La intel·ligència artificial també està canviant la manera de resoldre els dubtes lingüístics. Diccionari.cat, un dels recursos digitals de referència en català, manté uns 7 milions de visites anuals, tot i que l’auge dels assistents d’IA ha fet baixar lleugerament les consultes directes al portal. Al mateix temps, però, aquests sistemes també recorren als seus continguts per respondre preguntes sobre llengua.

Segons explica a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) Núria Bord, cap d’edició de diccionaris d’Enciclopèdia Catalana, els models d’IA utilitzen els diccionaris del portal com a font en algunes consultes lingüístiques i poden referenciar-los en les seves respostes.

El canvi coincideix amb l’evolució del vocabulari que desperta més interès entre els usuaris. Entre els termes més consultats el 2025 i durant el 2026 hi apareixen ‘Déu-n’hi-do’, ‘senyal’, ‘anàlisi’, ‘compte’, ‘badar’ o ‘biaix’. Precisament aquest últim ha guanyat presència en els darrers anys, un augment que Bord relaciona amb expressions cada vegada més habituals com ‘biaix de gènere’ o ‘biaix de la IA’.

La IA passa de competidora a usuària

Diccionari.cat va néixer el 1998, quan la consulta lingüística a internet encara era incipient. Gairebé tres dècades després, competeix no només amb altres diccionaris i cercadors, sinó també amb eines capaces de respondre directament una pregunta sense que l’usuari hagi d’entrar en una pàgina web.

Aquest canvi d’hàbits ja s’ha traduït en una lleugera disminució de les consultes, tot i que el portal continua registrant milions de visites. Al mateix temps, la relació amb la IA no és únicament de competència: els continguts elaborats i revisats per especialistes poden acabar servint de base per a les respostes generades per aquests sistemes.

Diccionari.cat manté 7 milions de visites anuals malgrat l’aparició de nous canals de consulta com els assistents d’intel·ligència artificial.

Davant d’aquest escenari, els responsables del servei veuen marge per continuar creixent a través de millores en la funcionalitat del web, el posicionament als cercadors i la incorporació de nous diccionaris.

‘Biaix’, una paraula que guanya pes amb la IA

Les cerques també funcionen com un termòmetre dels dubtes i debats de cada moment. Una part dels usuaris busca resoldre qüestions ortogràfiques o gramaticals —com la forma correcta de ‘Déu-n’hi-do’ o el gènere d’‘anàlisi’—, mentre altres consultes estan vinculades a conceptes que han guanyat presència en la conversa pública.

És el cas de ‘biaix’, que segons els responsables de Diccionari.cat no figurava tan amunt entre les cerques anys enrere. La popularització dels debats sobre discriminació algorítmica, dades d’entrenament o decisions automatitzades ha convertit el concepte de biaix de la IA en una expressió cada vegada més habitual.

Enciclopèdia.cat manté 2,5 milions de consultes anuals

El canvi en els hàbits de consulta també afecta Enciclopèdia.cat, que rep uns 2,5 milions de visites l’any i continua actualitzant digitalment els continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Entre els articles més buscats hi ha continguts d’història de Catalunya, com Jaume I o la guerra dels Segadors, però també entrades de ciència, geografia i cultura general.

Els dos portals mantenen equips encarregats de revisar i actualitzar els continguts. En un entorn on els usuaris poden obtenir una resposta sense passar necessàriament per un diccionari o una enciclopèdia, Enciclopèdia Catalana reivindica precisament aquest treball editorial i la disponibilitat de fonts de referència en català.