La candidatura de Móra la Nova per acollir una de les futures gigafactories europees d'intel·ligència artificial continua avançant. Aquest dimarts, tant el Govern de la Generalitat com el govern espanyol han aprovat els passos necessaris per impulsar el projecte, considerat una de les principals apostes industrials i tecnològiques dels pròxims anys.

D'una banda, el Consell Executiu ha donat llum verda a la creació de la societat mercantil publicoprivada que liderarà la candidatura catalana i espanyola davant la convocatòria europea. De l'altra, el Consell de Ministres ha autoritzat una primera aportació de 719 milions d'euros procedents de fons europeus per finançar la iniciativa.

La futura infraestructura se situaria al polígon industrial del Molló, a Móra la Nova (Ribera d'Ebre), i aspira a convertir-se en una de les quatre o cinc gigafactories d'IA que la Unió Europea vol desplegar per reforçar la seva capacitat de computació i la seva autonomia tecnològica.

Una inversió de més de 4.000 milions d'euros

Segons les previsions del Ministeri per a la Transformació Digital, la inversió total del projecte superarà els 4.000 milions d'euros, combinant recursos públics i privats.

La gigafactoria d'IA de la Ribera d'Ebre aspira a formar part de les quatre o cinc grans infraestructures de computació que la Unió Europea vol desplegar amb una inversió de 20.000 milions d'euros.

La nova societat estarà liderada per la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), que controlarà el 47,99% del capital.

La Generalitat formarà part del consorci a través de l'Incasòl, que assumirà un 1% de participació, mentre que el domicili social de la societat quedarà fixat a Móra la Nova.

Catalunya i Madrid, una candidatura conjunta

La proposta presentada davant la Unió Europea es basa en un model de doble ubicació. A més del centre principal previst a Móra la Nova, la candidatura incorpora una segona instal·lació a San Fernando de Henares (Madrid).

La convocatòria oficial de la Comissió Europea no s'espera fins al juliol, però la candidatura competirà amb prop de 60 projectes procedents de 16 estats membres.

Una peça clau per a la sobirania tecnològica europea

Brussel·les preveu mobilitzar fins a 20.000 milions d'euros per crear entre quatre i cinc gigafactories d'intel·ligència artificial capaces d'entrenar models avançats i oferir capacitat de computació a gran escala.

El projecte mobilitzarà més de 4.000 milions d'euros i comptarà amb la participació de la SETT, Telefónica, ACS, Banco Santander, Multiverse i la Generalitat.

Aquestes instal·lacions representen un pas més enllà de les actuals fàbriques d'IA impulsades per la UE, entre les quals ja figura el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

Segons el govern espanyol, el projecte contribuirà a reforçar la sobirania tecnològica europea, accelerar la reindustrialització i facilitar l'accés a recursos computacionals avançats per a empreses, centres de recerca i administracions públiques.

Una oportunitat per transformar la Ribera d'Ebre

Més enllà de la dimensió tecnològica, la candidatura es presenta com una oportunitat per impulsar la transformació econòmica de les Terres de l'Ebre, atraure talent i generar noves oportunitats empresarials.

La Ribera d'Ebre aspira ara a convertir-se en un dels principals centres de computació avançada del continent i en una de les portes d'entrada de la nova economia de la intel·ligència artificial a Catalunya.