Utilitzar eines d’intel·ligència artificial com ChatGPT és relativament senzill, però desenvolupar aplicacions pròpies amb aquesta tecnologia encara requereix coneixements tècnics i recursos informàtics especialitzats. Per facilitar aquest procés, el grup de recerca CloudLab de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat PyRun, una plataforma que permet crear aplicacions d’intel·ligència artificial sense haver de gestionar directament infraestructures informàtiques complexes.

L’eina funciona com un laboratori virtual accessible des d’un navegador web, des d’on estudiants, docents, investigadors i professionals poden programar, experimentar amb models d’IA, crear assistents intel·ligents i analitzar dades. La plataforma configura automàticament l’entorn de treball i facilita l’accés a recursos informàtics al núvol segons les necessitats de cada aplicació.

D’aquesta manera, els usuaris poden concentrar-se en el desenvolupament de les seves idees sense haver d’instal·lar programes, configurar servidors o administrar la infraestructura necessària per executar els projectes.

Assistents d’IA que treballen amb informació pròpia

Una de les principals funcionalitats de PyRun és la creació d’assistents conversacionals personalitzats que poden consultar documents i fonts d’informació específiques per respondre preguntes. Aquests sistemes poden treballar amb materials com manuals, articles científics o documentació d’una organització, de manera que ofereixen respostes adaptades a cada context.

Les aplicacions són diverses. Un estudiant de turisme pot crear un assistent virtual que informi sobre els serveis i les tarifes d’un hotel; una estudiant de dret pot desenvolupar una eina que consulti documentació jurídica, i un equip investigador pot utilitzar un assistent per localitzar informació entre centenars d’articles científics.

PyRun és una plataforma desenvolupada pel grup CloudLab de la URV que permet crear aplicacions d’intel·ligència artificial des d’un navegador web, sense haver de gestionar servidors ni infraestructures informàtiques complexes.

La plataforma també incorpora assistents d’intel·ligència artificial que ajuden a desenvolupar i executar aplicacions. Aquests sistemes poden interactuar amb l’entorn de treball, contribuir a generar programes, detectar errors i dur a terme tasques. Així, els usuaris poden donar instruccions en llenguatge natural i supervisar el treball dels agents intel·ligents, una possibilitat que facilita l’experimentació a persones amb menys experiència en programació.

Una eina per a la docència i la recerca científica

En l’àmbit universitari, PyRun permet al professorat preparar pràctiques en un entorn compartit, sense que cada estudiant hagi de configurar el seu ordinador. També facilita l’aprenentatge del desenvolupament de programari assistit per intel·ligència artificial, en què els usuaris defineixen els objectius i supervisen les tasques que duen a terme els agents.

A més, la plataforma permet assignar pressupostos individuals de consum d’IA i escollir entre diferents models, sense dependre d’un únic proveïdor. Aquesta funcionalitat facilita el control de la despesa i permet adaptar l’ús de les eines a les necessitats de cada activitat.

Més enllà de la docència, PyRun també es pot utilitzar en projectes de recerca científica i en entorns empresarials que necessiten processar grans quantitats de dades. Entre les aplicacions possibles hi ha l’anàlisi de dades genòmiques i el tractament d’imatges obtingudes per satèl·lit.

L’eina permet crear assistents d’IA que consulten documents propis, desenvolupar programari amb agents intel·ligents i analitzar grans volums de dades en àmbits com la genòmica o les imatges per satèl·lit.

Per fer-ho, la plataforma pot distribuir els càlculs entre diferents recursos informàtics al núvol i executar processos que superarien la capacitat d’un ordinador convencional.

"Un estudiant pot començar amb una idea tan senzilla com crear un assistent que respongui preguntes sobre els apunts d’una assignatura o sobre la documentació d’una empresa", explica Pedro García, catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV i responsable de CloudLab.

La mateixa eina, afegeix, pot servir perquè un investigador processi centenars de milers d’imatges o analitzi dades genòmiques. "El nostre objectiu és que les persones es concentrin en el problema que volen resoldre i no en la complexitat tecnològica que hi ha al darrere", resumeix.

El resultat de quatre projectes de recerca i innovació

El desenvolupament de PyRun és un dels resultats de l’activitat investigadora de CloudLab, que ha culminat recentment quatre projectes centrats en la intel·ligència artificial, el processament massiu de dades i la computació distribuïda. En conjunt, aquestes iniciatives han mobilitzat prop de 15 milions d’euros de pressupost de recerca i innovació, amb la participació d’universitats, centres de recerca i empreses tecnològiques europees.

La URV ha coordinat tres dels projectes. NEARDATA ha desenvolupat tecnologies per processar grans quantitats de dades de manera més eficient; CloudSkin ha treballat en infraestructures informàtiques capaces d’adaptar-se automàticament mitjançant intel·ligència artificial, i CLOUDLESS ha explorat noves maneres de distribuir el processament de dades entre diferents sistemes informàtics.

La plataforma és fruit de quatre projectes de recerca i innovació que han mobilitzat prop de 15 milions d’euros, centrats en la intel·ligència artificial, el processament massiu de dades i la computació distribuïda.

El grup també ha participat en el projecte europeu EXTRACT, centrat en tecnologies per analitzar grans volums de dades amb recursos avançats de computació. Les seves aplicacions inclouen àmbits com l’astronomia i la gestió d’emergències urbanes.

Els quatre projectes han generat publicacions científiques, programari de codi obert i noves tecnologies de computació distribuïda. A partir d’aquest treball, CloudLab vol ampliar l’ús de PyRun en universitats, centres de recerca i empreses.

La plataforma respon així a un dels reptes de la implantació de la intel·ligència artificial: facilitar que més persones puguin desenvolupar aplicacions pròpies i aprofitar recursos informàtics avançats sense haver de gestionar-ne tota la complexitat tècnica.

"Volem que la intel·ligència artificial deixi de ser només una tecnologia que les persones utilitzen i es converteixi també en una tecnologia que poden comprendre, adaptar i desenvolupar per resoldre els seus propis problemes", conclou García.