L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) treballa per incorporar sistemes d’intel·ligència artificial confiables que permetin automatitzar i agilitzar processos interns davant l’increment exponencial de la seva activitat i la manca de recursos personals i materials. Així ho ha anunciat la directora de l’organisme, Meritxell Borràs i Solé, durant la compareixença al Parlament de Catalunya per presentar la memòria d’activitats de 2025.

L’APDCAT estudia desenvolupar una IA local amb l’objectiu de reduir els riscos de fuites de dades i ciberatacs. Paral·lelament, l’Autoritat té en marxa una prova pilot per analitzar la viabilitat d’incorporar eines jurídiques basades en IA que ajudin a descongestionar l’allau de resolucions i informes pendents.

La necessitat d’aquestes eines arriba en un context d’augment continuat de l’activitat de l’organisme. Les denúncies i reclamacions acumulen un increment del 123% des del 2022, mentre que només el 2025 van créixer un 21% respecte de l’any anterior.

Les denúncies i reclamacions a l’APDCAT han augmentat un 123% des del 2022 i un 21% durant el 2025.

També ha augmentat considerablement la producció d’informes i dictàmens en el marc de l’assessorament jurídic que ofereix l’APDCAT. Durant el 2025, aquesta activitat va créixer un 77,6%.

730.000 persones afectades per bretxes de seguretat

L’increment de l’activitat també es reflecteix en les notificacions de bretxes de seguretat, que van créixer un 27,4% respecte del 2024.

Segons les dades presentades per Borràs, els ciberatacs representen el 30% de les bretxes notificades, mentre que l’error humà continua sent el principal origen de les fuites de dades, amb un 58%. En total, 730.000 persones es van veure afectades per bretxes de seguretat durant el 2025.

L’Autoritat treballa en una IA local per automatitzar processos i minimitzar els riscos de fuites de dades i ciberatacs.

Mentrestant, la plantilla de l’Autoritat s’ha mantingut pràcticament estable, una situació que, segons la directora, dificulta donar una resposta adequada a l’increment de demandes.

Noves competències en intel·ligència artificial

A aquesta pressió s’hi afegeixen les noves competències que el Reglament d’intel·ligència artificial atorga a les autoritats de protecció de dades en matèria de supervisió dels sistemes d’IA.

Borràs ha defensat la necessitat d’un marc més clar i segur i ha reclamat també redimensionar l’APDCAT per poder assumir les noves responsabilitats.

Les bretxes de seguretat notificades han crescut un 27,4% i han afectat 730.000 persones durant el 2025.

L’aposta per una IA ètica i confiable, però, no es limita a l’ús intern de la tecnologia. L’Autoritat també treballa per ajudar les organitzacions a desenvolupar i incorporar sistemes d’IA respectuosos amb els drets fonamentals.

En aquest àmbit, Borràs ha posat en valor el model FRIA català, impulsat per l’APDCAT per orientar els desenvolupadors en la creació de sistemes d’intel·ligència artificial segurs. L’organisme també col·labora amb centres de recerca en IA del país, com el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya.

Un nou tramitador i certificacions de seguretat

Durant la compareixença, la directora també ha destacat alguns dels projectes desenvolupats durant el 2025. Entre aquests hi ha el nou tramitador d’expedients, així com l’obtenció de la certificació en l’Esquema Nacional de Seguretat i la ISO 27001.

Aquestes certificacions, segons l’APDCAT, reflecteixen l’aposta de l’organisme per implementar sistemes de seguretat robustos davant dels riscos existents.

L’APDCAT també prepara eines jurídiques amb IA per agilitzar la gestió de resolucions i informes pendents.

L’Autoritat també ha posat en valor el nou web, estrenat a principis de 2026 després del treball desenvolupat durant l’any anterior. La nova plataforma busca facilitar l’accés a la informació amb una estructura més intuïtiva, continguts més accessibles i un llenguatge planer.

L’objectiu és facilitar a la ciutadania i les entitats els recursos necessaris per conèixer i exercir el dret fonamental a la protecció de dades, en un moment en què l’augment de l’activitat digital i de les noves aplicacions d’intel·ligència artificial planteja nous reptes per a la privacitat.