic farta, per aquest motiu, que només es considere influencer gent amb milions de seguidors. I és en aquest punt on entren en joc els fans dels quals tant sentim parlar. Si una persona té tanta repercussió és perquè nosaltres mateixos (conscientment o no) li la donem. Al final és un guanyar-guanyar. Ells ens veuen i gaudeixen, i gràcies a aquest fet, nosaltres creixem.

"Encara que el teu contingut el consumisca poca gent, si és de qualitat i arriba a un públic concret, pots considerar-te perfectament influenciador perquè està influint"

Personalment, veure que persones que ni tan sols coneixes et tinguen tant d'amor i t'agraïsquen tot el que fas, sempre és una alegria, i diria que és una de les parts més positives de les xarxes, però malauradament, darrere dels seguidors sempre hi ha persones que en lloc de donar-te suport, et faran mal: els haters. Després d'haver entrat en tot aquest món virtual, m'he adonat que els donem més atenció de la que mereixen. Si ho traslladem a la vida real, ens trobem en un context totalment diferent: si veus que una persona no t'aporta res, i a més et fa sentir malament, acabes fent-la fora de la teua vida. A les xarxes, però, és ben diferent: ens afecten comentaris darrere un usuari anònim que ni tan sols es calfarà el cap en escriure't qualsevol barbaritat.

Comptat i debatut, on intente arribar és que si creem contingut i influenciem de bona manera, ens hauríem de quedar amb tota aquella gent que ens ho reconeix i que ens fa sentir a gust amb allò que fem. Com ja he dit abans, nosaltres creixem per ells, i si per qualsevol cosa arribem lluny, és gràcies a la gent que ens dona suport.

“Nosaltres creixem per ells, i si per qualsevol cosa arribem lluny, és gràcies a la gent que ens dona suport”