La cursa per acollir una de les futures gigafactories d'intel·ligència artificial d'Europa ja està oficialment en marxa. La Comissió Europea ha obert aquest dijous la convocatòria per seleccionar fins a set grans infraestructures de computació avançada que han de reforçar la sobirania tecnològica del continent i accelerar el desenvolupament de la IA europea.

La convocatòria, oberta fins al 12 de novembre, mobilitzarà 10.000 milions d'euros de finançament públic europeu i estatal, amb l'objectiu d'atreure almenys 20.000 milions més d'inversió privada, fet que elevaria el volum total d'inversions fins als 30.000 milions d'euros.

Per a Catalunya, aquest pas marca l'inici de la fase decisiva d'un dels seus projectes tecnològics més ambiciosos. La candidatura liderada per l'estat espanyol, amb participació de la Generalitat i d'un consorci publicoprivat, aspira que Móra la Nova es converteixi en una de les seus de les futures gigafactories europees.

Dalmau reivindica una candidatura "guanyadora"

Coincidint amb l'obertura de la convocatòria, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha reivindicat la proposta de Móra la Nova com una candidatura "guanyadora" que ha de permetre convertir Catalunya en un referent en intel·ligència artificial.

Albert Dalmau defensa que la proposta catalana és una candidatura 'guanyadora' i assegura que el projecte ha de situar Catalunya com un referent europeu en IA. 

Segons Dalmau, el projecte respon a una doble ambició: reforçar el lideratge tecnològic del país i repartir les oportunitats econòmiques vinculades als sectors d'alt valor afegit "arreu del territori". En aquest sentit, ha defensat que les Terres de l'Ebre acullin un dels principals hubs europeus d'IA, en una aposta que també ha de contribuir a recuperar el lideratge econòmic de Catalunya.

Una infraestructura estratègica per a Europa

Les gigafactories seran grans centres de computació equipats amb desenes de milers de processadors especialitzats per entrenar models avançats d'intel·ligència artificial. La iniciativa forma part de l'estratègia europea per reduir la dependència tecnològica dels Estats Units i la Xina en un àmbit considerat clau per a la competitivitat dels pròxims anys.

Segons la Comissió Europea, aquestes instal·lacions permetran desenvolupar sistemes d'IA sobre infraestructura pròpia i sota els estàndards europeus en matèria de protecció de dades, ciberseguretat, seguretat i ètica.

La Comissió Europea ha obert la convocatòria per construir fins a set gigafactories d'IA amb l'objectiu de mobilitzar més de 30.000 milions d'euros en inversions públiques i privades.

La convocatòria es desenvoluparà en dues fases. En una primera, es finançaran fins a quatre projectes, mentre que una segona permetrà seleccionar tres infraestructures addicionals. Les ajudes europees podran arribar fins als 1.000 milions d'euros per gigafactoria entre les diferents fases del programa, sempre amb cofinançament dels estats participants.

Móra la Nova, una aposta de país

Catalunya treballa des de fa mesos per aconseguir que la futura infraestructura s'ubiqui a Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre. El projecte preveu mobilitzar entre 4.000 i 5.000 milions d'euros d'inversió i convertir el municipi en un nou pol europeu de computació avançada.

La candidatura està impulsada per un consorci publicoprivat integrat per la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), la Generalitat, Telefónica, ACS, Banco Santander i Multiverse Computing, entre altres socis.

La candidatura de Móra la Nova entra en la fase decisiva per convertir Catalunya en un dels principals hubs europeus de computació avançada i intel·ligència artificial.

Si el projecte és seleccionat, les adjudicacions es coneixeran a principis del 2027 i la infraestructura podria entrar en funcionament al llarg del 2028, convertint-se en una de les principals instal·lacions europees dedicades a l'entrenament de models d'intel·ligència artificial.

Europa continua dependent del maquinari nord-americà

Tot i que l'objectiu de Brussel·les és reforçar la sobirania tecnològica europea, la Comissió reconeix que el continent encara depèn dels fabricants nord-americans per disposar dels processadors més avançats.

Per aquest motiu, ha signat cartes d'intencions amb AMD, NVIDIA i Qualcomm, que facilitaran als futurs consorcis l'accés al maquinari necessari mentre la indústria europea desenvolupa alternatives pròpies.

Brussel·les impulsa les gigafactories per reduir la dependència tecnològica dels Estats Units i la Xina i reforçar la sobirania digital europea. 

Paral·lelament, 18 estats membres, entre els quals hi ha l'estat espanyol, han acordat adquirir conjuntament capacitat de computació a través d'EuroHPC, una fórmula que busca garantir l'accés compartit a aquestes infraestructures estratègiques.

Amb l'obertura oficial de la convocatòria, comença ara la veritable competició. Durant els pròxims mesos, Catalunya intentarà convèncer Brussel·les que la candidatura de Móra la Nova és la millor opció perquè una de les set grans gigafactories europees d'intel·ligència artificial s'instal·li al país, reforçant tant la sobirania digital europea com el paper de Catalunya dins del nou mapa continental de la IA.