La regulació europea de la intel·ligència artificial fa un nou pas endavant. Aquest diumenge 2 d'agost entra en vigor una part clau de l'AI Act, el reglament amb què la Unió Europea vol establir un marc comú per garantir un desenvolupament i un ús de la intel·ligència artificial més segur, transparent i respectuós amb els drets fonamentals.

Tot i que la norma es va aprovar el 2024 i algunes prohibicions ja s'apliquen des del 2025, aquesta nova fase incorpora bona part de les obligacions que afectaran empreses, administracions i proveïdors de sistemes d'intel·ligència artificial. L'objectiu és reforçar la transparència i oferir més garanties als ciutadans davant una tecnologia cada vegada més present en la vida quotidiana.

Més transparència en l'ús de la IA

Un dels canvis més visibles és que els usuaris hauran de ser informats quan interactuïn amb un sistema d'intel·ligència artificial, com ara un assistent conversacional o un chatbot, excepte en aquells casos en què sigui evident per la naturalesa del servei.

La Unió Europea activa una nova fase de la primera regulació integral sobre intel·ligència artificial amb noves obligacions de transparència per a empreses, administracions i desenvolupadors.

La normativa també obliga els desenvolupadors de sistemes capaços de generar imatges, àudio, vídeo o text a incorporar mecanismes que permetin identificar que aquell contingut ha estat creat o modificat amb intel·ligència artificial. A més, les empreses i organitzacions que difonguin continguts deepfake hauran d'indicar de manera clara que han estat generats artificialment.

Aquestes obligacions de transparència busquen reduir els riscos de manipulació, desinformació i engany, especialment en un context en què la IA generativa és cada vegada més accessible.

Les prohibicions més estrictes encara hauran d'esperar

Malgrat aquesta nova fase, algunes de les mesures més esperades encara no seran aplicables immediatament.

Entre elles hi ha la prohibició dels sistemes d'IA destinats a generardeepfakes sexuals sense consentiment o contingut de pornografia infantil, que entrarà en vigor el 2 de desembre de 2026 perquè les empreses disposin de temps per adaptar els seus productes.

També s'ha ajornat fins al desembre del 2027 l'aplicació de bona part de les obligacions que afecten els anomenats sistemes d'alt risc, és a dir, aquells utilitzats per prendre decisions que poden tenir un impacte directe sobre la vida de les persones.

Les plataformes hauran d'informar els usuaris quan interactuïn amb un sistema d'IA i identificar els continguts generats o manipulats artificialment.

És el cas dels algoritmes emprats per filtrar currículums en processos de selecció de personal, avaluar estudiants, concedir crèdits bancaris, determinar primes d'assegurances o valorar la solvència econòmica dels ciutadans.

Un desplegament progressiu fins al 2028

La implementació de l'AI Act serà gradual. La Comissió Europea ha modificat recentment el calendari a través del paquet Omnibus Digital, amb l'objectiu de facilitar l'adaptació de les empreses i coordinar millor aquesta normativa amb la resta de legislació digital europea.

Les últimes obligacions no arribaran fins a l'agost del 2028, quan s'aplicaran plenament els requisits als sistemes d'alt risc integrats en productes regulats, com ara dispositius mèdics, assistents de conducció, joguines intel·ligents o sistemes aeronàutics.

Multes milionàries per als incompliments

El reglament europeu incorpora un dels règims sancionadors més contundents aprovats fins ara en matèria digital.

Les infraccions més greus, com l'ús de sistemes prohibits, podran comportar multes de fins a 35 milions d'euros o el 7% de la facturació anual global de l'empresa infractora, mentre que altres incompliments poden arribar als 15 milions d'euros o el 3% de la facturació mundial.

La normativa preveu sancions de fins a 35 milions d'euros o el 7% de la facturació global per als incompliments més greus de la llei europea d'IA.

Les autoritats europees també podran requerir informació, auditar els sistemes d'intel·ligència artificial i, en els casos més greus, ordenar-ne la retirada del mercat.

Europa busca equilibrar innovació i protecció

La normativa converteix la Unió Europea en el primer gran mercat que regula de manera integral la intel·ligència artificial. El model europeu aposta per classificar els sistemes segons el nivell de risc i establir obligacions proporcionals a l'impacte que poden tenir sobre les persones.

El debat, però, continua obert. Mentre alguns experts consideren que aquest marc regulador reforçarà la confiança i afavorirà una adopció més segura de la IA, altres alerten que una regulació massa exigent podria dificultar la competitivitat de les empreses europees davant els grans actors dels Estats Units o la Xina.

Amb tot, el missatge de Brussel·les és clar: el futur de la intel·ligència artificial a Europa haurà de combinar innovació, transparència i protecció dels drets fonamentals. El desplegament que comença aquest agost és només una nova etapa d'un procés regulador que s'allargarà, com a mínim, fins al 2028.